L'ingrés mínim vital és una prestació econòmica que forma part del sistema de protecció social a Espanya. Es va aprovar el maig de 2020 amb l'objectiu de garantir un nivell mínim d'ingressos per a les persones i famílies que es troben en una situació de vulnerabilitat econòmica. La finalitat d'aquesta ajuda és prevenir i reduir la pobresa, així com fomentar la inclusió social.

L'IMV s'ha dissenyat per complementar els ingressos d'aquelles llars els recursos econòmics de les quals són insuficients per cobrir les necessitats bàsiques. Aquesta prestació es concedeix mensualment i la seva quantia varia segons diversos factors, com ara el nombre de membres a la unitat de convivència i els ingressos i el patrimoni de la llar.

Qui pot ser beneficiari de l'ingrés mínim vital?

En general, poden ser beneficiaris de l'IMV les persones que tinguin 23 anys o més i que, encara que comparteixin residència amb una unitat de convivència, no hi estiguin integrades. Per tant, com a unitat també s'entén viure amb els pares. També es poden beneficiar d'aquest ingrés les dones majors d'edat que siguin víctimes de violència de gènere o de tràfic d'éssers humans i explotació sexual; les persones d'entre 18 i 22 anys que procedeixin de centres residencials de protecció de menors o que siguin orfes absoluts, i les persones sense llar.

Quant als titulars de l'IMV, és a dir, les persones que reben la prestació en nom de la unitat de convivència i la representen, han de tenir capacitat jurídica i ser majors de 23 anys. També poden ser titulars les persones majors d'edat o els menors emancipats que tinguin fills o menors en règim de guarda amb fins d'adopció o acollida familiar permanent.

Requisits per sol·licitar l'ingrés mínim vital

Per poder sol·licitar l'ingrés mínim vital, és necessari complir una sèrie de requisits establerts per llei. Tot seguit, et presentem els principals requisits per accedir a aquesta prestació.

  • Residència legal a Espanya: Cal tenir la residència legal en territori espanyol per poder sol·licitar l'IMV.
  • Unitat de convivència: L'IMV es concedeix a la unitat de convivència, és a dir, a totes les persones que viuen al mateix domicili i comparteixen recursos econòmics. És important tenir en compte que existeixen requisits específics pel que fa a la composició i situació de la unitat de convivència.
  • Ingressos i patrimoni: Els ingressos i el patrimoni de la llar són un dels factors determinants per accedir a l'ingrés mínim vital. S'estableixen uns límits màxims d'ingressos i patrimoni que varien en funció del nombre de membres de la unitat de convivència. Els ingressos i el patrimoni han de ser inferiors a aquests límits per poder optar a la prestació.
  • Edat: Existeixen requisits específics pel que fa a l'edat dels sol·licitants. És necessari tenir 23 anys o més, tret en casos de famílies monoparentals o amb persones amb discapacitat al càrrec.
  • Situació laboral: S'estableixen unes condicions particulars per a les persones que es troben en situació d'atur o per a treballadors amb ingressos baixos.

Per poder sol·licitar-ho de manera individual vivint a casa dels pares, has d'acreditar:

• Independència anterior: Haver viscut de manera independent (en un domicili diferent del dels pares) durant els 2 anys immediatament anteriors a la sol·licitud.

• Cotització: Haver estat d'alta en la Seguretat Social o en una mutualitat durant almenys 12 mesos (en qualsevol moment anterior).

Si tens 30 anys o més, has d'haver viscut de manera independent durant l'últim any immediatament anterior a la sol·licitud.

En darrer terme, la norma no exigeix aquests anys d'independència prèvia en situacions especials, com ara:

• Víctimes de violència de gènere que hagin hagut d'abandonar el domicili familiar.
• Persones en tràmits de separació, nul·litat o divorci.