La fi dels peatges de l’AP-7, l’AP-2, la C-32 nord i la C-33 el 2021 va ser celebrada per molts conductors, però el debat sobre la necessitat d’un sistema de pagament per ús sempre ha estat sobre la taula. La Comissió Europea fa anys que reclama al govern espanyol un model com el que tenen la majoria dels països del nostre entorn, tot i que Brussel·les sempre ha acabat acceptant les pròrrogues sol·licitades per l’Estat. Ara és la Cambra de Comerç qui es posiciona, i ho fa per defensar la necessitat del que paguin aquells que utilitzen la infraestructura.
La Cambra de Comerç de Barcelona ha fet un comunicat aquest dimarts per reclamar la necessitat que l’Estat implanti un sistema de tarificació per ús de les vies d’alta capacitat, autopistes i autovies. Ho ha fet reivindicant els principis que marca la Unió Europea de “qui usa paga” i “qui contamina paga”, i amb l’objectiu que això millori el manteniment de les carreteres. La Cambra també defensa que la gestió de totes les carreteres i autopistes catalanes passi a mans de la Generalitat.
L’estat de les autopistes preocupa a la institució que presideix Josep Santacreu: “Les dades del sector assenyalen que més de la meitat de les carreteres de l’Estat i de Catalunya presenten un deteriorament greu o molt greu, mentre que la inversió anual efectiva en manteniment és clarament insuficient per revertir aquesta situació”.
Els problemes comencen, per a la Cambra, amb els aixecaments dels peatges el 2021, alguns dels quals encara es veuen en passar per aquell punt de l’autopista. Això va provocar un fort increment del trànsit, fins al punt que l’AP-7 “ja opera al límit de la seva capacitat” i alguns trams han incrementat un 37% la circulació de cotxes i un 55% la de camions, que són els que més deterioren l’asfalt. “Això s’ha traduït en més congestió, sinistralitat i desgast en la infraestructura”, afegeix la institució.
La dada que rebla el clau de la necessitat de tornar al pagament per ús és, per a la Cambra, que la inversió en manteniment no només no ha crescut per assumir el desgast més gran fruit de l’increment del trànsit sinó que s’ha reduït. “El dèficit d’inversió en conservació de carreteres ha passat de 9.453 milions d’euros l’any 2022 a 13.491 milions en l’actualitat, i la inversió efectiva en manteniment per part de les administracions (central, autonòmiques i locals) és d’uns 2.000 milions”, segons dades de l’Associació Espanyola de la Carretera (AEC).
L’estat de les autopistes no és només perillós per als conductors i per a la població catalana, també ho és per a l’economia catalana. Per això, la Cambra alerta que “sense un model estable de finançament, el deteriorament de la xarxa viària continuarà augmentant, amb impactes negatius sobre la competitivitat, la seguretat i la mobilitat de persones i mercaderies”.
El pagament per ús que proposa la Cambra hauria de ser per totes les vies d’alta capacitat de l’Estat, i seria per ús per distància recorreguda. Considera aquest mètode més eficient que la tarifa plana o la vinyeta, que només valora com a solució transitòria amb data de caducitat. Aquest sistema hauria de permetre que les autopistes deixin de ser deficitàries per a l’Estat, que deixin de pagar-se amb impostos i, per tant, que deixin de pagar els que no la utilitzen, i que assumeixin un cost més alt aquells que més contaminen, seguin els principis de la Unió Europea.
Traspàs de les autopistes a la Generalitat
La institució cameral també reclama “planificar i executar el traspàs de totes les carreteres de titularitat de l’administració de l’Estat a Catalunya a la Generalitat, seguint l’exemple de territoris com el País Basc”, ja que considera que la gestió integral de la xarxa facilitaria la millora de la xarxa, el seu manteniment i l’execució de les inversions necessàries.
La Cambra recorda que la Generalitat de Catalunya, a diferència del govern espanyol, sí que va plantejar un sistema de pagament per ús. Va ser abans de la pandèmia, amb una proposta de vinyeta o tarifa plana per a tot tipus de vehicles i per a l’ús de tota la xarxa viària, amb la qual es recaptarien uns 1.000 milions d’euros anuals. El sistema, que no és l’ideal per a la institució empresarial, va acabar aparcat.