La política migratòria està a la taula de debat arran de l'acord entre Junts i el PSOE per presentar plegats la llei que cedirà competències d'immigració a Catalunya pròximament. I des del punt de vista econòmic, el Col·legi d'Economistes de Catalunya ha celebrat una taula rodona amb un informe sobre el Model productiu i immigració a casa nostra que ha comptat amb l'actual secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat, Miquel Puig.
La necessitat de mà d'obra
Una de les principals conclusions del debat ha estat que Catalunya ha de definir primer el model productiu que vol per després determinar quin tipus d’immigració necessita. Els participants també han parlat de l’evolució de la població immigrant a Catalunya en l’últim mig segle, el seu impacte al mercat laboral i les alternatives per atraure immigració qualificada en les pròximes dècades, entre altres qüestions. En aquest sentit, des de la veu actual del Govern que representava en aquesta taula, Miquel Puig, ha recordat la importància d’entendre que Catalunya està davant un canvi de paradigma que afectarà el seu futur. Segons les seves projeccions, "entre els anys 2023 i 2043 s’incorporaran al mercat laboral 1,6 milions de persones i se'n jubilaran més de 2,2 milions, el que deixarà potencialment un buit de més de 600.000 llocs de treball sense cobrir".
Davant aquesta demanda de mà d'obra, també s'ha afegit a les conclusions la professora agregada del Departament d'Economia de la Universitat de Barcelona Judit Vall: "l’augment exponencial de l’arribada de dones immigrants joves a Catalunya ha provocat una reducció d’un 5% a la bretxa salarial de gènere de la població nativa” i ha afegit que "les dones immigrants fan el treball de cures dels més petits i els més grans, cosa que ha permès que les dones natives surtin al mercat laboral i puguin millorar els seus ingressos salarials”.
El perfil majoritari que arriba
Malgrat tot, des de l'actual Govern d'Esquerra ja perfilen l'immigrant majoritari dels temps actuals En aquest sentit, Puig ha dit que les persones immigrants trien Catalunya per davant d’altres zones de l’Estat perquè “té una ciutat global i s’aposta pel turisme”. I ha afirmat que en els pròxims anys la immigració que arribi a Catalunya “serà majoritàriament de l’Àfrica central amb baixa formació, principalment perquè és la regió del planeta on la dona està menys empoderada i va pocs anys a l’escola”. S'ha especificat que l'estudi es va dur a terme quan Puig encara no era l'actual secretari d'Afers Econòmics de la Generalitat.
La professora Vall ha radiografiat la majoria com a "homes i dones joves, amb reduït nivell educatiu, que ocupa un 25% de les ocupacions elementals i que el 35% del total viu en grans àrees metropolitanes”, principalment Barcelona i Madrid. Per la seva banda, en l'estudi també ha participat el subdirector del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) i director del Grup d'Estudis de globalització, migracions i espai (Globmigres), Andreu Domingo que ha posat damunt la taula el debat més latent: "El primer límit és la mateixa economia global i el sistema món. Però si ho mirem des de l'òptica de la força de treball demandada, segons les projeccions estaríem molt lluny d'aquests límits”, ha afegit.
El degà del CEC, Carlos Puig de Travy, que ha donat la benvinguda a l’acte, ha manifestat que la immigració pot ser una estratègia per afrontar el desafiament per ampliar la força laboral, però cal gestionar-la adequadament. “És important que les polítiques d’immigració estiguin ben dissenyades i considerin la integració, la diversitat i les necessitats de la societat i l'economia”.
Què diuen les xifres?
La tendència actual segueix la mateixa pauta. Amb 140.140 habitants més, Catalunya és la comunitat autònoma que ha experimentat un increment més gran de població en el darrer 2023. Mentre que el creixement natural fa temps que és negatiu (hi ha més defuncions que naixements), el motor principal d’aquesta tendència demogràfica és la immigració. Actualment, viuen a Catalunya 1,3 milions d’estrangers, uns 126.300 més que el 2022.