El català guanya pes en el mercat laboral català, però encara queda lluny de l’anglès i el castellà com a requisit explícit per accedir a una feina. Així ho constata l’estudi Els canvis en els requisits lingüístics al mercat de treball català: anàlisi de la demanda d’idiomes a Catalunya, elaborat per experts de Pimec i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Aquest estudi s’ha elaborat a partir de més de dos milions d’ofertes de feina publicades en línia entre el 2019 i el 2025.

L’informe situa l’anglès al capdavant de les llengües més sol·licitades explícitament per les empreses, amb un 48,84% de les vacants que demanen almenys un idioma. El castellà ocupa la segona posició, amb un 30,69%, mentre que el català se situa en tercer lloc, amb un 17,88%. Les dades mostren una evolució desigual. Mentre que el català ha experimentat un creixement en les demandes explícites de les empreses, l’anglès ha recuperat part del terreny perdut després d’una forta caiguda i el castellà ha retrocedit des dels màxims assolits el 2023.

Una de les conclusions de l’estudi és l’augment de la presència del català en els requisits lingüístics de les ofertes laborals. El 2019, aquesta llengua només apareixia explícitament en un 0,57% de les vacants que demanaven idiomes. El 2025, el percentatge ja era del 17,88%. L’evolució contrasta amb la de l’anglès, que partia d’un 63,34% el 2019, va caure fins al 35,84% el 2023 i es va recuperar fins al 48,84% el 2025. El castellà va passar del 16,63% el 2019 al 44,51% el 2023, any en què va esdevenir l’idioma més sol·licitat explícitament, abans de recular fins al 30,69% el 2025.

En paral·lel, el coneixement d’idiomes s’ha convertit en una exigència cada vegada més habitual en els processos de selecció. Entre el 2019 i el 2025, la demanda d’aquest requisit va créixer un 42,83%. L’informe apunta així a un canvi estructural en la cultura del treball: l’anglès passa de ser una competència valorable a convertir-se en una llengua vehicular per a la selecció de talent, mentre que el castellà, tot i continuar tenint una presència predominant, perd pes en les demandes explícites.

La llengua de l’oferta

L’anàlisi de les ofertes ofereix una perspectiva diferent quan es té en compte l’idioma en què estan redactades, un indicador del domini lingüístic que les empreses esperen de les persones candidates. En aquest cas, el castellà continua sent predominant, però la seva presència ha disminuït del 73,11% el 2019 al 56,71% el 2025. En canvi, l’anglès ha guanyat protagonisme i ha passat de l’11,17% al 26,28% en el mateix període. El català es manté estable, amb un lleuger increment del 15,4% al 15,91%.

En un comunicat, la directora de la Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral de la UOC, Carme Pagès, destaca "la importància de tenir en compte la llengua en què està redactada una vacant com a senyal clau de la demanda d’idiomes i del grau de domini que s’espera que en tingui la persona candidata".

El teletreball impulsa l’anglès

L’informe també relaciona els canvis en la demanda lingüística amb la transformació de l’organització del treball després de la pandèmia. L’expansió del treball en remot a partir del 2020 ha afavorit la globalització dels equips i, amb això, la necessitat de comunicar-se en anglès.

Aquesta tendència es reflecteix especialment en les ocupacions amb un alt grau de teletreball. En aquest segment, l’anglès és la llengua predominant: el 70,80% de les vacants estan redactades en aquesta llengua o bé la demanen explícitament com a requisit. El castellà queda en segon lloc, amb un 66,09%, mentre que el català ocupa la tercera posició, amb un 14,34%, després d’haver millorat la seva posició respecte del 2019.

La situació canvia en les ocupacions amb menys possibilitats de treballar a distància. En aquest cas, el castellà predomina clarament, amb un 77,09% de les vacants redactades en aquesta llengua o que n’exigeixen explícitament el coneixement. El català ocupa la segona posició, amb un 28,07%, vuit punts percentuals més que el 2019, quan se situava en el 20,08%. L’anglès queda en tercer lloc, amb un 21,31%.

Perfils administratius i directius

L’augment de l’exigència d’idiomes no es limita a determinats sectors, sinó que s’estén a bona part de les ocupacions. L’estudi de Pimec i la UOC identifica alguns dels increments més destacats en el personal de suport administratiu, on el requisit lingüístic ha passat del 37,46% el 2019 al 58,60% el 2025. També creix amb força en els llocs de direcció i gerència, del 33,90% al 54,34%, i entre els professionals científics i intel·lectuals, del 30,66% al 46,91%.

L’increment també afecta els perfils tècnics i professionals de nivell mitjà, on la proporció passa del 30,04% al 43,34%, i els treballadors dels serveis i el personal de venda, del 25,71% al 36%.

Per sectors, l’anglès guanya protagonisme en les activitats de suport administratiu, les finances i assegurances, les activitats professionals, científiques i tècniques, i la informàtica i les comunicacions. El castellà manté l’hegemonia en àmbits com el transport i l’emmagatzematge, el comerç a l’engròs i al detall i la manufactura. En canvi, el català concentra bona part de la seva demanda en l’educació, on es consolida pràcticament al mateix nivell que el castellà.

Hostaleria i turisme

L’hostaleria i el turisme presenten una dinàmica pròpia. En aquests sectors, el castellà actua com a llengua vehicular per a la selecció de talent, mentre que l’anglès i el català funcionen com a filtres addicionals. El 84,71% de les vacants del sector estan redactades en castellà o bé el demanen explícitament com a requisit. L’anglès apareix en el 30,93% de les ofertes i el català, en el 17,18%. En comparació amb el conjunt de l’economia, l’hostaleria i el turisme demanen pràcticament un 10% menys d’anglès, un 12% més de castellà i gairebé un 2% més de català, segons l’informe.

Si es consideren únicament les demandes explícites d’idiomes, però, l’anglès passa a ocupar la primera posició, amb un 66,37%. El català queda en segon lloc, amb un 19,01%, i el castellà, en tercer, amb un 14,45%.

Diferències territorials

La importància de cada llengua també varia segons el territori. Tot i que el castellà és el requisit majoritari al conjunt de Catalunya, l’anglès destaca especialment a la província de Barcelona, on es consolida com la segona llengua més demanada. A Tarragona també ocupa aquesta posició. A Girona i Lleida, en canvi, el català guanya protagonisme i se situa com el segon idioma més sol·licitat, segons l’estudi.