Catalunya torna a assentar-se entre les comunitats on el preu mitjà de l'habitatge és més elevat que en la resta d'Espanya. Concretament, Catalunya tanca el curs amb un preu mitjà de les residències de 221.162 euros, un 16% superior al preu mitjà de l'habitatge a Espanya, que s'ubica en 190.000 euros. Malgrat que la regió mediterrània no s'ha assentat en la primera posició dels habitatges més cars del país ibèric, aquesta s'ubica en la quarta posició de les comunitats que han tancat l'exercici amb un preu mitjà de l'habitatge més elevat al de la mitjana espanyola. Aquesta és una de les conclusions que deixen les estadístiques corresponents a l'anterior exercici sobre la compravenda d'habitatges a Espanya que ha difós aquest dimarts el Col·legi de Registradors.

Tal com indiquen des de l'ens, la compravenda d'habitatges tanca el 2022 amb un creixement del 14,5% malgrat que la conjuntura econòmica ha estret el sector immobiliari. L'exercici tanca amb 646.241 operacions inscrites, tal com ha destacat aquest dimarts el Col·legi de Registradors. Malgrat que les circumstàncies econòmiques no han estat pròsperes, la compravenda d'habitatges ha crescut en un marc dominat per la pujada dels tipus d'interès, els quals repercuteixen directament sobre els preus dels habitatges, i per l'encariment de les matèries primeres, la qual cosa, al seu torn, afecta el valor dels domicilis.

Tal com apunten des del Col·legi de Registradors, el preu mitjà de l'habitatge va oscil·lar en 2022 els 188.036 euros, un 4,5% més respecte a l'anterior exercici. Malgrat això, quatre comunitats autònomes han tancat el curs amb un preu de l'habitatge superior al de la mitjana d'Espanya, sent Balears la regió on el valor de l'habitatge ha estat el més elevat el 2022, amb desemborsaments superiors als 346.000 euros per una residència. Aquesta llista la tanquen Madrid, on el preu de l'habitatge va oscil·lar els 310.127 euros; País Basc, on la mitjana va ser d'uns 242.782 euros; i Catalunya, on el preu de les residències va tancar de mitjana en 221.162 euros.

Extremadura, la comunitat on el preu de l'habitatge és més baix

A la inversa, les comunitats on els preus de l'habitatge van ser els més barats són Extremadura, amb 86.677 euros, Castella La-Mancha, amb preus que van rondar els 96.513 euros, i Múrcia, on el cost mitjà de les residències va oscil·lar els 109.000 euros, tal com indiquen des del Col·legi de Registradors.

Referent a les transaccions dels habitatges utilitzats, el 2022 tanca amb 531.589 compravendes, el que suposa un increment del 17,6% respecte al tancament de 2021. Per la seva part, l'habitatge nou va registrar 114.651 operacions, a prop d'un 2% més que a la mitjana interanual.

Els pisos d'entre 60 i 80 metres quadrats van suposar el 28,1% del total de les transaccions vistes a Espanya. Per la seva part, les operacions a les superfícies d'entre 40 i 60 metres quadrats van representar un 16,8% del total.

La demanda estrangera creix prop d'un 14% el 2022

Una de conclusions que ens deixen les estadístiques del Col·legi de Registradors és que els estrangers van comprar un 13,8% dels habitatges el 2022, un 3% més que el 2021. Malgrat que les circumstàncies no han estat falagueres per al mercat immobiliari espanyol, la demanda estrangera ha crescut el 2022, trencant d'aquesta forma amb la tendència decreixent que estava veient en els últims cinc anys. Des de el Col·legi de Registradors valoren l'interès creixent dels estrangers com una "mostra de la força actual de la demanda estrangera en el context immobiliari".

Així, el 2022, les comunitats favorites per aquests col·lectius han estat les Balears, amb un 34,4%, seguida de les Canàries, amb un 28,6%. Tanquen la llista la Comunitat Valenciana, amb un 26,8% i la Regió de Múrcia, amb un 19,1% del total de les transaccions.

A més que la demanda estrangera ha crescut a la mitjana anual, el 10,1% de les compres d'habitatges per part d'aquest col·lectiu van exigir un desemborsament igual o superior al mig milió d'euros. Alhora, s'observa un creixement del comprador no comunitari, el qual representa un 42,3% del total d'estrangers, davant el 40,5% de 2021.