Les obres públiques són indispensables per millorar les ciutats, però quan s'eternitzen i es converteixen en un paisatge permanent davant d'un establiment comercial, els efectes sobre el negoci poden ser letals. Aquesta és la conclusió que es desprèn de l'última edició de l'Indicador Comertia, l'enquesta mensual que l'associació del comerç català elabora entre els seus socis per fer seguiment del sector. Les xifres que se n'extreuen són especialment eloqüents. Durant els dos últims anys, la meitat dels associats de Comertia han hagut de conviure amb obres a prop dels seus locals. I d'aquests, un 89% afirma haver reduït la seva facturació per causes directament imputables a aquestes obres. Pràcticament nou de cada deu comerços afectats han vist com els seus ingressos minvaven mentre les excavadores treballaven a tocar de la porta.

Aquesta situació no és un fenomen puntual ni localitzat. Les obres de gran abast, especialment les vinculades a infraestructures de transport, tenen una durada que pot mesurar-se en anys, i això és precisament el que converteix el problema en estructural. Un comerç pot resistir una obra de dos mesos, però difícilment pot aguantar dos anys amb l'accés bloquejat, amb el soroll constant i amb la pols com a companyia diària. Davant d'aquest escenari, Comertia ha decidit passar de la queixa a la proposta. L'associació planteja que s'estableixi una compensació econòmica per als comerços afectats en cas que una obra s'allargui més del previst. La mesura no pretén indemnitzar qualsevol molèstia, sinó els incompliments de terminis que tantes vegades es produeixen. La proposta té un ampli suport entre els socis de l'entitat.

Un 87% dels comerciants enquestats es mostraria d'acord amb aquesta fórmula. Es tracta d'un percentatge molt elevat que indica fins a quin punt el problema és percebut com a greu i com a injust. Ignasi Pietx, president de Comertia, assegura que "fer obres públiques és molt necessari, però les coses s'han de fer bé".  Pietx ha anat més enllà en la seva argumentació i ha assenyalat que la compensació podria tenir, a més, un efecte dissuasiu positiu. "Si s'hagués de compensar els comerços per aquelles obres que s'allarguen més del previst, això potser seria un incentiu perquè l'obra en qüestió acabi puntualment", ha reflexionat.  El president de Comertia ha posat l'accent en la dimensió temporal del problema. "Quan et fan una obra davant d'una botiga pots aguantar una temporada, però no indefinidament", defensa el dirigent comercial.

On es concentren les obres que més perjudiquen

L'informe també permet identificar on es produeixen les afectacions més rellevants. La majoria de les obres que han perjudicat comerços es concentren a l'àrea metropolitana de Barcelona i, de manera especial, a la capital catalana. Entre les actuacions més destacades hi ha les vinculades a les línies 8, 9 i 10 del Metro. Aquestes obres han generat afectacions en punts molt concorreguts com la plaça d'Espanya o els carrers Muntaner i Urgell, entre d'altres. Es tracta de zones amb una alta densitat comercial, de manera que l'impacte sobre els negocis ha estat proporcionalment més gran. La concentració d'aquestes obres a Barcelona i el seu entorn no és casual. Es tracta de l'àrea amb més densitat de població i d'activitat econòmica de Catalunya, i també on es concentren les inversions en infraestructures més importants.

Això fa que siguin precisament els comerciants d'aquestes zones els que més pateixen les conseqüències dels calendaris incomplets. Més enllà de la qüestió de les obres, l'Indicador Comertia també ofereix dades sobre l'evolució general de les vendes del sector. Al setembre, les vendes del comerç van créixer un 1,6% en comparació amb el mateix mes de l'any anterior. Es tracta d'un augment positiu, però que suposa una desacceleració notable respecte al 5,2% registrat a l'agost. Aquesta frenada no és un fenomen nou. Al maig ja s'havia produït una caiguda similar, i posteriorment les vendes es van tornar a recuperar. Això suggereix que el sector es mou en un patró de creixement moderat amb oscil·lacions mensuals, més que no pas en una tendència lineal.

Per sectors, els que van experimentar un creixement més destacat van ser la restauració i l'alimentació bàsica. Es tracta de dues activitats que tenen una demanda relativament estable i que, en moments d'incertesa, acostumen a resistir millor que altres segments més discrecionals. Pel que fa al repartiment entre empreses, un 66% ha registrat un augment de vendes respecte al setembre del 2025, mentre que un 34% les ha disminuït. Aquesta proporció indica que la majoria del sector es troba en una situació de creixement, tot i que hi ha una part significativa que continua patint.