Barcelona revalida un any més el seu lideratge indiscutible en l'atracció de capital a l'Estat. La capital catalana, com a epicentre de l'ecosistema, va concentrar durant el 2025 inversions per valor de 1.374 milions d'euros distribuïts en 140 operacions, consolidant-se no només com un hub d'activitat sinó com el pol on es defineix una part substancial de la trajectòria del mercat. Aquesta posició, però, s'exerceix en un context de transformació.

L'ecosistema estatal d'empreses emergents, analitzat al detall per Bankinter, presenta un any 2025 de transició, caracteritzat per uns indicadors que apunten cap a una maduresa forjada a partir de la prudència i el pragmatisme. En el conjunt de l'Estat, el volum total de capital va registrar un lleuger descens del 3%, situant-se en 3.108 milions d'euros. Aquesta contracció, que podria interpretar-se com un signe de debilitat, queda immediatament matisada per un creixement robust de l'11% en el nombre de rondes de finançament, que van assolir les 376 transaccions. La imatge que emergeix és la d'un mercat més actiu.

El cor d'aquesta transformació es troba en l'evolució de la mida de les operacions. La paradoxa d'un capital total que decreix mentre les operacions creixen es resol observant una tendència clara cap a la moderació i l'equilibri. El volum mitjà de cada ronda va experimentar un ajust a la baixa del 14%, fins als 9,4 milions d'euros. Aquesta xifra, per si sola, podria suggerir un enfonsament generalitzat.

No obstant això, l'augment del 34% en la mediana, que va pujar fins als 2,14 milions d'euros, revela una realitat molt més significativa: el mercat s'està allunyant dels valors extremadament alts que distorsionen la mitjana i s'està densificant al voltant d'operacions de mida intermèdia. És un moviment que reflecteix una sortida de l'època de l'eufòria financera fàcil i l'arribada a una fase on la sostenibilitat, la trajectòria demostrada i l'eficiència en l'ús del capital guanyen pes respecte al simple creixement a qualsevol preu. Aquest ajust no implica, però, una retirada del capital sinó la seva redistribució cap a etapes més avançades del cicle de vida de les empreses.

En aquest sentit, les dades són eloqüents i confirmen un canvi d'estratègia per part dels fons d'inversió. Les apostes més inicials, les rondes seed, van patir un retrocés del 10%, amb 89 operacions. En canvi, les fases on les empreses ja han validat el seu model de negoci i busquen escalar van atreure una atenció renovada. Les inversions en sèrie A, crucials per a l'expansió, van créixer un notori 34%, mentre que les de sèrie C, dirigides a consolidar líders de mercat, van experimentar un impuls del 65%. Aquest corrent evidencia una clara preferència per afegir capital a projectes amb un risc més contingut i un camí més clar cap a la rendibilitat, en detriment de la pura exploració en fases germinals. És, en definitiva, un senyal d'un ecosistema que ha entrat en una època de selecció i profundització.

Malgrat aquesta tendència cap a la moderació, la importància estratègica de les operacions de gran volum es manté intacta i és un factor clau per entendre la geografia de la inversió. Les rondes que van superar la barrera dels 50 milions d'euros van representar només un quatre per cent del total d'operacions, però van aconseguir acumular la xifra desproporcionada del 44% de tot el capital mobilitzat l'any passat. Aquesta concentració extrema del capital en unes poques operacions explica, precisament, la capacitat d'impacte d'una sola operació en el panorama territorial.

És el cas de Sant Sebastià, que gràcies a la ronda excepcional captada per Multiverse Computing va poder situar-se al costat de València i just darrere de Madrid en el rànquing de hubs, tot seguint a gran distància de Barcelona. Aquesta dinàmica recorda que, tot i la racionalització general, el mercat continua sent dual: per una banda, un teixit dens i vibrant de rondes intermèdies que sosté l'activitat diària; per l'altra, unes poques operacions estratègiques, de gran magnitud, que continuen determinant les grans xifres i la projecció internacional dels pols d'innovació. L'ecosistema, doncs, camina cap a un equilibri més sòlid, però sense renunciar a la capacitat de generar grans fets que el situïn en el mapa global.