Tal com succeeix amb la negociació d'un nou model de finançament autonòmic, per al qual mai no arriba el moment polític oportú, l'enorme deute acumulat per algunes comunitats autònomes tampoc està a l'agenda de prioritats política malgrat ser dos problemes greus que urgeix resoldre perquè minven l'autonomia financera de diverses comunitats autònomes. L'acord mínim necessari per resoldre aquesta anomalies se sembla tan complex que ha donat lloc a una mena|sort de procrastinació política que, segons el parer dels experts en finances autonòmiques, no admet més dilació.
El deute públic del conjunt de comunitats autònomes es va situar al terme del tercer trimestre de l'any passat en 314.845 milions d'euros, equivalent al 24,2% del seu PIB, segons les dades més recents publicades pel Banc d'Espanya. Tanmateix, al marge de l'elevat volum, una de les qüestions més preocupants és l'heterogènia distribució del deute entre regions. Catalunya, que supera els 85.000 milions d'euros, i la Comunitat Valenciana, que és la més endeutada en relació amb el seu PIB (44,4%) amb gairebé 54.000 milions, són dues de les regions amb un problema més apressant es tracta d'un nivell insostenible que els impedeix acudir a finançar-se als mercats com sí que estan fent ja diverses comunitats autònomes perquè els interessos que haurien d'abonar serien inassumibles. Com a conseqüència d'això, regions com Catalunya, la Comunitat Valenciana, Múrcia, les Balears o Castella-La Mancha no tenen més alternativa que romandre enganxades als fons d'especials de finançament que l'Estat va posar a disposició de les CCAA en la crisi financera de 2008, una cosa que durant aquests anys els ha permès respondre als seus creditors però anar engreixant-se el seu deute amb l'Estat, que els cobra un interès per sota de l'1%. Dit d'una altra manera, la impossibilitat de sortir al mercat de deute a negociar per si mateixes les seves condicions de finançament les priva d'exercir una plena autonomia financera.
Sobre la coincidència comuna que urgeix tornar-los aquesta autonomia, per a la qual cosa és necessari garantir prèviament la sostenibilitat els seus deutes, acreditats experts en finances públiques van debatre la passada setmana a València convocats per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) sobre la forma en què podria abordar-se aquest apressant problema.
Entre la utopia i el pragmatisme
En essència, les actituds dels experts transiten entre el plantejament utòpic però tècnicament fonamentat dels qui defensen la necessitat que l'Estat absorbeixi part del deute de les regions mitjançant una condonació o una treu i el plantejament realista i pragmàtic d'un altre grup d'experts que advoca per una reestructuració profunda i "agressiva" del deute.
Els primers creuen que el sanejament s'hauria de produir mitjançant una treu perquè una part molt important del deute d'algunes regions com la Comunitat Valenciana o Múrcia és conseqüència de la infrafinanciación que pateixen des de fa anys i, per tant, se'ls hauria de condonar. En no haver disposat de recursos suficients del sistema per finançar serveis públics fonamentals com sanitat, educació i prestacions socials, no han tingut més remei que recórrer al deute i exercir la seva responsabilitat fiscal. Això és, apujar impostos. Aquesta ha estat per a elles l'única manera de poder mantenir nivells de despesa similars als de la resta de CCAA en la prestació de serveis públics, encara que existeixi l'exemple d'altres regions com Madrid, que ha preferit renunciar a ingressos fiscals a costa d'haver de reduir el cost (i la qualitat) en la prestació dels seus serveis públics.
El segon grup d'experts adopta un punt de partida més pragmàtic i descarta que pugui assolir-se un acord polític per aplicar una condonació parcial de deute a la carta, encara que pugui estar tècnicament justificat per motiu de la infrafinanciación. Per a ells, l'única solució viable des del punt de vista d'economia política seria la d'una reestructuració profunda consistent a ampliar els terminis de venciment i a reduir el mínim de la càrrega financera, la qual cosa equivaldria a convertir-la en un deute perpetu i assumible amb futurs superàvits pressupostaris realistes de les regions que rebessin aquest tracte.
Entre els que reivindiquen la necessitat d'una condonació parcial hi ha l'investigador de l'Ivie Francisco Alcalá i el professor de la Universitat de València, Antoni Zabalza. En la jornada de l'Ivie, Alcalá va exposar els resultats de l'informe Insuficiències acumulades i ruptura d'equilibris en el finançament de les comunitats autònomes, publicat el 2022 i elaborat juntament amb Juan Pérez, investigador del mateix centre. En aquest estudi, ambdós expliquen que la modificació del sistema de finançament el 2009 va donar lloc a desequilibris addicionals en el repartiment de recursos entre CCAA. Això ha derivat en una insuficiència col·lectiva de recursos que, entre 2009 i 2019, acumulava ja 160.000 milions d'euros.
En termes de finançament efectiu per habitant ajustat, l'actual SFA va provocar una caiguda mitjana del finançament de l'11,3% respecte al sistema anterior, 300 euros per capita. Però la minva no va ser igual per a totes les regions. Per a la Comunitat Valenciana, la regió més mal tractada pel sistema juntament amb Múrcia, el finançament efectiu per habitant ajustat es va reduir un 12,6% des dels 2.592 euros per habitant del model anterior a 2009 fins als 2.265 euros del model actual. Davant això, altres autonomies com Cantàbria han rebut un finançament per habitant un 31,4% superior a la de la Comunitat Valenciana, el que suposa una diferència de 729 euros per habitant i any.
Com a conseqüència d'això, segons va exposar Alcalá, les CCAA infrafinançades han tingut apujar impostos propis per poder finançar els seus serveis (com les escales autonòmiques de l'IRPF o Patrimoni) i endeutar-se. En el cas de la Comunitat Valenciana, la infrafinanciación acumulada des de 2009 assoleix els 36.550 milions d'euros (7.509 euros per càpita, el doble que la mitjana de les CCAA de règim comú). Li segueixen, també per sobre de la mitjana, Múrcia (5.866 euros per habitant), Andalusia (4.850 euros), Castella-La Mancha (4.513 euros) i Catalunya, amb una infrafinanciación total acumulada de 30.319 milions d'euros en el període 2009-19 o, el que és el mateix, 4.031 euros per habitant ajustat. Aquest és un dels factors que expliquen el ràpid creixement del deute en aquestes comunitats durant l'última dècada, fins al punt que dues terceres parts del seu deute total han estat provocades pels dèficits de finançament acumulats des de 2009.
Una condonació a la carta
Segons la seva opinió, aquest factor justifica la necessitat d'una treu o una condonació per part de l'Estat, el principal creditor de la Comunitat Valenciana per continuar acollida als mecanismes extraordinaris de finançament que es van habilitar després de la crisi financera de 2008. "Amb aquest deute i els tipus d'interès en els nivells actuals, sembla impossible tornar als mercats si no n'hi ha una treu substancial del deute causat per aquesta infrafinanciación per part de l'Estat. Ni tan sols amb un SFA que igualés a la Comunitat Valenciana a la mitjana", argumenta aquest expert. A més, afirma que la condonació del deute "no pot ser lineal" i ha de tenir en compte el problema d'infrafinanciación de cada comunitat autònoma.
A favor de la condonació parcial del deute de les CCAA subfinançades es posiciona també Antoni Zabalza perquè existeix una "relació positiva molt clara" entre la infrafinanciacion de cada CCAA i el seu dèficit. La seva proposta es basa en una condonació per a les quinze CCAA de règim comú segons el grau d'infrafinanciación que hagin patit, però tenint també en compte el comportament fiscal que ha tingut cada regió. Això és, a l'esforç fiscal que hagin fet pujant impostos, com la Comunitat Valenciana, o al contrari, com la Comunitat de Madrid que, segons va recordar Zabalza, ha optat per absorbir parteix de l'excés de despesa en serveis essencials deixant de destinar recursos. Amb la seva proposta de condonació del deute acumulat entre 2007 i 2019, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Castella-La Mancha i Múrcia serien les més beneficiades.
Catalunya, el deute de la qual el 2016 no assolia els 16.000 milions d'euros, va generar gairebé 60.000 milions de deute des de llavors i fins a 2019. Amb la proposta de Zabalza, la llosa de deute de 75.000 milions que Catalunya tenia llavors s'hauria de reduir en 38.910, la major condonació en termes absoluts proposada per aquest expert. A la Comunitat Valenciana se li n'hauria d'aplicar una treu del 51,9% per reduir el seu deute en 24.025 milions i deixar-la després del sanejament en 22.245. En el seu cas, el deute acumulat pel subfinançament que arrossega des de 2007 va ser de 34.293 milions d'euros, segons els càlculs de Zabalza.
Sense cost addicional per a l'Estat
Per al conjunt de CCAA de règim comú, el deute total passaria de superar els 270.000 milions a 117.000 milions, un 56,5% menys. Les cinc comunitats amb una major reducció percentual del seu deute serien les Canàries (73,3%); Andalusia (67,1%); Múrcia (62,9%); Castella i Lleó (61,9%); i Madrid (61,5%). I les cinc amb una menor reducció: Extremadura (31,4%); Cantàbria (45,4%); Astúries (46,2%); Balears (50,7%); i Catalunya (51,6%). Aquest pla de sanejament del deute autonòmic no augmentaria el total del deute públic espanyol, ja que el deute de l'administració central augmentaria en la mateixa quantitat que es reduiria la de les administracions autonòmiques.
Per a l'l'investigador de Funcas Santiago Lago, la recepta per "metabolitzar" el deute acumulat amb els mecanismes extraordinaris de finançament de les CCAA no preveu condonacions, sinó que ha de centrar-se a reduir la càrrega financera. Llac, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universidade de Vigo, va explicar que el deute autonòmic està altament concentrat a Catalunya i la Comunitat Valenciana perquè han estat les que han recorregut en gran manera al finançament de l'Estat en haver tingut tancats mercats. Segons les dades del Ministeri d'Hisenda, Catalunya ha rebut a través d'aquests mecanismes extraordinaris més de 131.000 milions des de 2012, entres que en el cas de la Comunitat Valenciana són gairebé 95.800 milions en el mateix període. Per tant, la major part del seu deute està en mans de l'Estat.
Tanmateix, mentre la Comunitat Valenciana o Múrcia tenen un problema d'"infrafinanciacon acreditada", no està en la mateixa situació Catalunya, que malgrat això ha recorregut de forma "molt intensa" als mecanismes extraordinaris de finançament de l'Estat per mantenir una despesa per capita més elevada que la mitjana. "És una decisió política", va argumentar Lago.
Una solució "sense embolic polític"
Aquest expert va proposar d'afrontar el sanejament de l'excessiu deute autonòmic garantint-los a les CCAA més endeutades amb l'Estat tipus d'interès baixos i una ampliació de terminis per reduir la càrrega financera del deute, però sense condonar cap part. Aquesta solució seria per a ell la "més factible i prometedora". "És una solució més sofisticada des del punt de vista de l'economia política. Necessitem que tot el deute que està en mans de l'Estat, que en el cas de Catalunya i la Comunitat Valenciana és més de dos terços, no entorpeixi el seu dia a dia. No es muntaria un gran embolic polític perquè del que es tracta és de projectar cap al futur el que ja estem fent avui", va argumentar Llac, que va subratllar que no plantejaria una manca del deute ni una condonació.
"Per resoldre el problema hauria de ser una treu molt intensa, en percentatges molt elevats. Crec que no és factible perquè les situacions de desequilibri entre les CCAA són molt diferents entre si. L'argument d'infrafinanciación per condonar el deute valdria per a algunes com València, però no en para altres com Catalunya. Una treu generaria confrontacions molt grans entre CCAA", va prosseguir Santiago Lago.
Carmen López Herrera, Sòcia d'Analistes Financers Internacionals (Afi) en Finances Públiques, va defensar una solució similar a la de Santiago Lago. Durant la seva intervenció en el segon panell de la jornada de l'Ivie, López va destacar que el deute autonòmic és un problema de l'Estat en el qual el més preocupant és l'heterogeneïtat de la seva distribució. Així, mentre regions com el País Basc, Andalusia, Madrid o Galícia han trobat en el deute sostenible una via per emetre deute als mercats, altres com a Castella-La Mancha, les Balears, Catalunya o la Comunitat Valenciana tenen "molt complicat" poder sortir al mercat.
"Si volem normalitzar la situació i garantir l'autonomia financera de les CCAA, cal fer alguna cosa, o al contrari assumir que els fons de finançament autonòmic sempre estaran allà", va assegurar l'experta d'Afi, qui va opinar que una treu seria "molt complexa" d'implementar en termes d'economia política perquè hi hauria "greuges comparatius" entre CCAA. Carmen López va proposar una reestructuració del deute, però en algunes regions és tan elevada en relació amb el seu PIB que aquesta hauria de ser "molt agressiva" perquè de veritat fos efectiva, amb terminis molt elevats (75 anys) i amb una reducció del cost gairebé a zero (70 punts bàsics)". Segons l'experta, aquesta solució de convertir el deute en pràcticament perpètua i reduir el seu cost gairebé a zero permetria retornar a valors "sostenibles" d'endeutament.
Impacte similar
D'aplicar-se la solució que va proposar Carmen López, el seu impacte seria similar al d'una treu. En el cas de la Comunitat Valenciana l'impacte seria equivalent a deixar el seu deute alguna cosa per sota dels 29.000 milions d'euros, 25.000 menys que ara, i encara així encara representaria el 23,9% del seu PIB. En el cas de Catalunya, equivaldria a reduir el seu deute en gairebé 40.000 milions fins a quedar-se en 46.259 milions, el 18,7% del seu PIB.
Amb tot, López i la resta d'experts de la jornada de l'Ivie van coincidir en apuntar que aquestes solucions al deute són vàlides per al curt termini, però per garantir que l'endeutament autonòmic no torni a augmentar d'una manera heterogènia, el procés de treu o reestructuració haurà d'anar acompanyat de la reforma de l'actual model de finançament autonòmic, pendent des de 2014.
En aquest sentit, Diego Martínez, economista de la Universitat Pablo de Olavide i investigador associat a Fedea va destacar que la reestructuració del deute d'algunes comunitats és una de les mesures que s'hauria d'aplicar per sanejar l'elevat deute de les administracions públiques, però no l'única. Segons la seva opinió, s'haurien de tocar altres tecles com reformar el sistema de finançament, aplicar noves regles fiscals "recalibrades" per a les CCAA o extingir els actuals fons de finançament de les comunitats.
Martínez va desgranar les conclusions del seu estudi publicat recentment per Fedea sobre la sostenibilitat del deute públic a Espanya en el qual conclou que, atès el volum actual d'endeutament de les nostres administracions, els esforços de consolidació fiscal requerits a mitjà termini són d'una magnitud "considerable". Per a aquest expert, assolir un objectiu de deute del 13% sobre el PIB el 2027 no és factible per a les regions més endeutades (Balears, Múrcia, Catalunya, Castella-La Mancha i Comunitat Valenciana) perquè necessitarien superàvits d'una "envergadura desconeguda" en els seus registres històrics.
Cristina Herrero, presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), va clausurar la jornada amb una conferència en la qual va tornar a reclamar la definició d'una estratègia fiscal integral per assegurar la sostenibilitat de les finances públiques perquè això serà un "repte" per a Espanya i, a més, serà un dels eixos centrals del futur marc de governança de la UE. Herrero va insistir que, atès l'elevat nivell de deute a Espanya, és el moment de posar el focus en la sostenibilitat perquè implica riscos per al creixement i un elevat cost d'oportunitat davant de les pujades de tipus que encarirà el cost d'aquest deute.
Per això, va realitzar una crida per implementar una estratègia nacional amb la participació de totes les administracions públiques i una reforma integral que abordi, entre d'altres, el marc fiscal nacional, el sistema de finançament autonòmic i local, els problemes de deute públic i aposti pel creixement.