El tràfic portuari és un dels millors termòmetres per prendre el pols a l'economia. Per a un país com Espanya, en el que aproximadament el 75% de les mercaderies que s'importen i el 57% de les que s'exporten ho fan per via marítima, la salut dels principals ports és un clar indicador de la conjuntura econòmica i de com pot evolucionar en el futur. I de moment la foto de 2023 surt, com a mínim, borrosa.

Les dades de tràfic dels principals ports del país des de començament d'any no conviden l'optimisme. Els ports de València, Badia d'Algesires i Barcelona pateixen notables caigudes en el tràfic de contenidors TEU des de començament d'any i arrosseguen al conjunt del sistema portuari espanyol a registrar un retrocés del 8,3% en el tràfic total de contenidors fins al maig. En termes absoluts, això es tradueix en una pèrdua de més de 600.000 contenidors sobre els 7,29 milions que es van mobilitzar en el mateix període de 2022.

En el cas del Port de València, l'únic que ja ha ofert les dades actualitzades del primer semestre per complet, el descens en TEU s'accelera des del 10,6% de descens acumulat fins al maig fins a un 11,2% de gener a juny. El recinte valencià és el port líder en moviment de contenidors en representar pràcticament un terç del tràfic total del sistema portuari espanyol, però a prop de la meitat del tràfic específic d'exportació i importació, per la qual cosa l'evolució d'aquest últim és un fidel reflex de la puixança empresarial.

Després del de València, el principal port d'entrada i sortida de contenidors és Barcelona, que aquest dimecres farà balanç de la seva activitat en el primer semestre. Amb les dades actualitzades a maig, el recinte català havia mobilitzat 707.299 contenidors TEU d'import-export, la qual cosa representa un retrocés del 5% respecte al mateix període de 2022. Si als d'import-export se suma la baixada del 24,1% dels contenidors registrats en trànsit –més sensible a l'activitat econòmica mundial en ser mercaderies en escala cap a altres ports i no d'importació o exportació–, el Port de Barcelona registra un descens del 12,6% fins a 1,32 milions de TEU entre gener i maig.

El Port de la Badia d'Algesires és el segon per nombre de contenidors totals mobilitzats, si bé en aquest cas l'activitat és majoritàriament de contenidors en trànsit cap a altres ports i en grau més baix d'import-export. Dels 1,93 milions de TEU registrats fins al maig, 1,61 milions eren de trànsit i 0,32 milions eren d'import-export. El recinte andalús retrocedeix un 1,1% en tràfic total de contenidors, arrossegat per la caiguda del 2% en els de trànsit.

Dubtes per al segon semestre

Segons destaca l'Autoritat Portuària de València, les seves estadístiques estan d'acord amb les quals es registren en altres grans ports europeus, "tots ells convertits en pulsòmetres i termòmetres del nivell de fortaleses i de debilitats d'un moment econòmic afectat per factors geopolítics externs a l'activitat portuària".

Aquest patró de l'activitat portuària mostra una tendència que també destaquen institucions com la Cambra de Comerç de València, que recentment ha cridat l'atenció sobre el descens del 24,6% en l'emissió de certificats d'origen per a les exportacions en el primer semestre d'aquest any. Aquesta caiguda reflecteix un descens de l'activitat de les empreses valencianes a tercers països, un comportament que es repeteix en la resta dels països europeus, amb descensos registrats de fins i tot un 40%.

L'últim informe mensual de l'ICEX ja reflecteix un notable descens del comerç exterior de béns a l'abril, la qual cosa genera dubtes sobre la capacitat d'aquest component per continuar sostenint el creixement econòmic en els mesos vinents. Diversos organismes que recentment han revisat a l'alça el creixement de l'economia espanyola aquest any, com l'AIReF o BBVA Research, coincideixen a destacar un creixement en el segon trimestre per sobre del previst, però un possible alentiment del creixement en el que queda d'any i el 2024 per l'impacte en el consum privat i la inversió empresarial de les contínues pujades en els tipus d'interès dels últims dotze mesos.

En concret, segons l'ICEX, les exportacions espanyoles de béns van caure ja a l'abril un 6,3% en taxa interanual fins als 29.342,4 milions, mentre que les importacions es van reduir un 10,6% interanual fins als 33.717,8 milions d'euros. En volum, les exportacions es van reduir un 10,6% interanual, a causa que els preus aproximats pels índexs de valor unitari van créixer un 4,8%, i les importacions van caure un 7,9% interanual, a causa que els seus preus es van disminuir un 2,9%.

D'altra banda, els economistes de BBVA Research Giancarlo Carta i Pep Ruiz analitzen la puixança de les exportacions per continuar sent el motor del creixement regional. Els experts recorden que ha estat precisament el creixement de les exportacions, sobretot de serveis, el que ha motivat l'augment de la previsió de creixement del PIB aquest any fins al 2,4% davant una demanda interna debilitada pels efectes de la inflació i de l'augment dels tipus d'interès.

Per a l'any vinent, l'última previsió de creixement de BBVA Research ha estat revisada a la baixa fins al 2,1% –cinc dècimes menys que l'anterior– precisament per les incerteses més importants en l'economia mundial i el seu impacte sobre la creació de l'ocupació. S'hi suma el manteniment de les pressions inflacionistes, per la qual cosa els tipus d'interès podrien mantenir-se alts durant més temps.