El Tribunal Constitucional ha descartat que el legislador hagi de descomptar la inflació per calcular els guanys immobiliaris en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). En ple, el Constitucional ha desestimat la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada per la sala del contenciós del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia sobre un apartat de la llei de l'IRPF.
El que es plantejava és si el principi de capacitat econòmica -que fa referència a la possibilitat real o suficiència d'una persona física o jurídica per fer front a una obligació tributària concreta exigida per una administració pública- exigeix que la llei tingui en compte la inflació per determinar l'import dels guanys patrimonials derivats de la transmissió d'immobles, de manera que no es gravin plusvàlues purament nominals.
En el cas estudiat, Hisenda havia exigit l'IRPF sobre el guany immobiliari aflorat en la transmissió d'un immoble adquirit el 1995 i alienat el 2016, sense actualitzar el valor d'adquisició d'acord amb l'evolució de l'índex de preus entre ambdós anys.
En un comunicat, el Constitucional recorda que recentment es va declarar inconstitucional el sistema de càlcul de la base imposable de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua municipal), i va desestimar, sobre aquesta taxa, que s'hagués de calcular tenint en compte la inflació.
Només en situacions extremes d'inflació
En aquell cas, va assegurar que el principi nominalista és coherent amb l'ordre constitucional i que només "en situacions extremes d'inflació especialment aguda seria exigible al legislador actuar per evitar que l'erosió inflacionària afecti negativament al principi de capacitat econòmica".
El Tribunal considera que la situació econòmica prèvia i posterior a la reforma de 2014, amb una inflació mitjana del 2,37% anual per al període 2004-2014 i de l'1,80 % anual per al període 2014-2023, es troba molt lluny de poder qualificar-se com a "extrema" o "especialment aguda".
Així mateix, subratlla que la norma enjudiciada no pot analitzar-se de forma aïllada, sinó en conjunt amb la resta de les disposicions de l'IRPF, que ja dispensen un tractament preferencial als guanys immobiliaris davant altres rendes, ja que tributen a tipus inferiors a les rendes salarials o empresarials i a més gaudeixen de determinades exempcions quan provenen de l'habitatge habitual.
En la seva nota, el Tribunal Constitucional destaca que "reflex de l'ampli marge que ha de reconèixer-se el legislador en aquest àmbit és que les successives regulacions de l'IRPF han pres opcions molt dispars sobre l'ajustament per inflació, aplicant-lo a totes, alguna o cap dels guanys patrimonials, segons les èpoques".
I la mateixa conclusió s'obté de l'anàlisi de l'IRPF als altres territoris amb autonomia; mentre que al País Basc es continua aplicant l'ajustament per inflació, tant per als immobles com per a la resta dels elements patrimonials, a Navarra no es preveu per a cap.
Del principi de capacitat econòmica "no es pot inferir una obligació per al legislador de preveure, sempre i en tot cas", l'actualització del valor d'adquisició dels immobles mitjançant un ajustament a la inflació "que no s'aplica a cap altre element de l'IRPF, ni en altres tributs que graven també els increments patrimonials, com la plusvàlua municipal o l'impost sobre societats".
Es tracta merament d'una "legítima opció", de la qual es podrà discrepar des d'un punt de vista d'oportunitat política o legislativa, però que "no suposa un cas d'inconstitucionalitat per omissió".