El sindicat UGT de Catalunya ha calculat que l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) aprovat aquesta setmana en Consell de Ministres a 1.286 euros mensuals en 14 pagues, beneficiarà entre 300.000 i 350.000 persones a Catalunya.
L'increment, recollit en el Reial Decret 1013/2026, publicat aquest dijous al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), representa una pujada del 5,3%, és a dir, 65 euros més al mes i 910 euros anuals. La mesura tindrà efectes retroactius des de l'1 de gener de 2027.
Per a l'organització sindical, aquest augment suposa "un avanç" cap a l'objectiu de situar el salari mínim en el 60% del salari mitjà, tal com recomana la Carta Social Europea, subscrita per Espanya, destaca en un comunicat. La UGT considera que continuar incrementant l'SMI és imprescindible per millorar les condicions de vida de les persones treballadores i combatre la pobresa laboral.
El sindicat també valora positivament que la pujada vagi acompanyada d'una rebaixa fiscal per evitar que les persones perceptores del salari mínim hagin de tributar i que, d'aquesta manera, l'increment no quedi neutralitzat. No obstant això, adverteix de la necessitat d'introduir canvis normatius per actualitzar les regles de compensació i absorció, amb l'objectiu de garantir que la pujada arribi íntegrament a les nòmines. En aquest sentit, la UGT de Catalunya assegura que perseguirà les empreses que intentin eludir aquests mecanismes i denuncia que no permetrà cap mena de frau.
Reivindicació d'un salari mínim propi per a Catalunya
Tot i valorar l'acord estatal, la UGT de Catalunya insisteix en la necessitat d'establir un Salari Mínim de Referència Català (SMRC), equivalent al 60% del salari mitjà del territori. Segons els càlculs del sindicat, aquesta referència hauria de situar-se actualment en 1.459 euros mensuals, equivalents a 20.434 euros bruts anuals.
L'organització considera que l'SMI estatal continua sent insuficient per garantir una vida digna a Catalunya, especialment tenint en compte l'encariment del cost de la vida i l'evolució dels preus de l'habitatge.
En aquest sentit, el sindicat recorda que entre 2015 i 2024 els salaris a Catalunya van augmentar un 28,6%, mentre que el lloguer mitjà es va encarir un 59,6% i el preu de compravenda de l'habitatge es va disparar un 96,8%. Durant el mateix període, el PIB per càpita va créixer un 43%.
Aquestes xifres, segons la UGT, evidencien un desequilibri entre el creixement de la riquesa i l'evolució dels salaris, que no han avançat al mateix ritme que el cost de la vida ni que els principals indicadors econòmics. A aquesta situació se suma la pèrdua acumulada de poder adquisitiu des del 2020, que, segons les estimacions sindicals, assoleix els 7,7 punts en els convenis sectorials i els 8,7 punts en els convenis d'empresa.
Recuperar el poder adquisitiu i repartir la riquesa
La UGT de Catalunya també posa el focus en els beneficis milionaris que acumulen les empreses catalanes de l'Ibex-35. Per al sindicat, aquests resultats empresarials s'han de traduir en una millora proporcional de les condicions salarials de les plantilles que contribueixen a generar aquesta riquesa.
La pujada de l'SMI arriba, a més, una setmana després de la vaga general i en un context en què les persones treballadores continuen suportant les conseqüències de l'encariment del cost de la vida i de la pèrdua de poder adquisitiu.
Per això, l'organització considera que l'increment del salari mínim ha de formar part d'una política salarial més ambiciosa, que permeti recuperar els salaris perduts, reforçar la negociació col·lectiva i garantir un repartiment més just dels beneficis empresarials.
Per a la UGT de Catalunya, disposar d'un salari mínim digne és una condició fonamental per a avançar en la cohesió social, territorial i sectorial, reduir les desigualtats salarials i garantir el dret de totes les persones treballadores a viure en condicions dignes.