El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts al decret que desenvolupa el règim del contracte formatiu, una eina dissenyada per integrar aprenentatge i experiència laboral en un sol marc normatiu. Aquesta aprovació representa un pas significatiu en la implementació de la reforma laboral i suposa una transformació profunda dels antics contractes de pràctiques i formació. D'acord amb les explicacions detallades de l'executiu, la nova modalitat contractual incorpora per primera vegada cotitzacions per desocupació i al Fons de Garantia Salarial (Fogasa), un avenç que equipara els drets d'aquests treballadors en formació amb la resta de persones assalariades. Aquesta mesura respon a les crítiques recurrents sobre la precarietat dels contractes formatius del passat i estableix un nou estàndard de protecció.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha destacat que "aquest contracte suposa un canvi de paradigma en la formació professional dual, garantint que els joves puguin aprendre un ofici sense renunciar als drets laborals bàsics que mereixen tots els treballadors". El règim estableix controls estrictes per evitar que les empreses utilitzin aquesta modalitat com a font de mà d'obra barata. Entre aquestes limitacions destaquen la fixació d'un nombre màxim de contractes en funció de la mida de l'empresa, la prohibició de contractar la mateixa persona dues vegades per al mateix nivell i sector, i l'obligatorietat d'un programa formatiu individual que garanteixi el caràcter pedagògic de les tasques encomanades.

Pel que fa a la distribució per mida empresarial, el decret estableix un sistema proporcional que limita el nombre de contractes formatius simultanis. Les empreses de fins a deu empleats podran tenir tres contractes, les d'11 a 30 persones en podran tenir set, les que compten entre 31 i 50 en podran tenir deu, i les de més de 50 treballadors podran arribar a tenir fins a un 20% de la plantilla amb aquesta modalitat contractual. El text regula amb precisió les condicions laborals per garantir que la formació sigui la prioritat.

El temps de treball efectiu no podrà superar el 65% de la jornada normal durant el primer any, ni el 85% durant el segon any. Addicionalment, es prohibeix realitzar hores extra, treball nocturn o torns. La retribució no podrà ser en cap cas inferior al salari mínim interprofessional i s'establirà per conveni, mentre que els horaris hauran de ser compatibles amb els estudis i la durada dels contractes no podrà ser inferior a tres mesos ni superior a un any.

Les noves regles representen un intent d'aturar l'efecte "porta giratòria" que caracteritzava els contractes de formació anteriors, on molts joves passaven per múltiples contractes sense arribar a consolidar una trajectòria professional estable. Fonts del Ministeri de Treball expliquen que l'objectiu és crear un camí clar cap a l'ocupació estable, on l'empresa inverteixi en formació específica i el treballador adquireixi competències reals per al seu desenvolupament professional. Les organitzacions empresarials han mostrat opinions dividides. Mentre algunes valoren positivament la flexibilitat per adaptar les pràctiques a les necessitats reals de cada sector, altres mostren preocupació pels costos addicionals que suposen les noves cotitzacions.

Des dels sindicats, en canvi, s'ha rebut amb satisfacció el març sense precedents de drets laborals per als joves, tot i que han anunciat que vigilaren l'aplicació efectiva dels programes formatius per evitar fraus. Aquest nou contracte formatiu començarà a aplicar-se immediatament després de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat, marcant un abans i un després en les polítiques actives d'ocupació per a joves a l'Estat.