Malgrat que el preu dels aliments es "redueix" el novembre un 9% el seu creixement anual respecte al mateix mes de l'any passat, és, amb diferència, el grup de productes que més s'encareix aquest any (de gener a novembre), concretament un 7,3%, seguit per restaurants i bars, un 5,3%, i Transport, un 5,2%, i amb Habitatge i subministraments (electricitat, aigua) com l'únic grup els preus del qual són inferiors, concretament un 6,3% menys respecte als de novembre de 2022 per la caiguda de l'electricitat i el gas. L'alça de l'alimentació es produeix malgrat que el Govern espanyol porta invertits, fins a l'octubre, 1.423 milions d'euros per reduir l'IVA de 16 aliments bàsics, segons dades de l'Agència Tributària. En cas de no haver-se produït l'ajuda fiscal al conjunt dels ciutadans, la cistella de la compra hauria pujat el 8,7% en aquests onze mesos, la qual cosa significa que els consumidors s'han estalviat un 1,4% a la cistella d'alimentació, segons una estimació realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicada aquest dijous. És a dir, que de cada 100 euros dedicats a alimentació, una família mitjana s'ha estalviat 1,4 euros, gràcies als diners deixats de recaptar per Hisenda.

 

El desembre de l'any passat, el Govern va aprovar l'eliminació de l'IVA per a 13 aliments a què s'aplica el tipus superreduït (4%) i el va reduir a la meitat (del 10% al 5%) en altres 3 gravats amb el tipus reduït. Els productes triats superen en conjunt un terç d'allò que gasta una família en alimentació, segons la ponderació de l'INE. Per entendre la seva envergadura, aquests 16 aliments suposen el 35% del grup d'aliments i begudes que formen el grup d'alimentació de l'IPC.

 

El Govern va estudiar llavors diverses mesures per disminuir la càrrega als consumidors que estava ocasionant l'increment dels preus en l'alimentació, que el desembre de l'any passat estava en termes anuals en el 15,7% (davant el 9% actual). L'elecció d'aplicar la reducció de l'IVA va suposar un enfrontament entre els dos socis de Govern. Mentre el PSOE s'afegia a les tesis del Partit Popular d'actuar sobre l'impost, Podemos advocava per negociar amb les cadenes de distribució l'exigència d'una cistella d'aliments bàsics per un màxim de 25 euros. Igualment, molts experts es van posicionar contra la mesura en entendre que es tractava per igual a rics que a pobres i apostaven per una ajuda dinerària a les famílies amb menors rendes i amb un gran cost per a les arques públiques. Es pot recordar que el Govern va aprovar, a més de la reducció en l'IVA, un xec de 200 euros per a famílies amb ingressos inferiors a 27.000 euros, encara que fins a l'abril no van començar a fer efectius "els xecs".

A més, la vicepresidenta segona i actual líder de Sumar, Yolanda Díaz, defensava que s'inclogués en l'ajuda a un grup d'aliments que cobrís un menú bàsic i saludable d'una família, incloent-hi una mica de carn i peix. Finalment, aquests dos productes s'han quedat fora de l'ajuda, amb la queixa dels ramaders i els pescadors. El president Pedro Sánchez ja ha anunciat que la mesura es prorrogarà almenys sis mesos més, fins a l'1 de juny de 2024, malgrat que la inflació subjacent ja és inferior al 5,5%, marcat com un objectiu per a la reducció de l'IVA dels aliments.

Efecte, per productes

Encara que els més de 1.400 milions hagin suposat la reducció de només un 1,5% d'estalvi sobre el conjunt de la cistella de la compra, l'impacte en els preus sobre cada un dels 16 aliments elegits ha estat molt més gran. Així i tot, només 5 d'ells són al novembre més barats que el gener d'aquest any. Es tracta d'altres olis comestibles —deixant fora el d'oliva— (ambdós amb el tipus reduït al 5%), el preu dels quals ha baixat en els onze mesos un 28,3%, encara que la reducció hauria estat del 25%, si no tingués l'IVA subvencionat. Per tant, seria un 3,3% més car. Es pot recordar que l'oli de gira-sol va tenir pujades de més de 50% l'abril de l'any passat, amb l'arrencada de la guerra d'Ucraïna.

Un altre aliment que baixa és la pasta alimentària i el cuscús (també amb el tipus reduït), amb una reducció del 3,3% l'any, però es quedaria en el -0,3% sense l'ajuda de l'IVA, la qual cosa implica un estalvi del 3%. També baixa la llet desnatada, un 2%, i la sencera, un 0,2%, i en tots dos productes la desaparició de l'IVA superreduït ha generat un estalvi anual del 3,7%. L'últim aliment el preu del qual està per sota del que tenia al gener, són les farines, que cauen un 1,9% anual, amb un estalvi també del 3,7%.

En l'altre extrem, l'oli d'oliva s'ha encarit un 53,8% des de gener, un 60,9% sense la reducció fiscal, la qual cosa suposa que l'ajuda en aquest cas ha generat un estalvi del 7,1% en l'adquisició d'aquest aliment. La resta dels 16 productes, tots amb l'IVA superreduït, han tingut pujades que van del 15,2% a l'1,8% amb uns estalvis diferents. Per exemple, en les fruites fresques el consumidor s'ha estalviat un 4,4%; en els llegums frescos un 4,3%; en les patates un 3,7%; en l'arròs un 4,2%; en els llegums congelats un 4,8% (el segon més gran després de l'oli d'oliva) i en les seques o en conserva el 0,6%; als ous, l'estalvi ha estat del 4%; al formatge el 3,8%; i al pa el 3,1%.