Fins avui les algues han estat un producte que el relacionem directament amb el mar. Costa imaginar-se aquest producte a la cuina, tot i que als països asiàtics, com per exemple al Japó o a la Xina, és un aliment incorporat a la dieta amb total naturalitat des del segle IV i el segle VI respectivament.

Les algues, que són una font molt important de minerals i proteïnes, són baixes en calories i greixos. Tot i les seves grans propietats, però, és un aliment que no ha acabat de quallar a casa nostra. El boom del sushi o l’èxit de restaurants com Aponiente del xef Ángel Leon, reconegut amb una estrella Michelin per la seva tasca experimental amb algues i plàncton en alta cuina, han fet que ja no veiem aquest producte com un aliment tan llunyà i estrany.

A continuació et mostrem cinc tipus d’algues per tal que les puguis incorporar a la teva cuina i puguis iniciar una transició gastronòmica cap a una cuina més variada i alhora saludable.

Nori. Probablement serà l’alga que et resultarà més familiar, ja que és la que s’utilitza per elaborar sushi. Els makis, futomakis o temakis de salmó, tonyina i altres ingredients que consumeixes amb delit quan vas al restaurant estan dissenyats amb aquesta alga.

Conté 18 tipus d’aminoàcids, calci, fòsfor, ferro, vitamines ACD-B1-B12, proteïnes, Omega 3 i Omega 6. Contribueix a la disminució del nivell de colesterol a la sang i a potenciar la memòria.

És un tipus d’alga que es consumeix torrada. Cal fer volta i volta al producte en una paella fins que adquireixi una textura consistent i un to verdós. Es poden fer tires per elaborar sushi o triturar-les per donar-li un toc diferent a les sopes de brou o verdures.

Wakame. Pel seu gust suau i per la fàcil preparació, aquestes algues originàries de les aigües japoneses són unes de les més emprades a occident després de l’alga Nori.

És de les més riques en vitamina B12 i calci, i està indicada per a nens i embarassades. Millora la funció renal, hepàtica i estimula la producció d'hormones. L'ús continuat neutralitza l'excés de nicotina i colesterol a la sang.

Només cal  posar l'alga en remull durant tres minuts. És recomanable no deixar-la més temps, ja que pot perdre les seves propietats. Un cop hidratada, es pot afegir en sopes, verdures, purés, vegetals, llegums o fins i tot afegir-les a la pasta de les mandonguilles o croquetes. 

Hiziki. Es tracta d’una de les algues marines menys conegudes, tot i que és una de les que té un gust més intens i deliciós. Al Japó s’utilitzen com a tractament antienvelliment, ja que enforteix els ossos, les ungles i els cabells. Són riques en calci, fòsfor, ferro, iode, sodi i potassi. S'aconsella en problemes d'artrosi.

Per a la seva preparació, es recomana posar-la en remull durant 10 minuts, per posteriorment bullir-la 20 minuts amb aigua fresca. És ideal per saltejats amb llegums o tofu.

Es mengen petites quantitats no més de 2 vegades a la setmana, ja que conté arsènic, que consumit en grans quantitats pot ser perjudicial per a la salut.

Dulse. És la més famosa de l'Atlàntic Nord. De color vermell, és l'alga més rica en ferro. Això la converteix en un aliment ideal per a les persones que pateixen anèmia. Compta amb un elevat contingut en magnesi, potassi i fòsfor i és molt rica en proteïnes.

A Irlanda es serveix als pubs per acompanyar la cervesa i aromatitzar el pa amb formatge. Combina bé amb verdura verda escaldada, amb patates, civada i es pot usar per fer patés, salses, o per condimentar les pizzes.

Espirulina. L'espirulina és un “superaliment” que ofereix proteïnes més digeribles que les de la carn i conté vitamines, minerals, àcids grassos essencials, proteïnes, àcids nucleics (ADN i ARN), clorofil·la.

Molts atletes la consumeixen per millorar el seu rendiment esportiu i la NASA la fa servir per enriquir la dieta dels astronautes en missions espacials.

Tot i que el format més comú és en càpsules, l'espirulina també s'aprofita en pols i la pots incloure a la dieta com un ingredient més. Es pot incorporar en liquats de verdures, sopes de ceba, per fer salsa pesto, per a vinagretes per les amanides o com a condiment per a l’arròs.  

Declarades per la UNESCO com a "aliment del mil·lenni", aquestes microalgues són considerades un dels productes del futur.