Més enllà de quin equip factura més o menys, és interessant saber on està el negoci que, en el seu conjunt, té més rèdit econòmic. Si ho traslladem en el terreny del futbol professional masculí, hi ha diferències notòries entre la Liga espanyola, la Premier anglesa o la Bundeslliga alemanya.

A partir d'aquí, depèn de com s'entengui l'estructura econòmica de cada competició, també podem entendre millor els resultats. A grans trets, els grans clubs de la Liga espanyola obtenen més rèdit econòmic que els de la Premier. I és que és menys democràtica perquè els ingressos principals se'ls reparteixen dos clubs únicament: el Barça i el Real Madrid. Per contra, el model alemany també té dos clars favorits en l'àmbit purament del terreny de joc: el Bayern de Munich i el Borussia Dortmund, però també suma l'element democràtic de competició que persegueix la Premier anglesa.

Els efectes de l'esport a la balança final

A tall d'exemple, amb abonaments fins a un 30% més econòmics que qualsevol partit a Espanya. D'aquesta combinació perfecta, entre agafar el millor d'una competició i l'altra, els alemanys surten reforçats. Malgrat tot, els números no es poden separar de la tradició, el seguiment i l'efecte crida i, a partir de molts factors -no tan sols de veure qui és millor gestor que l'altre-, la Premier gaudeix de més bona salut.

Així doncs, qui diu que l'esport i els negocis no s'acaben barrejant? De la mateixa manera que passa amb la política, les evidències si traslladem aquestes conclusions en l'àmbit pur de les finances ho certifiquen. Aquestes són les principals conclusions que ha extret la recent Comissió d'Economia i Finances de l'Esport del Col·legi d'Economistes de Catalunya on ha comparat les principals lligues europees de la temporada 2021-22. Una jornada potent amb la qual es vol retre un homenatge a la figura del difunt economista Josep Maria Gay de Liébana, un amant del futbol i l'RCD Espanyol que va posar la primera pedra d'introduir la part més acadèmica dels negocis en el terreny esportiu.

La Premier marca el camí

L'estudi determina que es manté una clara distància entre els ingressos de la Premier League (un 37% del total) i la resta de lligues, amb un frec a frec entre LaLiga i la Bundesliga, que es disputen el segon lloc en ingressos. Una de les novetats de l’informe d’aquest any és la incorporació de la distribució dels ingressos de la UEFA. D’un total de 2.731,9 d’euros, la Champions League s’emporta més d’un 74% del total.

Mals temps per la Sèrie A italiana

L’estudi demostra que els coeficients de distribució beneficien clarament els clubs que juguen habitualment a les competicions de la UEFA, més enllà del resultat puntual d’una temporada. En referència a la situació financera, en conjunt les grans lligues europees de futbol mostren un grau d’endeutament molt elevat, on destaquen LaLiga i la Serie A italiana amb un 89% de l’actiu finançat en deute, la Ligue 1 francesa amb un 83% i la Premier League amb un 80% de dependència financera. Un elevat endeutament significa en correspondència una ostensible infracapitalització. Només la Bundesliga compliria amb els estàndards de prudència financera financers amb uns coeficients de capitalització endeutament del 45% i 55% respectivament.

I el Barça com a club?

Pel que fa al resultat d'explotació, dels 80 clubs analitzats (no hi ha dades individuals de la Bundesliga), 75 presenten un resultat d'explotació negatiu. D'altra banda, només 26 clubs (17 a la temporada passada) tenen un resultat final positiu, malgrat comptabilitzar entre les 4 lligues resultats extraordinaris per un total de 2.598,2 milions d'euros (1.308 milions a la temporada anterior).

En paral·lel a la comparativa, l'informe posa de manifest com, pel que fa a ingressos, s’ha deixat enrere la pandèmia amb un increment de 0,6 bilions d’euros respecte a la temporada prepandèmia 2018/2019, gràcies a un augment dels ingressos comercials de més de 800 milions d’euros, tot i la disminució d’un 12% dels ingressos per drets televisius. Pel que fa als ingressos dels Top20, aquests han generat 9.233,4 milions d’euros durant la temporada 2021/2022, el que es tradueix en una pujada del 13,7% respecte a la temporada anterior. D’aquest total, 4.057 milions corresponen als ingressos comercials, 3.822 als drets televisius i 1.354 als ingressos per matchday. 

L’exposició de dades ha anat a càrrec del degà del CEC, Carlos Puig de Travy, i la presidenta de la Comissió d'Economia i Finances de l'Esport, Paz Corominas. Ambdós també van analitzar l’evolució de les finances del Futbol Club Barcelona de les temporades 2019/20 a 2022/23. Destaca, en primer lloc, la incorporació en el balanç de situació del Club del Fons de Titularització Espai Barça, per més de 1.000 milions d’euros, destinat a finançar el nou estadi i que eleva el deute consolidat fins als 2.777 milions d’euros.

En segon lloc, cal mencionar l’important increment dels ingressos fins a arribar a la xifra de 808 milions d’euros, dels quals 402 corresponen a ingressos per màrqueting i altres activitats. Així i tot, aquest augment d’ingressos s’ha vist superat per l’increment de les despeses d’explotació que han arribat a la xifra rècord de 1.080 milions d’euros, dels quals 626 milions corresponent a despeses de personal. Malgrat els problemes financers, el Barça continua sent dels clubs que més factura a Europa. I, en paral·lel, busca alternatives com la venda dels seients de l'antic Camp Nou, la seva gespa o la creació de diamants per obtenir beneficis que poden arribar a superar els 20 milions d'euros.