Europa, el seu paper al món i el seu futur preocupen enormement al Cercle d’Economia, que centrarà en el continent la seva reunió anual, que se celebrarà entre l’1 i el 3 de juny. Aquest dimarts, la institució ha presentat la nota d’opinió que serveix de punt de partida de la reunió i que porta el mateix títol: Autonomia estratègica d’Europa: mite o realitat? En el document, consensuat per la junta del Cercle, reclamen a Europa que activin d’una vegada per totes el mercat únic.

Teresa Garcia-Milà, presidenta del Cercle d’Economia, i Miquel Nadal, director general, han presentat la nota d’opinió i han posat l’accent en la necessitat que el continent jugui les seves cartes en el taulell mundial per no quedar atrapat entre els Estats Units i la Xina, dues potències que creixen i s’expandeixen. “L’autonomia estratègica d’Europa no és un mite. Però tampoc és una realitat. És un imperatiu que requereix decisions valentes, inversions massives i una capacitat d’execució que Europa encara no ha demostrat”, planteja la nota d’opinió.

“Si Europa vol ser autònoma de veritat, no n’hi ha prou que prengui precaucions davant la creixent competència americana i xinesa. Europa ha de desenvolupar els actius que té, entre els quals, sens dubte, el més important és el mercat únic”, diu el document. Malgrat que ja existeix en alguns àmbits, està lluny de ser complet perquè no existeix en altres camps, com l’energia, les telecomunicacions, les finances o la defensa.

“Completar-lo és el gran repte pendent, i hauria de ser la prioritat número u de la Unió. Sense un mercat únic real, no hi haurà campions europeus, ni sobirania tecnològica ni capacitat de competir amb els EUA i la Xina en igualtat de condicions. Un mercat únic que aprofiti el cent per cent del seu potencial és, a més, la carta més potent de la qual Europa pot disposar per ser un jugador respectat en la geopolítica mundial”, afegeix la nota.

El Cercle demana coalicions de països "disposats a avançar"

El Cercle no ignora les dificultats per avançar cap al mercat únic i adverteix que són tant polítiques com institucionals: “Políticament, la fractura entre europeistes i euroescèptics fa que qualsevol aprofundiment del projecte europeu sigui contestat des de flancs molt diversos. Institucionalment, la regla de la unanimitat en política exterior, defensa, fiscalitat i pressupost europeu permet que un sol estat membre bloquegi l’acció col·lectiva dels altres vint-i-sis”.

Per salvar aquest escull, proposa que els països “disposats a avançar” facin coalicions. “Europa ja ho ha fet amb èxit amb la lliure circulació de persones i amb la moneda única i potser ha arribat l’hora de fer-ho també en l’àmbit de la defensa, l’energia o els mercats de capitals”, afegeix.

En aquest camí, Catalunya i Espanya han de ser actors protagonistes, ja que compten, a parer del Cercle, amb “actius reals” en energia, telecomunicacions, defensa, biotecnologia i sistema financer. Tanmateix, també assenyala febleses que cal combatre en temes com la productivitat, l'R+D i la dimensió de les empreses.

Catalunya té, a més, altres reptes, com ja va advertir en una nota d’opinió anterior i hi aprofundeix l’Informe Fènix: el model productiu i la immigració. “Per aprofitar plenament les oportunitats de la transformació europea, cal resoldre també qüestions internes que condicionen la nostra capacitat de creixement: una política migratòria alineada amb un model productiu de més valor afegit i una política d’habitatge basada en la concertació publicoprivada que incrementi l’oferta i garanteixi la cohesió social”, afegeix la nota.

Els noms de la reunió del Cercle

La reunió del Cercle de la setmana vinent abordarà aquesta problemàtica des de quatre àmbits, que planteja com preguntes. El primer és si Europa pot tenir sobirania tecnològica; el segon és si Europa pot descarbonitzar sense perdre competitivitat; el tercer en quins sectors Europa pot liderar, i hi afegeix una resposta, “el cas de la biotecnologia”, i el quart qui finançarà la transformació d’Europa.

El programa de la reunió ja està tancat i comptarà amb ponents que respondran a aquestes qüestions, com José Manuel Albares, ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Jordi Hereu, ministre d’Indústria i Turisme, Radosław Sikorski, viceprimer ministre i ministre d’Afers Exteriors de Polònia, Julissa Reynoso, exambaixadora dels EUA a Espanya i Andorra i sòcia de Winston & Strawn LLP, i Jia Qingguo, expert en relacions internacionals de la Universitat de Pequín i membre del màxim òrgan consultiu polític del Partit Comunista Xinès.

També tindrà protagonisme polític, amb la inauguració a càrrec de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, la cloenda amb Pedro Sánchez, president del govern espanyol, i la participació de Salvador Illa, president de la Generalitat, el lehendakari basc, Imanol Pradales, i el president gallec, Alfonso Rueda, i la consellera d’Economia, Alícia Romero, a més del rei Felip VI.

Entre els empresaris, destaquen el president de Repsol, Antoni Brufau, el de Naturgy, Francisco Reynés, el de Telefónica, Marc Murtra, i el de CaixaBank, Tomàs Muniesa, a més de Daniel Tugues, director de Veolia España, Eulàlia Planes, consellera delegada de Dispur, i Inka Guixà, consellera delegada de La Farga Group. La IA hi tindrà el seu espai, amb diverses taules i ponents com Cristian Canton, Associate Director del Barcelona Supercomputing Center, Adrià Argemí, CEO i cofundador de Pangea Propulsion, Jaume Sanpera, CEO de Sateliot.