La Comission Nacional de les Marcades i la Competència (CNMC) planteja una reforma del marc urbanístic per agilitzar tràmits i facilitar la construcció d'habitatges a Espanya. La crisi s'agreuja i el Banc d'Espanya calcula, ja que el dèficit d'habitatges a Espanya supera els 750.000 habitatges, 150.000 que fa dos anys. I en aquest context, l'organisme que regula la Competència assenyala avui que l'elevada complexitat regulatòria i administrativa del procés urbanístic limita la disponibilitat de sòl, encareix els projectes i dificulta l'accés a l'habitatge.

Així, la CNMC llança un informe on analitza totes les fases necessàries per transformar sòl en habitatge, des de la planificació urbanística fins a la concessió de llicències d'edificació. Segons l'organisme, el preu i la disponibilitat d'habitatge depenen de múltiples factors, encara que destaca que el sòl pot representar fins al 45% del cost final d'un habitatge.

Per això, considera que millorar l'eficiència del sistema urbanístic contribuiria a reduir costos, escurçar terminis i ampliar l'oferta tant d'habitatge lliure com protegit. Competència afirma que Espanya disposa d'una de les regulacions sobre l'ús del sòl més restrictives dels països de l'OCDE i assenyala que el procés urbanístic es caracteritza per una excessiva complexitat, inseguretat jurídica, rigidesa normativa i lentitud administrativa.

Entre els principals problemes identificats figura l'escassa flexibilitat del planejament urbanístic, que limita la capacitat d'adaptar el sòl disponible als canvis en la demanda d'habitatge. També adverteix que la nul·litat dels plans urbanístics i les dificultats per modificar-los poden paralitzar nous desenvolupaments durant llargs períodes.

La CNMC també detecta ineficiències en les fases d'urbanització i edificació. En ambdós casos, l'acumulació de tràmits tècnics i administratius, juntament amb l'existència de múltiples controls i informes sectorials, allarga els terminis d'execució i augmenta els costos dels projectes. Encara que aquests controls responen a objectius ambientals, patrimonials o d'infraestructures, el regulador considera que la seva falta de coordinació genera duplicitat i retards innecessaris.

Per corregir aquestes deficiències, l'organisme planteja un ampli paquet de reformes orientades a simplificar la normativa urbanística i millorar la coordinació entre administracions. Entre les seves recomanacions figuren flexibilitzar la classificació i els usos del sòl, agilitzar la modificació dels plans urbanístics, reduir la càrrega documental dels instruments de planejament i simplificar els procediments de gestió urbanística.

Així mateix, proposa accelerar la concessió de llicències mitjançant un ús més elevat de les declaracions responsables, revisar la necessitat d'alguns informes sectorials i substituir, quan sigui possible, el silenci administratiu negatiu pel positiu. També advoca per reforçar la transparència i la previsibilitat de l'actuació de les administracions públiques en matèria de sòl.