El Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat aquest dijous, en línia amb el previst, que mantindrà sense canvis els seus tipus d'interès. D'aquesta manera, la taxa de dipòsit es conserva en el 2%, la taxa principal de refinançament en el 2,15% i la facilitat de préstec marginal en el 2,40%.

Aquesta pausa, àmpliament anticipada pels analistes, arriba després que l'organisme interrompés al juliol una etapa de retallades que va reduir el cost dels diners en 200 punts bàsics al llarg de vuit disminucions, les set últimes de manera consecutiva. En un comunicat, el BCE ha justificat la seva decisió en assenyalar que "la inflació se situa actualment entorn de l'objectiu del 2% a mitjà termini", mantenint així una perspectiva estable sobre la seva evolució futura.

La decisió del Consell de Govern situa l'organisme en una posició positiva. Ara pot reaccionar amb rapidesa i comoditat, afavorida per uns tipus d'interès que, si bé són els més baixos des de finals de 2022, no arriben a les xifres mínimes històriques del període posterior a la crisi financera.

Christine Lagarde i el seu equip es neguen a comprometre's amb una trajectòria específica per als tipus d'interès. Pel que fa als programes de compra de bons (l'APP regular i el PEPP de pandèmia), la institució ha assenyalat que continua reduint el volum d'actius. Aquesta reducció es produeix a un ritme "controlat i predictible", ja que ja no reinverteix els diners que rep quan els bons que té a la cartera arriben a la seva data de venciment.

A la roda de premsa posterior a l'anunci dels tipus d'interès, Lagarde també ha tingut temps per manifestar que el recent acord aranzelari entre la Unió Europea i els Estats Units "equilibra" els riscos vinculats al control de la inflació. Ara bé, en aquest sentit, la dirigent francesa també ha volgut matisar que l’impacte dels pactes comercials “es veurà de forma clara amb el pas del temps”.

L'exministre francesa no ha desaprofitat l’altaveu davant dels mitjans de comunicació per fer una nova crida als països de la zona euro perquè les seves economies siguin "més productives, competitives i resilients". Lagarde veu “crucial reforçar, de forma urgent, en l’actual context geopolític”.

Les dades d'inflació de juliol van reflectir una estabilització dels preus, amb una taxa interanual del 2% a l'eurozona, igual que el mes anterior. A tota la Unió Europea, l'increment interanual va ser del 2,4%. Aquesta evolució s'explica en part per la contínua caiguda del preu de l'energia, que va baixar un 2,4% interanual, encara que menys que al juny. Al contrari, els aliments frescos van registrar un augment del 5,4%. En excloure l'energia, la inflació es va mantenir en el 2,5%.

L'indicador subjacent (que també descompta aliments frescos, alcohol i tabac) es va situar en el 2,3%. Entre els països membres, Romania (6,6%), Estònia (5,6%) i Eslovàquia (4,6%) van presentar les inflacions més altes. Els menors augments es van donar a Xipre (0,1%), França (0,9%) i Irlanda (1,6%). Espanya va registrar una taxa harmonitzada del 2,7%, superior a la mitjana de la zona euro.

El 6 de juny del 2024, l'organisme dirigit per Christine Lagarde ja va realitzar la primera retallada de tipus d'interès en gairebé cinc anys, marcant una fita crucial a la política monetària global. Llavors, el BCE va justificar el moviment basant-se en la seva avaluació actual de la perspectiva d'inflació, l'atenuació de les pressions subjacents i la fortalesa de la transmissió de la seva política monetària. 

En resum, el BCE ha passat d'una fase de lluita agressiva contra la inflació a una fase de gestió cautelosa del desinflat, intentant equilibrar l'objectiu de tornar la inflació al 2% sense fer malbé excessivament una economia ja fràgil.