En un context d'incertesa econòmica global i profundes transformacions socials, la riquesa mundial ha experimentat un procés de concentració sense precedents, segons l'últim informe d'Oxfam Intermón. El document, titulat Contra l'imperi dels més rics. Defensant la democràcia davant del poder dels milmilionaris, s'ha fet públic coincidint amb l'inici del Fòrum Econòmic Mundial de Davos i dibuixa un panorama de desequilibris crítics. La investigació revela que els individus amb fortunes milmilionàries han triplicat la seva riquesa en el transcurs de l'any 2025, una acumulació que no només és quantitativa sinó també de poder.

Aquest creixement, que supera el 16% en un sol any i es desenvolupa a un ritme tres vegades superior a la mitjana dels darrers cinc anys, s'identifica com a extrem. D'ençà del 2020, el patrimoni agregat d'aquest grup ha crescut un 81%. La conseqüència directa, segons l'entitat, és l'emergència d'un poder polític creixent que permet a aquestes elits econòmiques influir i modelar les normatives econòmiques i socials en benefici propi, un fenomen que, asseguren, amenaça els fonaments democràtics i els drets de la ciutadania.

Aquest escenari de concentració es concreta en dades emblemàtiques. Per primera vegada, la llista mundial de milmilionaris supera els 3.000, mentre el més destacat d'ells, Elon Musk, ha esdevingut la primera persona a superar la frontera dels 500.000 milions de dòlars en patrimoni personal. Paral·lelament, en l'àmbit estatal, l'informe assenyala que a Espanya 33 acumulen més riquesa que el 39% de la població. La dinàmica contrasta amb una realitat social mundial fracturada. Gairebé la meitat de la població global viu en situació de pobresa, amb menys de 8,3 dòlars diaris, i un 28% enfronta una inseguretat alimentària severa.

Oxfam Intermón subratlla que milers de milions de persones continuen afrontant penúries considerades evitables, com la fam o malalties curables, en un sistema que, al seu judici, funciona en contra dels seus interessos. La taxa de reducció de la pobresa a escala global s'ha estancat, mostrant nivells similars als del 2019, malgrat que l'increment de la riquesa milionària només el darrer any, uns 2,5 bilions de dòlars, segons els seus càlculs, podria erradicar la pobresa extrema durant més de dues dècades.

L'anàlisi estableix una relació significativa entre aquesta acceleració en l'acumulació de fortuna i certes polítiques econòmiques. En concret, assenyala que el fenomen s'ha intensificat durant el segon mandat del president nord-americà Donald Trump, un període marcat, segons l'informe, per la reducció d'impostos per als més rics, el bloqueig d'acords de fiscalitat internacional per a grans corporacions i el suport a sectors tecnològics d'alta renda com la intel·ligència artificial, els beneficis de la qual s'han dirigit gairebé en exclusiva a les majors fortunes.

La retallada en els pressupostos d'ajuda al desenvolupament per part dels principals països donants agreuja la situació, amb un impacte directe sobre les poblacions més vulnerables. Oxfam Intermón alerta que aquesta davallada en la cooperació podria provocar més de catorze milions de morts evitables d'aquí al 2030.

En la seva valoració final, l'entitat adverteix que aquest model no només perpetua la desigualtat sinó que reconfigura l'ordre global. Franc Cortada, director d'Oxfam Intermón, ha manifestat que "la concentració extrema de riquesa i l'ús del poder econòmic com a poder polític ja no és una cosa invisible". Segons la seva visió, s'està consolidant un nou ordre mundial regit per la llei del més ric, el qual opera per damunt de les llibertats i els drets de la gran majoria de la població, un procés que, assegura, transcorre amb total impunitat i a plena llum pública.