El 50% de llars amb menor riquesa neta tindria el 2022 el 15,7% de la riquesa immobiliària, mentre que el 10% d'aquells amb més riquesa neta, el 36,7%. És una de les conclusions que es desprenen d'un nou informe publicat aquest dimecres pel Banc d'Espanya. L'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos ha elaborat un informe en el qual presenta distribucions anuals de components de la riquesa i del deute agregades de les llars a Espanya segons la seva renda i riquesa.

Per grups de riquesa neta, entre 2011 i 2020, la proporció de riquesa en habitatge que tenien les llars la riquesa neta de les quals era més gran que la del 90% restant va passar del 33,2% al 38,5%, un augment de 5,3 punts percentuals. Al seu torn, entre 2011 i 2020, les llars la riquesa neta de les quals era inferior a la del 50% de la població van passar de tenir el 20,3% de la riquesa en habitatge al 14,9%.

Segons les estimacions del Banc d'Espanya, les llars amb riquesa per sota de la mitjana augmentarien la seva participació en la riquesa immobiliària, passant a tenir el 15,7% de la riquesa en habitatge, mentre que aquells la riquesa neta dels quals superava el percentil 90 de la distribució --les més altes-- tindrien entorn del 36,7%, un percentatge inferior en 1,8 punts a l'observat el 2020.

Les llars amb menor renda redueixen la seva participació en dipòsits

Segons les conclusions de l'estudi, entre 2020 i 2022, el grup de llars de les dues quintilles inferiors de la distribució de la renda hauria augmentat la seva participació en el total de la riquesa en habitatge en sis dècimes, en els deutes per a finalitats diferents de l'adquisició d'habitatge, en quatre dècimes, i en fons d'inversió (1,1 punts). En canvi, aquest grup hauria reduït la seva participació en dipòsits (en dues dècimes), accions (en una dècima) i deute per a l'adquisició d'habitatge (en tres dècimes).

Llars riques tenen actius de més rendibilitat i risc

Per la seva part, les estimacions també mostren que les llars la renda de les quals se situa en la dècima superior haurien reduït entre 2020 i 2022 la seva participació en el total de la riquesa en habitatge (cinc dècimes), fons d'inversió (sis dècimes) i accions cotitzades (1,9 punts).

Al contrari, les llars de rendes més elevades haurien augmentat entre 2020 i 2022 la seva participació en dipòsits (cinc dècimes) i deute per a l'adquisició d'habitatge (1,2 punts) i reduint-la en la resta de deute (1,1 punts). En tot cas, des del Banc d'Espanya assenyalen que aquestes llars tenen un percentatge més gran de tots els actius i, en especial, els de més rendibilitat i risc.

Així, s'estima que tenien el 2022 un 56% dels fons d'inversió i un 75% de les accions cotitzades. Tanmateix, atesa la relativament curta dimensió temporal de les sèries de microdades, i que no s'han analitzat tots els components de la riquesa, els resultats han d'interpretar-se "encara amb cautela", segons ha advertit el Banc d'Espanya.