El Pla de Lleida va ser el territori de Catalunya amb un creixement més alt, amb un augment del 3,7%. Així ho recull l'Anuari Econòmic Comarcal del BBVA 2026. Darrere seu es van situar les comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb un 3,1%, i les de Girona, amb un 2,9%. A continuació van quedar les comarques de la Catalunya Central (2,7%), el Camp de Tarragona (2,2%), les comarques muntanyenques (2,0%) i les Terres de l'Ebre (1,3%), que van registrar l'increment més baix. Pel que fa al conjunt de Catalunya, el PIB va créixer un 2,7% el 2025, per sota del 3,9% del 2024, mentre que el VAB va avançar un 3,0%. Amb aquests resultats, el PIB se situa un 10,4% per sobre del nivell del 2019 i el VAB, un 11,5% per sobre. L'informe indica que aquesta recuperació no s'ha produït de manera homogènia en tots els sectors ni territoris.
Els serveis concentren aproximadament tres quartes parts de l'activitat econòmica catalana i el 2025 van augmentar el seu VAB un 3,1%. Dins d'aquest sector, els serveis privats vinculats més directament a l'activitat productiva van avançar un 4,7%, per sobre dels serveis privats personals (3,0%) i dels serveis col·lectius (1,6%). El document de l'entitat bancària assenyala que aquesta evolució consolida un canvi gradual en l'estructura productiva catalana. Entre el 2019 i el 2025, els serveis privats productius han incrementat el seu VAB un 25,6%, per sobre de l'augment registrat pels serveis privats personals (12,4%) i pels serveis col·lectius (10,1%). Pel que fa a la contribució al creixement, el 2019 els serveis productius aportaven un 23,8% del VAB terciari, i el 2025 aquesta xifra s'havia situat en el 25,9%.
La construcció, el sector primari i la indústria
La construcció va créixer un 5,4%, per sobre del 4,1% del 2024. El sector primari va avançar un 9,4%, després dels registres negatius dels anys anteriors, que l'informe atribueix, entre altres factors, a la sequera. La indústria va moderar el seu creixement fins a l'1,5%, davant del 3,5% del 2024. Les manufactures van avançar un 1,7%, mentre que les branques d'energia, aigua i reciclatge ho van fer un 0,5%. Des del punt de vista de la demanda, el creixement del 2025 es va recolzar principalment en la demanda interna, que va avançar un 4,1%, pràcticament al mateix ritme que el 2024. El consum privat va créixer un 3,9%, el consum públic un 3,1% i la inversió es va accelerar fins al 6,0%, un punt més que l'any anterior. En particular, la inversió en béns d'equipament i altres actius va augmentar un 6,9% i la vinculada a la construcció, un 4,9%. La contribució del sector exterior al creixement va ser negativa, davant de l'aportació positiva del 2024. Les exportacions de béns i serveis van créixer un 4,5%, però l'increment de les importacions va ser superior.
"Volem ser un soci a llarg termini del teixit empresarial català i aquest anuari reflecteix el nostre compromís amb Catalunya", afirma José Ballester, director territorial del BBVA. Per la seva banda, Josep Oliver, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’estudi, ha descrit que "entre un 30% i un 45% dels residents a Catalunya no han nascut a l’Estat i aquesta immigració ve per raons laborals". En un altre àmbit, Oliver considera que el turisme "està esgotant la forta recuperació posterior a la pandèmia".
El lideratge del Pla de Lleida el 2025 s'explica, segons l'informe, per la recuperació del sector primari, que va créixer un 13,6%, i per l'increment de la construcció, del 7,6%. Els serveis van avançar un 3,0%, mentre que la indústria ho va fer un 0,9%. A l'entorn metropolità de Barcelona, que va registrar un creixement agregat del 3,1%, el principal motor van ser els serveis, amb un augment del 3,2%. Dins d'aquests, els serveis privats més directament vinculats a l'activitat de les empreses van créixer un 4,5%. A les comarques de Girona, el VAB va avançar un 2,9%, impulsat també pels serveis (3,0%), amb un creixement dels serveis privats productius del 5,5%. La indústria gironina va augmentar un 2,1%, la construcció un 3,1% i el primari un 5,7%.
Les comarques de la Catalunya Central van créixer un 2,7%. Al Camp de Tarragona, el VAB va augmentar un 2,2%. L'estancament de la indústria (0,1%) va limitar el creixement, tot i els progressos dels serveis (2,7%), la construcció (5,3%) i el primari (9,8%). Les comarques muntanyenques van créixer un 2,0%. Les Terres de l'Ebre, amb un augment de l'1,3%, van registrar l'increment més contingut. En aquest darrer territori, la caiguda de la indústria (-1,4%) va contrarestar parcialment els avenços dels serveis (2,8%) i la construcció (5,5%).
L'Anuari recull una elevada diversitat en l'evolució de les comarques. Entre les que van registrar creixements superiors a la mitjana catalana destaquen la Noguera (5,1%), el Solsonès (4,5%), l'Alt Penedès (3,8%), el Segrià, el Pla d'Urgell i l'Urgell (3,7% cadascuna), el Barcelonès i el Gironès (3,5%), el Pallars Jussà (3,4%), l'Alta Ribagorça i el Baix Penedès (3,3%), el Garraf (3,2%) i el Pla de l'Estany (3,1%). L'informe també indica que la recuperació respecte del 2019 continua sent desigual. Mentre que el conjunt de Catalunya ha incrementat el seu VAB un 11,5% des d'abans de la pandèmia, alguns sectors i territoris encara no han recuperat completament els nivells previs a la pandèmia.