La irrupció de Lamine Yamal al Barça, sent un nano que amb prou feines ha arribat als 18 anys i ja és el millor del món, gairebé ha guanyat ja la Pilota d'Or, ha posat molt nerviós al madridisme. Els cou molt veure com després de Leo Messi, en quatre dies ha sortit de la pedrera culer una nova estrella planetària, un jugador diferencial que fa vibrar els aficionats blaugranes i del món del futbol. Els hi toca els nassos no veure com va vestit de blanc i en lloc d'això, llueix orgullós la samarreta del Barça amb el '10' a l'esquena.
El de Rocafonda ha fet ell solet que el madridisme embogeixi, que tregui escuma per la boca i que perdi l'oremus. Com que a més a més de ser un jugador descomunal, dona la casualitat que Lamine Yamal és un disfrutón de la vida, que no se n'amaga, que gaudeix de la seva joventut i del seu estatus, que va a festes, que té nòvies famoses i que la discreció no va amb ell, tot plegat ha fet que sigui la diana perfecta pels aficionats, jugadors i premsa merengona, que perden el nord criticant l'estrella blaugrana i a la mínima que poden, jutgen amb diferent mida tot el que fa ell, i més, si ho comparem amb jugadors del seu equip. L'últim exemple el veiem amb la pubàlgia del davanter blaugrana que arrossega fa setmanes. Que si és per massa festa, que si no es cuida, que si es creu més bo del que és i bla, bla, bla. En canvi, ara, el jugador igual de jove que Lamine, i del Madrid, Mastantuono, té el mateix que ell, pubàlgia, i en el seu cas, tots calladets i tapadets, dient que pobrecito él, que ha estat mala sort i ni rastre de les acusacions que sí han proferit cap al jugador del Barça.
L'altra diferència clara a l'hora de fer crítiques és, per exemple, que tenint el pitjor esportista del món, maleducat, superb, fatxenda, irrespectuós amb tothom (rivals, aficionats, àrbitres, companys i entrenadors), és a dir, Vinicius, a ell tot li perdonen, el presenten com una víctima, com un sant baró, i en canvi, a Lamine tot són comentaris carregats de bilis.
Ara, però, un madridista de pro ha desbarrat de mala manera, més que qualsevol altre. Fins i tot Josep Pedrerol ha al·lucinat. Parlem d'Iván Zamorano, jugador xilè que va vestir la samarreta del Reial Madrid durant cinc temporades a la dècada dels 90. L'ex davanter ha visita 'El cafelito', aquelles entrevistes on ex jugadors han dit barbaritats, com Mauricio Pochettino o Alfonso Pérez recentment, (sobre Espanya, la selecció, el Barça i les banderes). I ara, Zamorano ha dit una estupidesa de proporcions còsmiques. Li pregunta Pedrerol a qui del Barça fitxaria pel Madrid, i ell respon que "a Lamine Yamal no lo ficho. Es un crack, pero no es la esencia de lo que es un jugador del real Madrid. Ficharía a Pedri, es un crack sin hablar, humildad, sencillo, habla lo justo, eso es la esencia y el alma del Real Madrid. El Real Madrid es otra historia, un club distinto, la esencia es un equipo con clase, con cultura, los jugadores del Madrid representan eso"...
T'ha de riure. No pots fer més. La imbecil·litat és de mide gegantina. Ara resulta que el club més cínic, hipòcrita, ploraner i macarra, amb jugadors i entrenadors així (la llista és llarguíssima: Mourinho, Cristiano, Xabi Alonso, Casemiro, Vinicius, Rudiger, Pepe, Bellingham i un llarg etcètera, només els darrers anys), és l'exemple segons Zamorano d'humilitat, senzillesa, parlar poc, classe, cultura... La xarxa l'ha destrossat:
Veient les estupideses que deixa anar Zamorano per la boca, més d'un es pregunta què s'haurà posat al cafelito per acompanyar-lo...
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!