L'Ingrés Mínim Vital ha arribat el juny d'aquest any a 860.458 llars a Espanya. En aquestes llars resideixen 2,6 milions de persones, segons les últimes estadístiques oficials publicades pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. La quantia mitjana abonada es va situar en 507 euros mensuals per unitat familiar, i la nòmina total assignada a la prestació va assolir els 465 milions d'euros en aquell període. Si es té en compte que Espanya registra aproximadament dinou milions de llars, aquesta magnitud indica que l'IMV dona cobertura a una mica més del 4,5% de les unitats familiars. La prestació es concentra de manera majoritària en els segments de renda més baixa, que són els que compleixen els requisits per accedir-hi.
L'IMV és gestionat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social des de la seva implantació l'any 2020. La prestació està dissenyada per garantir un llindar mínim d'ingressos a les persones i famílies que no assoleixen els límits econòmics fixats per la llei. Per a un beneficiari unipersonal, aquest límit de referència se situa en els 720 euros mensuals durant l'any 2026. La quantia varia en funció de l'escala d'increment per convivència. Per a una unitat integrada per dos adults, la prestació ascendeix a aproximadament 1.085 euros, i augmenta de manera progressiva per cada membre addicional que s'incorpora a la unitat de convivència. Aquest disseny té en compte que les necessitats econòmiques d'una família creixen a mesura que ho fa el nombre de persones que en formen part.
L'impacte en la població menor d'edat
Un dels trets més destacats de l'IMV és el seu impacte sobre la població infantil i adolescent. El 41% dels beneficiaris de la prestació s'integra en el tram de la infància i l'adolescència, cosa que suma un total d'un milió de menors. Aquesta xifra dona una idea del pes que té la protecció de la infància dins del conjunt de la prestació. Les llars amb menors d'edat representen el 70% del total de les famílies perceptores. En concret, hi ha 591.436 unitats de convivència que incorporen almenys un fill a càrrec. D'aquest conjunt, 144.960 corresponen a la tipologia de llars monoparentals, i la majoria tenen com a titular una dona. Aquesta concentració de la prestació en unitats familiars amb fills respon al disseny tècnic de l'ajuda, que estableix coeficients d'increment a mesura que augmenta el nombre de membres de la llar i incorpora un concepte específic per a la infància.
La importància d'aquest enfocament en la infància s'explica pel context social. Espanya registra una de les taxes de pobresa infantil més elevades de la Unió Europea, amb prop del 27% dels menors en risc de pobresa o exclusió social segons les sèries d'Eurostat. Aquesta dada determina que aquest col·lectiu sigui considerat destinatari preferent de les polítiques de protecció social. El disseny de l'IMV incorpora de manera complementària l'Ajuda per a la Infància, coneguda per les seves sigles CAPI. Es tracta d'una assignació econòmica orientada a reforçar la cobertura de les famílies amb menors a càrrec. A la nòmina de juny, aquest concepte va ser percebut per 600.076 llars, amb una ajuda mitjana de 122 euros per unitat de convivència amb menors.
Les quanties mensuals es graduen en funció dels trams d'edat dels fills. Per als menors de fins a tres anys, l'ajuda és de 115 euros; per als nens d'entre tres i sis anys, de 80 euros; i per als compresos entre els sis i els divuit anys, de 57 euros. Aquesta escala decreixent es fonamenta en la distribució dels costos fixos associats als primers anys de desenvolupament, un període en què les necessitats d'atenció especialitzada registren imports superiors. Una característica tècnica del CAPI és la seva autonomia de gestió respecte a l'IMV principal. Els seus llindars d'ingressos i patrimoni són més elevats, cosa que facilita que les llars amb rendes baixes o moderades, que no es troben en situació d'exclusió severa i, per tant, no reuneixen les condicions de l'ingrés mínim ordinari, puguin accedir a aquesta cobertura.
Compatibilitat amb la feina
El règim jurídic de l'IMV estableix la seva compatibilitat amb els rendiments procedents de la feina. Quan un beneficiari s'incorpora al mercat laboral, la prestació no s'extingeix de manera automàtica. En el seu lloc, s'aplica un mecanisme de revisió gradual en funció de l'increment dels ingressos salarials. Aquest protocol de reducció progressiva té com a finalitat assegurar que l'obtenció d'una feina no es tradueixi en una pèrdua neta d'ingressos per al beneficiari. D'aquesta manera, es mitiga l'efecte de desincentivació laboral que es produiria si la prestació s'extingís de manera immediata en el moment d'aconseguir una ocupació.
L'edat mitjana de les persones cobertes per l'IMV se situa en els 28,5 anys. Aquest indicador estadístic constata que la prestació es dirigeix de manera preferent als adults joves i a les famílies que es troben en les fases inicials d'emancipació. Aquest perfil difereix de la distribució demogràfica d'altres prestacions del sistema de Seguretat Social, que s'orienten majoritàriament cap a cohorts de més edat. La concentració en aquests trams d'edat és un reflex de les condicions d'accés al mercat de treball que experimenten els menors de 35 anys a Espanya. En aquest sector de la població, els índexs de temporalitat contractual i d'ocupació a temps parcial no voluntari registren valors elevats, la qual cosa dificulta l'estabilitat econòmica i allarga la dependència de suports com l'IMV.