La trobada celebrada aquest dimecres entre els representants dels països que integren l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) ha servit per desencallar una qüestió que s'estava allargant més del previst. Els membres de l'organisme han donat llum verda a comprimir el calendari d'alliberament de les reserves de petroli que es van comprometre a posar en circulació el passat mes de març, amb l'objectiu de completar l'operació "al més aviat possible". Així ho ha confirmat el director executiu de l'entitat, Fatih Birol, que ha detallat que la mesura afecta aproximadament 100 milions de barrils que encara no han arribat als mercats. Es tracta de la part pendent d'un pla molt més ambiciós que, en el seu moment, va ser definit com l'acció col·lectiva més gran mai executada per l'agència des de la seva fundació l'any 1974.
La decisió no és un simple ajust administratiu. Respon a la constatació que el ritme inicial d'alliberament s'ha anat alentint amb el pas dels mesos, i que la persistència de tensions en els mercats internacionals fa aconsellable escurçar els terminis perquè el volum compromès arribi a destinació com més aviat millor. Per entendre la magnitud de l'operació, cal remuntar-se al passat 11 de març. Aquell dia, els 32 membres de l'AIE van acordar posar a disposició del mercat un total de 400 milions de barrils procedents de les seves reserves d'emergència. Era una resposta coordinada a l'impacte que el conflicte amb l'Iran i les restriccions al trànsit marítim tenien sobre els preus del cru i els productes refinats.
Des d'aleshores, segons les dades facilitades per Birol, s'han injectat al mercat al voltant de 325 milions de barrils. Aquesta xifra equival a més del 80% del total compromès inicialment, i reflecteix un esforç desigual entre els diferents països. Alguns estats han alliberat volums superiors als que havien promès en un primer moment, mentre que d'altres han anat més enrere del que seria desitjable. El que queda pendent, doncs, és precisament aquesta franja dels cent milions de barrils que ara es vol col·locar de manera accelerada. La diferència entre el que s'ha executat i el que quedava per executar explica per què la reunió d'aquest dimecres tenia un caràcter especialment rellevant.
El dièsel, el veritable coll d'ampolla
Més enllà de les xifres globals, la reunió ha servit per posar el focus en un producte concret: el dièsel. Els membres de l'AIE han acordat prioritzar, en la mesura del possible, l'alliberament de reserves d'aquest carburant, davant l'escassetat que s'està registrant en els mercats internacionals. Aquesta prioritat no és casual. El dièsel és el combustible que mou bona part del transport de mercaderies, l'activitat agrícola i una part significativa de la indústria. La seva escassetat té un efecte en cascada sobre l'economia real que va més enllà del que es podria pensar si es mira només el preu a la bomba.
Les dades que maneja l'agència expliquen per què aquest producte s'ha convertit en el punt més fràgil de tot l'engranatge. Les exportacions netes de dièsel i gasoil procedents del Golf Pèrsic s'han desplomat fins a representar poc més d'una quarta part dels nivells previs al conflicte, a causa de les restriccions al trànsit marítim. A això s'hi afegeixen els atacs a refineries russes, que han eliminat capacitat de producció addicional en un moment especialment delicat. El resultat és que el preu del dièsel s'ha més que duplicat en algunes regions des de l'inici de la crisi, i que la Unió Europea ha hagut d'assumir un sobrecost superior als cent mil milions d'euros en importacions de combustibles fòssils. Aquestes xifres ajuden a entendre per què la prioritat del dièsel no és una simple preferència tècnica, sinó una necessitat imperiosa.
Un dels aspectes més rellevants de la compareixença de Birol ha estat la confirmació que els governs membres de l'AIE encara disposen d'un coixí important. Segons les seves dades, les reserves públiques d'emergència equivalen a aproximadament 1.100 milions de barrils, dels quals més de 200 milions corresponen específicament a dièsel. Aquesta xifra és significativa per diverses raons. En primer lloc, perquè demostra que l'esforç realitzat fins ara, tot i ser enorme, no ha exhaurit la capacitat d'intervenció dels països. En segon lloc, perquè proporciona un marge de maniobra que l'agència vol preservar com a element dissuasiu davant possibles escalades de la crisi. Birol ha estat explícit en aquest punt: l'AIE està preparada per alliberar més reserves al mercat si la situació ho requereix. Es tracta d'una declaració que busca enviar un missatge de tranquil·litat als operadors, però també d'advertència a aquells que puguin pensar a especular amb l'escassetat.