Les dades són inqüestionables: a novembre de 2022 els ingressos de l'Estat per recaptació d'impostos creixen un 16%, molt per sobre del PIB que, a falta que el confirmi l'INE, pujaria el 2022 entorn del 5,2-5,3%. Uns ingressos que han sorprès la pròpia Agència Tributària i que mantenen aquesta dinàmica des d'abril de 2021. Certament, l'impacte del covid el 2020 distorsiona l'estadística, doncs aquell any la recaptació es va esfondrar un 9% i justificaria la forta recuperació de 2021 amb un increment del 15,1%. Però, com s'expliquen els ritmes de 2022 que superen els de 2021? I, més important, es consolidaran o com van arribar poden marxar?

Els motius d'aquest comportament desbocat no estan clars ni per als experts ni per a les autoritats econòmiques i encara que no hi ha xifres -i molt menys certeses- tots apunten que des de la pandèmia ha aflorat economia submergida que ha començat a tributar a Hisenda. No obstant això, alguns organismes, amb el Banc d'Espanya, demanen prudència i demanden estudis en profunditat que permetin conèixer, primer, què està passant i segon, si totes aquestes bases impositives noves han vingut per quedar-se o podrien desaparèixer en els propers anys.

Un 5,7% de diners aflorat

ON ECONOMIA publicava fa uns dies un informe intern de l'Agència Tributària (AEAT) que analitzava la Llei antifrau i que conclou que entre 2021 i juny de 2022 han aflorat un 5,7% de diners ocults. A tal final utilitza un indicador que compara l'evolució de les bases imposables amb la demanda interna dels espanyols. La directora general de l'AEAT, Soledad Fernández Doctor, ha declarat recentment que de 2016 a 2021 es registren augments superiors en les bases declarades amb un diferencial que acumula 11,8 punts.

L'augment de la recaptació fiscal està directament lligat a l'evolució de l'economia. Per lògica, si es genera més diners a Espanya han d'augmentar la recaptació doncs, si no està ocult als ulls d'Hisenda, haurà de tributar en impostos com l'IRPF, l'IVA o el de Sociedades, entre d'altres. Però com s'explica que creixin molt per sobre de l'economia. Diego Martínez López, investigador de Fedea i professor a la Universitat Pablo de Olavide, matisa que és molt complicat explicar el perquè.

Els economistes parlen d'elasticitat entre la recaptació i el PIB o, dit d'una altra forma, l'efecte que té el creixement o la caiguda de l'economia sobre la capacitat dels impostos per ingressar més o menys diners. Segons els càlculs de Martínez López, abans de la pandèmia l'elasticitat era de 1,8-2 el que significa que si el PIB augmenta un 1% la recaptació de l'Estat ha de créixer entre un 1,8% i el 2%. Però aquesta taxa d'elasticitat ha saltat pels aires des de la pandèmia.

4 punts sense explicar

Si l'economia creix finalment un 5,2%, segons la taxa d'elasticitat anterior, els ingressos fiscals haurien de rondar un creixement entre el 10-10,5% i estem a novembre en un 16%. Algunes veus -especialment les que resten valor als èxits econòmics perquè no se'ls atribueixi el Govern- atribueixen aquests 5-6 punts de diferència a la inflació, però la majoria d'economista ho consideren excessiu. Per al professor de la Pablo de Olavide, hi ha entre 3 i 4 punts d'aquest creixement de la recaptació que no se sap d'on surt i que segons la seva opinió és economia submergida que s'ha regularitzat.

El Banc d'Espanya també s'ha atrevit a fer els seus pronòstics. El governador, Pablo Hernández de Cos, considera que el 30% del creixement de les bases imposables no es pot explicar amb el creixement econòmic, la qual cosa suposaria que dels 16 punts d'augment de la recaptació fins al novembre, no es poden explicar 5 punts. El governador reconeix que pot deure's a múltiples factors, "entre els quals es troba, per exemple, un possible aflorament de l'economia submergida".

Però més interessant és la reflexió que fa a continuació. "Analitzar aquest origen resulta fonamental per determinar el seu caràcter permanent o transitori. No obstant això, no resulta senzill avaluar aquesta qüestió en temps real. En tot cas, l'evidència històrica mostra que, en ocasions, a l'existència d'aquests residus positius (com denomina a l'aflorament de bases imposables sense justificació) li segueix una reversió, almenys parcial, en els anys posteriors". Per aquesta raó, Hernández de Cos demana al Govern "una aproximació prudent a la programació pressupostària que no hauria de tractar com permanents els ingressos públics associats a aquests residus fins que es tingui un coneixement clar del seu origen i, per tant, no convindria associar partides de despesa permanents al manteniment de l'esmentat vigor recaptatori".

"Podem dir que l'Agència Tributària és un agent principal en la gradual reducció de l'economia submergida"

Algunes són les causes que els experts esgrimeixen per explicar per què ha sortit a la llum aquesta economia submergida que ha començat a contribuir als ingressos públics. Hi ha unanimitat en assenyalar la pandèmia com el va iniciar d'aquest procés d'aflorament el que fa sospitar alguns motius que es poden agrupar en dos: un increment de la consciència fiscal dels espanyols que han comprès que un Estat fort és necessari per afrontar situacions com el covid i, un segon, que es podria explicar a l'acció de l'Agència Tributària per convèncer o persuadir (que ambdós mètodes utilitzen) a contribuents tendents al frau.

Martínez López matisa que aquestes bases no afloren només per la pressió de l'Agència Tributària. Des de la pròpia AEAT són prudents i, encara que no es resten mèrits, es mostren cauts i reconeixen altres possibles causes. Entre elles, aquesta consciència que s'ha adquirit des de la pandèmia que ha canviat, a més, certs hàbits que dificulten el frau, especialment l'ús de les targetes de crèdit (que deixen rastre) en detriment de l'efectiu, molt més opac als ulls d'Hisenda. Però també un augment de la consciència fiscal que fa que cada vegada més contribuent rebutgin els pagaments en negre.

Javier Hurtado Puerta, director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària de l'Agència Estatal d'Administració Tributària, apunta també l'expansió del comerç electrònic i, sobretot, la seva incorporació a l'economia regular i al pagament de les càrregues tributàries corresponents. Però després de reconèixer aquests motius, el responsable de la Inspecció es preguntava fa uns dies en el Blog de l'Agència Tributària quina participació ha tingut l'Administració Tributària en tots aquests efectes I després de reconèixer que la resposta ha de ser matisada, conclou que "podem dir que l'Agència és un agent principal en la gradual reducció de l'economia submergida".

Arribant a la seva fi

El president dels inspectors fiscals, Julio Ranses, comenta a ON ECONOMIA la sorpresa que ha generat el volum de "recaptació voluntària" i remarca que l'Agència Tributària sempre els "demana augments en els objectius de control, actes d'inspecció, paral·leles...". Tanmateix, matisa que la "lluita contra el frau està tocant fons per la manca de mitjans humans en la Inspecció que xifra en uns 10.000 efectius tenint en compte que hi ha un dèficit estructural d'uns 3.000 als quals s'afegeixen uns altres 7.000 que es jubilaran en els propers cinc anys".

Sobre les causes que podrien explicar el fort increment de la recaptació, Ranses assenyala entre les principals la lluita contra el frau des de l'Agència Tributària que té un segon efecte induït, ja que aquells contribuents investigats tributen en més quantitat de forma voluntària els exercicis posteriors. Però també una activitat preventiva més gran amb cartes d'ajuda als contribuents on se'ls fa saber que tenen certes dades que evitin possibles errors o, fins i tot, temptacions de frau. "És una cara més amable de l'Agència", remarca el president dels inspectors fiscals. O una coordinació més gran amb altres administracions tributàries, ben autonòmiques o d'altres països, per obtenir informació dels contribuents espanyols.

I, igualment, incideix en l'augment de la consciència social que ha despertat la pandèmia en molts col·lectius que han descobert que estar submergits els impedeix arribar a molts ajuts públics o participar de certs beneficis. Ranses apunta per exemple l'efecte dels fons Next Generation que exigeixen una normalització amb Hisenda, o sobre col·lectius com els perceptors dels Ertes, de l'Ingrés Mínim Vital -que només poden cobrar-lo si no tenen activitats submergides- o els molts perceptors dels ajuts rebuts durant la pandèmia, el volcà de La Palma o contra la inflació per la guerra d'Ucraïna.