CEOE i Cepyme continuen resistint-se a cedir seients a l'associació empresarial catalana Pimec en els organismes consultius d'índole laboral. Les patronals d'àmbit nacional no han complert l'exigència del Ministeri de Treball de fa uns dies, que els obligava a asseure's amb Pimec per pactar l'entrada d'aquesta última en la Comissió Nacional de Convenis Col·lectius (CNCC). Treball donava, a través d'una ordre ministerial publicada el 10 d'abril al Butlletí Oficial de l'Estat, un termini de deu dies perquè les tres patronals arribessin a un acord.

Tanmateix, després d'esgotar el termini, CEOE i Cepyme han tornat a acudir als tribunals incomplint els requeriments del Ministeri de Treball. Així, CEOE ha presentat un recurs davant de l'Audiència Nacional per paralitzar el procés, segons informen On Economía fonts coneixedores del procés, després que ho publiqués aquest dimarts La Vanguardia. Segons aquest diari, la patronal que presideix Antonio Garamendi ha acudit a la sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència per ampliar un recurs anterior, d'agost de l'any passat, presentat contra una ordre anterior del Ministeri de Treball que regulava el nomenament de vocalies en la comissió de convenis. La diferència entre aquella ordre i la del 10 d'abril rau que la primera declarava l'obligatorietat de cedir vocalies a Pimec i l'última, commina a les organitzacions a establir el sistema de repartiments de forma pactada.

L'ordre del 10 d'abril del Ministeri de Treball va cessar els 6 vocals en representació dels empresaris de la CNCC i va establir un termini de 10 dies perquè les tres patronals acordessin el repartiment d'aquestes vocalies. Aquesta mateixa ordre determinava que, en cas de no assolir-se el pacte empresarial, recauria en la Direcció General de Treball prendre la decisió que, com a mínim, suposaria una vocalia per a Pimec.

Les fonts coneixedores del procés judicial assenyalen que la presentació del recurs davant de l'Audiència Nacional no paralitza, per si sola, la possibilitat que la Direcció General de Treball decideixi el repartiment de les sis vocalies empresarials en la Comissió Nacional de Convenis Consultius. Per evitar-ho, el tribunal hauria d'emetre mesures cautelars -sol·licitades prèviament per la CEOE- paralitzant la incorporació de Pimec, la qual cosa sembla poc probable. Per tant, una vegada que Pimec ja ha presentat davant de la Direcció General de Treball la seva sol·licitud d'incorporació a la CNCC, segons confirmen a On Economía fonts de la patronal catalana, s'obrirà un termini perquè el Ministeri de Treball publiqui en el BOE el repartiment de les sis vocalies que tindria caràcter immediat.

No obstant això, es tracta més aviat d'una incorporació testimonial, ja que Pimec tindrà de dret una o fins i tot dues vocalies de les sis que correspon a les organitzacions empresarials del Ple de la CNCC. Però el Ple es reuneix dues vegades a l'any i les decisions de rellevància s'adopten en la Comissió Permanent, que el Ple es limita a ratificar-les. A la Permanent només hi ha dos representants dels empresaris i uns altres dos dels sindicats i és altament improbable que Pimec rebés un dels dos llocs que actualment ostenta la CEOE.

Ús dels tribunals

Així i tot, la decisió de la CEOE de recórrer l'ordre ministerial del 10 d'abril davant de l'Audiència Nacional suposa un pas més en l'estratègia que CEOE i Cepyme han adoptat per evitar l'entrada de Pimec en els organismes consultius. Fa anys que la patronal de les pimes catalanes intenta que es compleixi la llei que permet a les organitzacions empresarials d'àmbit autonòmic, amb almenys un 15% de representativitat en el seu àmbit territorial, tenir representació en els organismes consultius. De moment, la batalla s'ha donat en dos organismes: el Consell Econòmic i Social (CES) espanyol i en la Comissió Nacional de Convenis Col·lectius (CNCC). En ambdós, el Ministeri de Treball ha reconegut el dret de Pimec i ha comminat a la CEOE i Cepyme que cedeixi a la patronal catalana alguns dels llocs que ostenten.

Tanmateix, les patronals d'àmbit nacional s'han negat a traspassar les seves "butaques" a Pimec i han optat per retardar el procés acudint als tribunals. En el cas de les CES espanyol, dels 60 consellers que componen el Consell, 20 corresponen a les organitzacions empresarials que, actualment, es reparteixen CEOE i Cepyme; i en el Consell Consultiu de Convenis Col·lectius, són 6 els llocs adjudicats a les organitzacions empresarials.

El Ministeri de Treball ha dictat el dret de Pimec a tenir representació, però no ha establert quants llocs li corresponen, ja que ha preferit una negociació entre les organitzacions empresarials. Tanmateix, CEOE i Cepyme neguen la més major i consideren que Pimec, en pertànyer a un Conpymes -una organització d'àmbit nacional- no pot exercir el dret que li atorga la seva posició a Catalunya.

Voluntat de Pimec

El mateix 10 d'abril, Pimec va considerar que l'ordre del Ministeri de Treball publicada aquell dia en el BOE donava "continuïtat i desenvolupa el ja previst en l'Ordre TES/904/2024, de 27 d'agost, per la que es regula el nomenament de les vocalies sindicals i empresarials en la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius (CCNCC), en aplicació del Reial decret 1362/2012".

Així, Pimec considerava que l'ordre de fa uns dies "representa un avanç cap al compliment efectiu del legalment establert en matèria de representativitat i matisava que "havia situat ja per escrit CEOE i Cepyme a acordar el repartiment de les vocalies empresarials en la CNCC en els termes que l'esmentada Ordre requereix. L'entitat catalana manifesta la seva voluntat de contribuir de forma constructiva a generar els consensos necessaris que permetin reorganitzar la representació empresarial en aquest òrgan, després del reconeixement de la seva incorporació i el de les pimes que representa".