El cicle electoral a Catalunya, amb els comicis municipals en l’horitzó del mes de maig, ha estat la raó principal perquè la licitació d’obra pública hagi crescut un 34% el 2022, de tal manera que l’administració local ha estat la responsable del 43% del total de projectes licitats. Traduït en volum d’inversió, aquests percentatges corresponen a una licitació global per a tot el territori de 3.964,5 milions (sobre els 2.957,9 milions que es van executar el 2021) i d’aquests en corresponen 1.704,3 milions d’euros a les obres dels ajuntaments, consells comarcals i altres institucions locals.

L’empenta electoralista ja venia precedida de l’exercici anterior, en tant que el volum d’obra executada per l’administració local ha crescut un 11% en l’últim any. Respecte a l’excepcionalitat de 2020 -un exercici limitat per les conseqüències de la pandèmia-, l’any passat l’administració local ha licitat un 110% més (el volum va ser de 813,3 milions el 2020).

En línies generals, l’excepcionalitat de 2021 es pot extrapolar al conjunt de les administracions. L’avenç del 34% en la xifra total de licitacions va anar precedit d’un 2021 extraordinari quan l’alça va ser pràcticament el doble (49,22%) al passar dels 1.501,8 milions executats el 2020 fins als 2.957,9 de 2021. En definitiva, en dos anys, la licitació d’obra pública s’ha disparat un 164%.

Per al 2022, un altre element que ha impulsat les infraestructures públiques ha estat els recursos provinents dels fons europeus Next Generation, malgrat que no en la mesura que es preveia, segons la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC). El seu president Lluís Moreno ha indicat que només el 16% de les licitacions, en un nombre de 324 obres, han obtingut finançament europeu, per un import conjunt de 633 milions d’euros. En aquest sentit, els contractistes catalans demanen que aquest any s’agilitzin els concursos públics que poden acollir-se als Next Generation i demana que s’escurcin els terminis entre la publicació de la licitació i la seva adjudicació, “perquè els fons europeus tenen una data de caducitat, el 2026”, ha concretat. Moreno ha recordat que sovint entre licitació i execució hi ha un decalatge de sis o més mesos i que “aquest és un període excessiu”. També ha esmentat el fet que el Govern central hagi sol·licitat a la Comissió Europea que allargui fins al 2028 la data per a l’arribada de les ajudes, però ha advertit que “no ens hem de refiar d’això”.

Després de valorar “molt positivament” que aquest dimecres ERC i el PSC hagin arribat a un acord per aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2023 “perquè és una eina essencial per al desenvolupament de les infraestructures a Catalunya”, el president de la CCOC ha posat xifres a l’esforç inversor de la Generalitat durant el 2022, situat en més de 1.200 milions euros. No obstant, ha insistit en el fet que cal “complir amb els pressupostos públics i fer efectiva l’execució pressupostària a nivells propers als establerts anualment en els comptes” i ha informat que la mitjana de l’execució pressupostària de l’Estat a Catalunya als darrers 10 anys ha estat del 61,4% i la de la Generalitat del 80,4%.

L’any passat, l’administració autonòmica catalana ha augmentat un 67% el volum licitat fins als 1.267 milions d’euros, xifra que correspon al 32% del total licitat el 2022. Per organismes, l’empresa pública   Infraestructures.cat és l’actor amb més licitacions, per un import de 775,3 milions d’euros.

Respecte a les obres que han sortit a concurs per part de la Generalitat destaca el perllongament de la línia Llobregat – Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), per 320 milions d’euros, que suposa més del 25% de la licitació de la Generalitat. També cal destacar la licitació del segon trimestre del sistema dinàmic d'obres de desplegament de la xarxa pública de fibra òptica per part d’infraestructures de la Generalitat per valor de 115 milions d’euros i de 2 anys de durada i, durant el tercer trimestre, de l’acord marc d’Infraestructures.cat per a la contractació d'obres i subministraments de materials per a la reforma, ampliació, millora, conservació i manteniment d'equipaments per valor de 88,9 milions d’euros i 2 anys de durada.

Respecte a algunes d’aquestes obres, Moreno ha retret a l’administració que no s’hagin tret a concurs fins a l’últim trimestre de l’any que, com demostren les dades, sempre acumula el gruix més important de les licitacions, amb els problemes que això comporta perquè llavors l’execució salta d’anualitat. “Durant l’últim trimestre la licitació ha arribat als 1.661,2 milions d’euros, un 120% d’increment respecte al tercer trimestre de 2022, degut a que les principals obres de l’any”, ha significat.

D’altra banda, l’import licitat per l’Administració General de l’Estat per l’any 2022 ha estat de 993,2 milions d’euros, amb un increment del 49% respecte al 2021, suposant el 25% del total licitat enguany. La licitació per part d’Adif de les obres per soterrar la línia R2 al seu pas pel terme municipal de Montcada i Reixac, amb un import de 513,3 milions d’euros, suposa el 52% de la licitació de l’Estat a Catalunya i el 13% de la licitació total anual.

La Cambra de Contractistes assenyala que  la creixent utilització d’Acords Marc i de sistema dinàmics de contractació fa que no tota la licitació sigui contractada enguany, i és possible que no s’executin els imports en la seva totalitat, per tant, s’ha d’anar amb compte a l’hora d’avaluar els imports totals licitats. En total, aquests tipus de licitacions suposen el 10,6% de la licitació (420,3 milions d’euros).