La Comissió Europea (CE) urgeix Espanya a impulsar una veritable oferta d’habitatge públic i assequible, que acabi amb la seva manca, una situació que qualifica de “desafiament” i que afecta especialment a famílies vulnerables i joves.

Hi ha “poca” oferta d’habitatge públic i assequible i està “significativament” per sota de la mitjana de la UE, segons recull l’executiu comunitari en el ‘Paquet de primavera’, el document que ha presentat aquest dimecres en el qual analitza els reptes de cada Estat membre.

Després de constatar la manca d’habitatge públic i assequible, el document de la CE proposa “alliberar sòl públic, expandir l'estoc d'habitatge social de lloguer i augmentar el finançament per a habitatge assequible i social”, unes mesures que servirien per augmentar la “disponibilitat de cases".

Brussel·les recorda que Espanya encara té "pendent" una reforma del sòl que “facilitaria un nou desenvolupament de l'habitatge reduint els temps, aportant estabilitat regulatòria i eliminant colls d'ampolla administratius innecessaris”.

Els serveis econòmics de la CE també urgeixen Espanya a “abordar les mancances laborals” al sector de la construcció, un factor "fonamental" ja que "més del 50% de les empreses” informen que “tenen dificultats importants per trobar treballadors”.

Aquest informe s’ha elaborat a partir de dades del Banc d’Espanya. Precisament, d’acord amb aquestes dades, el 40% dels inquilins espanyols destinen un 40% dels seus recursos econòmics al pagament del lloguer, quan la mitjana europea està en el 27%. Calculen que a Espanya hi ha un dèficit de 600.000 habitatges.

Pel que fa a altres recomanacions, proposen que Espanya millori la regulació de l’aigua per fer front als reptes del canvi climàtic, simplifiqui la burocràcia administrativa –posa en evidència "la fragmentació reguladora" entre les diferents administracions públiques– i inverteixi més en Defensa. En aquest últim punt, el document insta Espanya a reforçar aquest aspecte aprofitant els topalls màxims sobre increment de la despesa recomanats pel Consell de la UE a principis d'any.

D’altra banda, la CE no aplicarà un procediment de dèficit excessiu a Espanya –tot i supera els límits establerts–, que és el mecanisme que sotmet els estats amb un dèficit i un deute excessivament elevats a més controls financers per part de Brussel·les. El govern espanyol va al·legar l’impacte en els seus comptes de les mesures per la dana del País Valencià. En aquest sentit, la CE considera que Espanya compleix "en termes generals" les regles fiscals, preveient que el dèficit públic sigui del 2,8% el 2025 i baixi fins al 2,5% l'any 2026. En la mateixa línia, i tal com va expressar l'executiu comunitari en les darreres previsions macroeconòmiques, la situació de l'economia espanyola és "bona", sent un dels països de la UE que més creix i que presenta un mercat "robust".