La compravenda d'habitatge per part d'estrangers va descendir un 9% a Catalunya en el primer semestre de 2026, un retrocés inferior al registrat al conjunt de l'Estat, que va ser del 13%. El descens català se situa en la franja dels més moderats dins del conjunt de territoris de l'Estat, per darrere de Cantàbria, Canàries o la Comunitat de Madrid. Aquesta evolució relativa suggereix que Catalunya continua sent una destinació atractiva per als compradors estrangers, tot i que el context general de desacceleració també l'ha afectada. Malgrat la caiguda de les transaccions, el preu mitjà pagat per aquests compradors va augmentar un 9,4%, fins als 2.644 euros per metre quadrat. Les operacions realitzades per estrangers van representar el 18,3% del total de compravendes d'habitatge lliure entre gener i juny, davant el 19,2% del mateix període de 2025 i el 20,3% de 2024. 

El descens va ser més intens entre els estrangers no residents, les compravendes dels quals van retrocedir un 18% interanual, fins a les 22.940 operacions, el volum més baix des del primer semestre de 2021. Aquestes transaccions van representar el 36,8% de les realitzades per compradors estrangers. Els estrangers residents, per la seva banda, van concentrar el 63,2% restant, amb 39.387 operacions, un 9,7% menys que en el primer semestre de 2025. L'estudi revela que, tot i que es van allunyar del màxim històric assolit en la primera meitat de l'any passat, les seves compravendes es van mantenir en nivells elevats en comparació amb la sèrie històrica. L'informe també constata que el volum d'operacions realitzades per estrangers va tornar a disminuir en el primer semestre de 2026 respecte al semestre anterior, tant entre residents com entre no residents. En aquest últim grup, la tendència descendent es prolonga des del màxim registrat en la primera meitat de 2022.

Els preus pugen un 9,4%

El preu mitjà per metre quadrat dels habitatges adquirits per estrangers es va situar en 2.644 euros en el primer semestre, un 9,4% més que en el mateix període de 2025. Els estrangers no residents van continuar pagant els imports més elevats, amb una mitjana de 3.493 euros per metre quadrat, un 11,8% més que un any abans. En el cas dels estrangers residents, el preu mitjà va arribar als 2.102 euros, amb un increment interanual del 9,8%. Els compradors estatals van pagar una mitjana de 1.971 euros per metre quadrat, un 8,7% més que en el primer semestre de 2025. A més, la diferència entre els preus abonats per estrangers no residents i residents va assolir un nou màxim històric, ja que els primers van pagar de mitjana 1.391 euros per metre quadrat més que els segons, davant una bretxa de 1.210 euros en el mateix període de l'any anterior.

Per territoris, la compravenda d'habitatge per estrangers va descendir a la majoria d'elles. Les úniques excepcions van ser Castella-la Manxa, on les operacions van augmentar un 4,4%, i Extremadura, amb un progrés del 3,3%. Les caigudes més pronunciades es van registrar a Cantàbria, amb un 20,5%; Canàries, amb un 20,3%; i la Comunitat de Madrid, amb un 19,7%. Els van seguir Balears i el País Valencià, tots dos territoris amb retrocessos del 15,4%; el País Basc, amb un 14%; Galícia, amb un 12,8%; Andalusia, amb un 12,7%; i Múrcia, amb un 12,2%.

Pel que fa a la distribució territorial, el País Valencià va concentrar el nombre més gran de compravendes realitzades per estrangers no residents, amb 9.250 operacions, el 40,3% del total d'aquest grup. El va seguir Andalusia, amb 5.800 transaccions, el 25,3%; Canàries, amb 2.046 (8,9%); Múrcia, amb 1.780 (7,8%); i Catalunya, amb 1.777 (7,7%). Balears va representar el 6,4% de les operacions d'aquest grup i Madrid, l'1,5%. Entre els estrangers residents, Catalunya va encapçalar el mercat, amb 8.516 compravendes, el 21,6% del total, seguida del País Valencià, amb 8.196 (20,8%); Andalusia, amb 6.007 (15,3%); i la Comunitat de Madrid, amb 3.912 (9,9%).

El preu augmenta en quinze territoris

El preu mitjà pagat pels estrangers va augmentar en 15 de les 17 comunitats autònomes. Cantàbria va registrar l'increment més gran, del 23%, seguida d'Astúries, amb un 22,3%; Extremadura, amb un 16,4%; el País Valencià, amb un 15,6%; i la Comunitat de Madrid, amb un 15,4%. També es van anotar pujades de dos dígits a Múrcia, del 15,1%; el País Basc, del 12,8%; Castella i Lleó, del 12,7%; Castella-la Manxa, del 12,5%; i Andalusia, de l'11,5%. Els avenços van ser més moderats a Canàries, amb un 9,7%; Balears, amb un 9,3%; Galícia, amb un 5,2%; Catalunya, amb un 3%; i Aragó, amb un 0,4%. Els únics descensos es van produir a La Rioja, on el preu mitjà va caure un 5,5%, i Navarra, amb un retrocés del 4,8%.

Per nacionalitats, els compradors marroquins van realitzar el nombre més gran d'operacions en el primer semestre, amb 4.960 compravendes, el 8% del total de les realitzades per estrangers. Els van seguir els britànics, amb 4.541 operacions (7,3%); els italians, amb 4.109 (6,6%); els romanesos, amb 3.974 (6,4%); i els alemanys, amb 3.907 (6,3%). En conjunt, aquestes cinc nacionalitats van concentrar el 34,6% de les compravendes d'habitatge realitzades per estrangers. A més, el grup de compradors extracomunitaris englobat en la categoria 'Altres fora de la UE' va efectuar 7.822 operacions, el 12,5% del total. L'informe reflecteix diferències entre residents i no residents, ja que entre aquests últims les nacionalitats amb més presència van ser la neerlandesa, amb el 12,6% de les operacions; l'alemanya, amb l'11,8%; la britànica, amb el 10,4%; i la polonesa, amb el 8,1%.

En el cas dels estrangers residents, els compradors marroquins van encapçalar les operacions, amb el 12,4% del total d'aquest grup, seguits dels italians, amb el 9,2%; els romanesos, amb el 9%; i els britànics, amb el 5,5%. En termes interanuals, només van augmentar les compravendes realitzades per ciutadans de Veneçuela, un 10,2%, i Colòmbia, un 7,4%. Els majors descensos van correspondre a compradors de Rússia, amb un 26,2%; la Xina, amb un 26,1%; els Estats Units, amb un 22%; Bulgària, amb un 21,6%; Bèlgica, amb un 21,3%; i el Regne Unit, amb un 21%.