L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha rebaixat tres dècimes la seva previsió de creixement per a 2024, des del 2% fins a l'1,7%, un avanç econòmic que farà possible rebaixar el dèficit al 3% del PIB, com preveu el govern espanyol en funcions, sempre que es retirin les mesures antiinflació. Això suposa corregir l'última previsió del govern espanyol, realitzada per al projecte de Pressupostos de 2024, que calcula que l'economia creixerà un 2%.
No obstant això, l'AIReF ha avalat l'esmentada previsió de creixement del pla pressupostari, però alerta de riscos a la baixa, entre els quals es troba la persistència de les pressions inflacionistes per les tensions geopolítiques. Les estimacions de l'organisme que presideix Cristina Herrero són inferiors a les del govern espanyol perquè preveu un menor creixement de la demanda interna, fonamentalment del consum privat i de la inversió en habitatge, en un context d'enduriment de les condicions de finançament i de deteriorament de la confiança de llars i empreses.
Dèficit públic
L'AIReF calcula que el dèficit públic tancarà el 2023 en l'entorn del 4,1% del PIB, dues dècimes per sobre de la previsió del pla pressupostari del govern espanyol, i veu possible rebaixar-lo 1,1 punts el 2024 si no es prorroguen les mesures adoptades per pal·liar els efectes de la crisi energètica i de preus, i si les administracions territorials contenen l'increment de la despesa. L'impacte de les mesures antiinflació està entorn d'1 punt de PIB el 2023 (15.000 milions d'euros), segons ha explicat Ferrer durant la presentació aquest dijous del seu informe sobre el pla pressupostari del govern espanyol.
Mesures que inclouen, principalment, la subvenció al transport públic, la rebaixa de l'IVA a 15 aliments de primera necessitat i molt especialment, la pràctica desaparició dels impostos a l'electricitat. El 2024 només impactaria en 1 dècima de PIB, pel manteniment de la subvenció al transport públic urbà, que ja s'ha anunciat que es mantindrà.
Segons les xifres de la institució, l'objectiu de dèficit del 3% l'any vinent s'aconseguirà amb més ingressos i més despeses de les quals preveu l'Executiu. L'AIReF preveu una recaptació un 6,5% més alta el 2024 (equivalents al 42,7% del PIB) i unes despeses un 4% majors (equivalents al 45,7% del PIB), influïts per la retirada de mesures com la rebaixa de l'IVA d'alguns aliments i de la factura de la llum i el gas. En concret, això suposarà 5.700 milions més en ingressos i 8.000 milions menys de despesa.
L'AIReF considera també factible la senda de reducció del deute públic, amb una retallada de 5,3 punts el 2024, fins al 106,3% del PIB. Recorda, tanmateix, que Espanya és dels països de l'euro amb més nivell d'endeutament, per darrere de Grècia i Itàlia i amb un nivell similar al de Portugal i França. Herrero ha posat èmfasi una vegada més en la necessitat d'un pla amb l'orientació a mitjà termini de les finances públiques i ha explicat que en un escenari a polítiques constants, l'AIReF calcula que el dèficit despuntaria al 3,2% del PIB el 2025 i es mantindria estancat en aquesta taxa fins a 2028.
Riscos econòmics
L'AIReF, a més, ha revisat a la baixa l'impacte del pla de recuperació finançat amb fons de Brussel·les, a 1,1 punts del PIB el 2023 i a 1,9 punts el 2024. Per a 2023 calcula un creixement econòmic del 2,3% (2,4% el govern espanyol) amb un debilitament clar de l'economia en la segona part d'any, que serà pitjor del que l'AIReF pensava a la primavera i que condicionarà l'exercici següent. No obstant això, l'autoritat preveu taxes positives tant per al tercer trimestre (0,1%) com per al quart (0,2%). De moment, les dades conegudes de l'EPA han donat bons xifres d'ocupació en el tercer trimestre i aquest divendres, l'INE, donarà l'avanç del creixement del PIB d'estiu.