El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha posat en marxa ThinkCat!, un laboratori de coneixement i pensament transversal que neix amb la vocació d'anar més enllà de l'actualitat immediata i d'endinsar-se en les qüestions estructurals que marquen el present i el futur del país. La iniciativa vol generar coneixement, aportar dades i obrir perspectives noves sobre els grans reptes econòmics de Catalunya, amb reflexions i propostes que ajudin a orientar les decisions dels agents econòmics i socials. El laboratori aspira a convertir-se en un espai de referència per analitzar amb rigor els desafiaments de l'economia catalana, identificar-ne les oportunitats i contribuir a trobar-hi respostes. El funcionament previst és abordar una temàtica cada quadrimestre, però amb la flexibilitat suficient perquè cada treball es pugui desenvolupar amb els terminis i la profunditat que requereixi la matèria.
La presidència de ThinkCat! recau en Àngels Fitó, vicedegana del Col·legi i rectora de la Universitat Oberta de Catalunya. Fitó ha explicat el sentit de la iniciativa en unes declaracions que emmarquen el projecte en un context de canvis profunds. "En un context de transformacions econòmiques, tecnològiques i geopolítiques tan profundes, necessitem espais multidisciplinaris i independents que ens permetin anar més enllà de l'anàlisi de l'actualitat i abordar amb perspectiva els grans reptes estructurals del país. ThinkCat! neix precisament amb aquesta vocació: generar coneixement rigorós i independent que ajudi a entendre millor la realitat econòmica i a plantejar alternatives de futur", ha afirmat Fitó.
Un primer informe sobre el model europeu
El primer estudi de ThinkCat! porta per títol Competitivitat i equitat: present i futur del model europeu i les seves implicacions per a Catalunya, i l'ha elaborat el catedràtic emèrit d'Economia de la UB i col·legiat de Mèrit del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Joan Tugores. El document analitza els reptes que afronta el model socioeconòmic europeu davant els canvis tecnològics, geopolítics i demogràfics, i posa el focus en la necessitat de preservar l'equilibri entre competitivitat econòmica i protecció social que ha caracteritzat la Unió Europea durant les darreres dècades.
El punt de partida de l'estudi és una constatació que fa temps que plana sobre el debat econòmic europeu: Europa està perdent terreny en productivitat respecte als Estats Units i posicions als mercats internacionals davant la Xina i altres economies emergents. Aquesta evolució posa en qüestió la capacitat del continent per mantenir el seu pes econòmic global i, alhora, sostenir els nivells de protecció social que defineixen el seu model de benestar. L'estudi recupera les conclusions de l'Informe Draghi de 2024, que alertava de la necessitat d'impulsar reformes profundes per recuperar la productivitat i la competitivitat europees, però adverteix que la implementació d'aquestes reformes continua topant amb obstacles institucionals, burocràtics i reguladors que en dificulten l'aplicació.
Una de les principals conclusions del treball és que la competitivitat i l'estat del benestar no s'han d'entendre com a objectius contraposats, sinó com a dues dimensions que es necessiten mútuament. La millora de la productivitat és essencial no només per generar prosperitat, sinó també per disposar dels recursos necessaris per finançar les polítiques socials en un context d'envelliment demogràfic i de noves necessitats vinculades, entre d'altres, a la transformació tecnològica i la intel·ligència artificial. Aquesta idea és especialment rellevant perquè trenca amb la visió que sovint presenta la protecció social com un cost que cal retallar per ser més competitiu, i planteja que sense una base econòmica sòlida no es poden sostenir els serveis públics ni les prestacions que caracteritzen el model europeu.