L'Agència Internacional de l'Energia (AIE) ha publicat un informe amb deu recomanacions destinades a reduir la demanda de petroli en el context de la guerra a l'Orient Mitjà. Entre les mesures proposades figuren l'addició de tres dies de treball remot setmanals, la reducció d'un 40% dels vols de negocis i la gratuïtat del transport públic per desincentivar l'ús del vehicle privat. Aquestes actuacions, qualificades d'emergència per l'organisme, se centren especialment en la disminució de la utilització dels automòbils particulars.
Segons els càlculs de l'AIE, l'aplicació d'aquestes mesures podria permetre estalviar fins a un màxim de 6 milions de barrils diaris, una xifra que només compensaria parcialment la manca global de crua derivada del conflicte. L'organisme adverteix que, malgrat l'esforç sense precedents d'alliberament de reserves per part dels països membres, que han posat al mercat 426.000 barrils, resulta crucial actuar també sobre la demanda atès que els preus del cru ja superen els 100 dòlars per barril.
L'informe de l'AIE constata que el conflicte a l'Orient Mitjà ha provocat la interrupció del subministrament més greu en la història del mercat mundial del petroli, a causa de la paràlisi gairebé total del trànsit marítim a través de l'estret d'Ormuz. Aquesta via estratègica, per on transitaven diàriament uns 15 milions de barrils de cru i 5 milions de productes petrolífers, ha vist reduït el seu flux a una xarxa mínima. Els volums que circulaven per aquest pas representaven aproximadament el 20% del consum mundial de petroli, la qual cosa explica la magnitud de l'afectació sobre els mercats energètics globals. L'AIE alerta que creix la preocupació per l'impacte d'aquests alts preus en les llars, les empreses i el conjunt de l'economia, una circumstància que justifica la implementació de mesures extraordinàries.
Les propostes per reduir el consum de carburants
Entre les recomanacions incloses en el decàleg de l'AIE destaca la rebaixa del límit de velocitat en autopistes en almenys 10 quilòmetres per hora, una mesura que, segons els seus càlculs, permetria reduir entre un 5% i un 10% el consum de combustible per vehicle. Aquesta actuació, senzilla d'implementar, tindria un efecte immediat sobre la despesa de carburants.
L'organisme també proposa fomentar l'ús del transport públic, arribant a plantejar la possibilitat de fer-lo gratuït per incentivar el seu ús en detriment del vehicle privat. Altres mesures inclouen compartir desplaçaments en cotxe i establir restriccions de trànsit a les grans ciutats mitjançant sistemes d'alternança de matrícules basats en el criteri de parell o senar. Davant l'escassetat de gas liquat de petroli, l'AIE recomana fomentar la utilització de plaques d'inducció o cuines elèctriques per evitar el desproveïment en les llars, una mesura que afecta directament el consum energètic domèstic.
Malgrat la publicació d'aquest decàleg, el director de l'AIE, Fatih Birol, assumeix que les mesures d'estalvi proposades no seran suficients per resoldre la crisi. En les seves declaracions, Birol reconeix que la represa del trànsit per l'estret d'Ormuz constitueix l'acció individual més important per recuperar l'estabilitat dels fluxos de petroli i gas i per reduir la pressió sobre els mercats i els preus. Aquesta constatació posa de manifest que, per molt eficaces que siguin les polítiques de gestió de la demanda, la solució de fons passa necessàriament per resoldre les tensions geopolítiques que afecten les rutes de subministrament energètic.
L'AIE estableix en la seva anàlisi una diferenciació clara entre l'últim xoc petrolier derivat de la invasió russa d'Ucraïna i l'actual, que enfronta Israel i els Estats Units contra l'Iran. Aquesta distinció resulta rellevant per entendre les particularitats de cada crisi i les respostes més adequades en cada cas. L'organisme recorda que, tal com es va veure el 2022, els governs poden intervenir amb mesures per ajudar els consumidors a afrontar les seves factures energètiques durant els pics de preus. No obstant això, l'AIE adverteix que els recursos fiscals són limitats i que resulta vital que les mesures es dirigeixin específicament a aquells col·lectius que més les necessiten, evitant subsidis generals que podrien resultar ineficients i costosos per a les arques públiques.