La Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) va obtenir el 2022 un "superàvit pressupostari" de 2,1 milions d'euros, la qual cosa suposa multiplicar per 2,6 vegades els 822.000 euros dels resultats de 2021. L'increment del superàvit pressupostari s'explica per una sentència de l'Audiència Nacional (AN), en un plet que es remunta a 2017 pels fons lliurats pel Ministeri de Treball per desenvolupar cursos de formació. Durant l'any passat l'AN va donar la raó a la CEOE pel que la patronal ha decidit aixecar una provisió d'1,39 milions d'euros dotada des de 2017 per fer front a una possible devolució dels fons de formació. Els comptes de la patronal han estat aprovats aquest dimecres per l'Assemblea General.
D'altra banda, la partida d'ingressos procedents de subvencions públiques es va disparar l'any passat, segons l'auditoria dels comptes de la CEOE realitzada per Deloitte. Així, el 2022 consten el compte de resultats de la patronal 9,516 milions d'euros en "subvencions d'explotació incorporades al resultat" davant els 2,1 milions de 2021. La majoria dels fons corresponen a "subvencions de l'Estat", 9,026 milions d'euros (davant els 1,657 milions de 2021) i uns altres 490 milions a "subvencions d'altres organismes públics", sobre els 443 milions de 2021. Respecte als salaris, Antonio Garamendi va rebre l'any 365.000 passat euros en concepte de "representació", un 3,4% més que en 2021, i el secretari general, José Alberto González-Ruiz, 256.000 euros, per contracte d'"alta direcció", un 3,25% més que el 2021.
Subvencions per a formació
La majoria de les subvencions procedeixen del Pla de Formació Digital, 7,66 milions d'euros, encara que no es pot considerar una subvenció pròpiament dita, ja que la CEOE, igual com els sindicats, funciona com un "gestor dels fons" sense obtenir cap guany per això, més enllà del cost que genera el departament de formació, segons assenyalen des de la patronal. És a dir, els 7,66 milions han d'haver-se dedicat íntegrament a cursos de formació, en aquest cas lligats a la digitalització. La resta, 1,86 milions són subvencions, encara que amb objectius finalistes. Així, 711.000 euros els ha rebut del Ministeri de Treball per al desenvolupament del diàleg social i de la negociació col·lectiva. Es compensa amb aquesta subvenció el cost que suposa el temps fet servir per membres de la CEOE a les diferents taules de negociació o la seva participació en la negociació dels convenis col·lectius.
La resta dels diners la rep la CEOE per la representació institucional que ostenta en diferents organismes públics. L'informe de Deloitte cita en concret l'Institut de Comerç Exterior (Icex), el Centre Econòmic Social (previsiblement es refereix al Consell Econòmic i Social-CES) i al Ministeri de Treball, "així com per a la realització d'altres projectes finalistes".
Un llarg procés judicial
L'aportació al compte de resultats de l'ingrés extraordinari per la sentència de l'Audiència Nacional està comptabilitzada com un ingrés procedent d'un "excés de provisions". Per tant, no es tracta d'un "ingrés", sinó més aviat de la recuperació d'uns fons que la CEOE ha mantingut congelats, per si finalment el procés judicial impliqués la devolució al Sepe dels fons avançats per als cursos de formació de l'any 2010. Es tracta, doncs, d'un llarg procés.
La Intervenció General de l'Estat va detectar el 2017 anomalies en la subvenció atorgada pel Sepe tant a la CEOE com a Cepyme pels cursos de formació de 2010. El 2017 el Sepe va remetre una resolució a les patronals sol·licitant la devolució d'un total de 12,97 milions d'euros (5,1 milions a la CEOE i uns altres 7,87 milions a Cepyme), diners que es van proveir en els comptes de la patronal en previsió d'una possible devolució. Els serveis jurídics de les organitzacions empresarials van presentar recursos contenciós-administratius i el 2019, el Sepe va rebaixar la demanda en 8,53 milions d'euros, reduint la seva petició a 4,44 milions, 1,39 a la CEOE i 3,05 a Cepyme).
El procés judicial ha seguit el seu curs i l'any passat l'Audiència Nacional va sentenciar en contra del Govern en el cas de la CEOE, encara que la sentència està recorreguda per l'Advocacia de l'Estat davant del Tribunal Suprem. Així i tot, el departament jurídic de la patronal ha aconsellat reduir la provisió d'aquests 1,39 milions, malgrat que potser encara hi hauran de fer front, si el Suprem dona la raó al Govern. Amb tot i això, queden dotats al balanç de la CEOE els poc més de 3 milions que corresponents al procés judicial de la reclamació dels fons de Cepyme.
Ingressos per quotes
Al marge de l'extraordinari i les subvencions, el passat 2022 la CEOE va obtenir uns ingressos de 13,64 milions d'euros procedents de les quotes i aportacions de les organitzacions i empreses associades a la Confederació empresarial, la qual cosa suposa un increment del 6,1% respecte de 2021. L'augment s'explica per la incorporació de nous socis i per l'increment de les aportacions d'algunes organitzacions que han augmentat el nombre de vocals que els permet augmentar la seva capacitat de vot. Respecte a la principal partida de la despesa, personal, va ascendir l'any passat a 9,17 milions d'euros, un 10,06% d'augment per l'increment de plantilla i l'increment del 3,4% dels salaris, segons el pactat al conveni d'oficines al qual està adscrita la patronal.