El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publica aquest dimecres els dos decrets d'habitatge aprovats ahir pel Consell de Ministres i que se sotmetran a convalidació a la Diputació Permanent després de la dissolució de les Corts.

En el decret principal, el que té més aspectes de ser aprovat a la Diputació Permanent i que entrarà en vigor demà, s'inclou la implantació amb caràcter estructural d'un mecanisme d'enervació extraordinària en els processos de desnonament per impagament de lloguer, una figura processal orientada a impedir que les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica siguin desnonades de les seves llars sense disposar d'una alternativa habitacional.

Aquesta mesura implica que, quan un inquilí en situació de vulnerabilitat afronta un judici de desnonament per no poder pagar la renda, l'administració pública competent disposa d'un termini màxim i improrrogable de dos mesos des de la notificació judicial per oferir-li un habitatge alternatiu.

Si l'administració no facilita una casa alternativa en aquest termini de dos mesos, la llei l'obliga a pagar al propietari o a dipositar al jutjat tots els diners deguts, juntament amb les rendes meritades i els costos del judici. Aquest pagament salda automàticament el deute pendent i frena el desnonament, mantenint en vigor el contracte de lloguer.

En el cas que transcorrin els dos mesos sense que l'administració lliuri una llar alternativa ni liquidi el deute, la mateixa entitat pública passarà a ser la deutora oficial davant del propietari, impedint el desallotjament de l'inquilí i garantint que pugui continuar vivint a la casa fins que finalitzi el contracte mentre continuï la seva situació de vulnerabilitat.

La norma aclareix que aquest rescat públic no consumeix el dret de l'inquilí a saldar el deute pel seu compte una primera vegada i estableix que l'Estat compensarà econòmicament les comunitats autònomes pels costos que assumeixin.

Es paralitzen desnonaments de vulnerables d'habitatges de fons voltor

Juntament amb aquest mecanisme de protecció judicial, el reial decret llei paralitza fins al 31 de desembre de 2030 els llançaments contra persones vulnerables quan les parts demandants siguin fons o entitats dedicades a la compra massiva de crèdits impagats o immobles per sota del valor de mercat.

Per a la resta de demandants, es fixa una suspensió de fins a tres anys supeditada a revisions anuals i acompanyada de compensacions econòmiques per les rendes no percebudes i els costos de subministraments, recull Europa Press.

Així mateix, en els procediments d'execució hipotecària sobre habitatge habitual s'exigeix que la part executant declari de forma documentada si ostenta la condició de gran tenidor.

En l'àmbit de la contenció especulativa, el text prohibeix fins a finals de 2030 que els grans tenidors jurídics i les firmes compradores de deute adquireixin habitatges per un preu inferior al 70% del seu valor de taxació oficial.

Lloguers temporals i per habitacions

Segons la norma, en els contractes de lloguer, la falta de causa justificada en arrendaments temporals o la cadena de més de dos contractes consecutius els convertirà automàticament en contractes d'habitatge habitual. Així mateix, la suma de rendes en el lloguer per habitacions no podrà superar el preu del contracte unitari de la casa completa.

En matèria de publicitat, les ofertes de lloguer hauran d'incloure obligatòriament l'índex de preus i la renda dels últims cinc anys. Es prohibeix repercutir a l'inquilí les despeses de gestió immobiliària i es contemplen multes de fins a un milió d'euros o el 2% del volum de negoci per a les plataformes turístiques que incompleixin la cessió de dades.

Beneficis fiscals

En l'àmbit de l'IRPF, amb efectes retroactius des de l'1 de gener de 2026 i aplicables a la campanya de la renda, les reduccions per a arrendadors que baixin el preu més d'un 5% arribaran fins al 100% en zones tensionades i un 70% per a llogar social. Per als inquilins amb bases imposables inferiors a 33.007,2 euros anuals, es crea una deducció en l'IRPF del 10% del lloguer satisfet, amb una base màxima d'11.630 euros.

A més, fins al 31 de desembre de 2027 quedarà exempta d'IRPF el guany patrimonial per la venda d'habitatges desocupats durant més de dos anys a entitats públiques, amb un límit de 800.000 euros.

Altres mesures tributàries del decret entraran en vigor de forma esglaonada. L'1 de desembre de 2026 s'aplicarà l'IVA del 10% als lloguers turístics de menys de 30 nits quan no siguin l'habitatge habitual de l'arrendador, l'IVA del 10% a les obres de reparació d'habitatges llogats i l'IVA superreduït del 4% al lliurament d'habitatges protegits de qualificació permanent.

En la mateixa data de l'1 de desembre de 2026 entraran en vigor els nous coeficients màxims de la plusvàlua municipal. Per la seva banda, el gravamen especial del 25% a les socimis sobre beneficis no distribuïts s'aplicarà als períodes impositius iniciats des de l'1 de gener de 2026, mentre que els recàrrecs de l'IBI de fins al 150% en pisos turístics i cases desocupades tindran efecte a partir de l'1 de gener de 2027.

Quant a les polítiques de promoció i finançament, entra en vigor immediatament la fixació permanent d'un preu màxim de venda indexat al mòdul protegit per als immobles de l'empresa pública Casa 47, i també el traspàs d'actius de la Seguretat Social i Patrimoni de l'Estat.

La norma dota amb 400 milions d'euros el Fons d'Habitatge d'Impacte Social, crea una línia d'avals ICO de 280 milions d'euros per a construcció industrialitzada i una altra de 2.000 milions d'euros per a lloguer assequible. Igualment, s'activa la línia 'Tu Casa', dotada amb 10.000 milions d'euros per a finançar sense interessos fins al 20% o un màxim de 50.000 euros en la compra de primer habitatge.