La llei de l'habitatge avança a Catalunya. Quatre mesos després de la seva aprovació, l'administració autonòmica catalana és l'única de les 17 que ha fet passos efectius per implantar les mesures recollides en una de les lleis més polèmiques aprovades durant aquesta legislatura per l'executiu de Pedro Sánchez.
Aprovada el passat 17 de maig, tot just un parell de setmanes abans de l'aclaparadora victòria del PP en les eleccions autonòmiques i regionals, la norma que té com a punt més destacat la regulació del preu dels lloguers sempre ha comptat amb l'oposició del partit liderat per Alberto Núñez Feijóo.
En les comunitats autònomes on governa el PSOE, tampoc no s'ha tingut molt en compte. En Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, que va revalidar la seva majoria absoluta en les últimes autonòmiques, sempre ha mantingut les seves reserves a la normativa i a Astúries tampoc no s'han fet passos efectius per desenvolupar-la. Només en la Comunitat Foral de Navarra, on María Chivite va aconseguir revalidar in extremis un govern d'esquerres ha manifestat la seva intenció d'aplicar la normativa, tot i que encara no ha iniciat el procés.
"Tot sembla indicar que la Llei de l'Habitatge només s'aplicarà a Catalunya i poc més", assenyalava recentment Carles Sala, director de l'àrea jurídica i portaveu del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona.
Descartada pel PP i amb reserves entre els pocs barons autonòmics que li queden al PSOE, només Navarra ha expressat el seu desig d'estudiar l'aplicació de la llei
L'interès dels governs de la Generalitat a regular els lloguers ve de lluny. El setembre de 2020 el Parlament ja va aprovar una llei que regulava el preu dels lloguers en àrees tensades i que posteriorment, el març de 2022, el Tribunal Constitucional va anul·lar argumentant que envaïa competències estatals. Una llei que va comptar amb el suport dels partits d'esquerres, però també amb el de Junts per Catalunya, que no volia ser assenyalat com el grup polític que va bloquejar una iniciativa que pretenia alleujar l'accés a l'habitatge, malgrat que els experts sempre han ressaltat els efectes contraproduents del control de lloguers per part de l'administració.
Així que una vegada aprovada la Llei de l'Habitatge pel Congrés dels Diputats el maig passat, el Parlament català es va llançar a aplicar-la i, com a primer pas, va elaborar un mapa de Catalunya amb 140 municipis, que acullen al 80% de la població catalana, amb els preus dels lloguers tensats i, per tant, susceptibles de ser regulats d'acord amb la nova normativa. A més, va rebaixar de deu a cinc el nombre d'habitatges per ser considerada gran tenidor, una figura amb una regulació més rígida que els petits propietaris.
"A més de ser una normativa que no ajuda per a res el desenvolupament d'un parc de lloguer, l'aplicació de la llei a Catalunya i no en altres comunitats autònomes torna a trencar la unitat de mercat en l'Estat espanyol", explica Sala en declaracions a ON ECONOMIA. Les principals associacions i entitats representatives de professionals i empreses del sector immobiliari van presentar recentment un recurs d'alçada contra el mapa de 140 municipis amb lloguer tensat davant de la Conselleria de Política Territorial.
Actualització de lloguers
Els preus dels lloguers poden revisar-se a l'alça amb un màxim del 2% aquest any i un 3% el 2024. A partir de 2025 serà un índex de referència per al lloguer, i no l'IPC, el que dictamini la pujada en els municipis o àrees tensades, com les 140 localitats aprovades pel Parlament. L'elaboració d'aquest índex està sent dirigida pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, encara que la Generalitat pretenia que s'utilitzés a Catalunya el que es va elaborar per donar suport a l'anterior llei catalana d'habitatge.
El fet de ser l'única comunitat autònoma en accelerar l'aplicació dels aspectes més polèmics de la llei no ha impedit al Parlament català presentar un recurs amb al·legacions a la norma davant del Tribunal Constitucional per invasió de competències. La iniciativa fa referència a una sèrie d'articles i punts que, segons el parer de Junts per Catalunya i amb el suport d'ERC i la CUP, xoquen amb les competències autonòmiques en matèria d'habitatge. La presentació d'aquest recurs no invalida la norma, ni tampoc limita la seva aplicació, simplement qüestiona l'administració competent a l'hora d'impulsar i aprovar determinades polítiques que ara el Constitucional haurà d'aclarir.
També han presentat recursos contra la llei el PP i una sèrie de comunitats autònomes on governa (Madrid, Andalusia i les Balears), encara que en aquest cas si contra aspectes estructurals de la llei de l'habitatge.