Xavier Graset (Vila-Seca, 58 anys) té aquest to proper i amable que embolcalla el seu interlocutor. Ho fa amb els seus entrevistats i ho fa quan l'entrevistat és ell. Aquest dilluns ha celebrat el programa número 1000 del seu imprescindible Més 3/24. Un programa que va néixer per fer la competència a Josep Cuní a 8tv l'any 2015 i s'hi ha quedat. Consolidadíssim. L'últim programa va fer un 2,5% pel canal de notícies i un 5% en la repetició de mitjanit a TV3. Uns 120 mil espectadors de mitjana connecten amb les entrevistes i la tertúlia de Graset. Un èxit.
Mil Més 3/24, TV3
Felicitats pels Mil
Moltes gràcies. En no ser un programa diari es triga més a fer-ne mil. No es fa els caps de setmana, al principi no es feia els divendres, no fem l'estiu, durant la Covid vam parar i com som tan hippies potser ens hem descomptat. Però sí, mil.
Com va sorgir la idea de fer un programa així al 3/24 a prime time. Per fer la competència a Cuní de 8tv?
El Cuní devia pensar qui són aquests matats (riu). Jo estava fent L'oracle a Catalunya Ràdio i els responsables d'Informatius de TV3, amb el director de la tele Eugeni Sallent, em van venir a buscar per fer el to Oracle a TV3. Aleshores hi havia Agustí Esteve (actual directiu de la productora El Terrat) fent a les onze de la nit el programa 23/24. Volien començar a les 22, no competir amb el Cuní que és un monstre.
El programa té la millor ratio euro públic gastat/ espectador aconseguit. És molt econòmic fer-lo i s'emet després a TV3
Comencem quan en Cruanyes vol, tenim el cul llogat. Som al mateix plató que el Telenotícies vespre, canviant el decorat per ordinador. Tenim consciència de ser el complementari, com a la loto. Les teles posen el pressupost gros als primers canals i nosaltres sabem que emesos per TV3 és cost zero. Jo soc l'editor, presentador, guionista i faig l'últim tuit del programa, com el community manager. Som molt econòmics.
Xavier Graset triomfa al Més 3/24, TV3
Us mireu les audiències?
Sí. Depèn de l'actualitat o si en Cruanyes recorda que comencem al canal 3/24. És la primera cosa que miro. Arrufo el nas si ha baixat. No és una tele generalista el 3/24 i l'audiència té un comportament de canal temàtic.
Podria passar com La nit al dia de Mònica Terribas que neix al canal 33 i acaba passant a emetre's per TV3?
Hauria de tenir més pressupost, ara som quatre gats. Un cap d'edició, un guionista, l'altre guionista soc jo. Passaria a TV3 si hi hagués una banda de música (riu). Per fer un late, un altre to, més gent, un altre enfoc. Ara som un format rendible, assumible per la casa, no fem especial nosa. I hem demostrat que estem de guàrdia: si plou ho cobrim o si cremen contenidors: va betevé i nosaltres.
Ets l'únic que pot fer un informatiu editorialitzat, com el Gabilondo a Cuatro o el Cuní a 8tv?
L'encàrrec no és editorialitzar però sí interpretar. El TN té el rigor dels fets i nosaltres interpretem. Expliquem per què passa, per exemple una sentència del TSJC. I no hi ha una sola mirada. Hi ha diferents punts de vista o tertulians amb fonts directes que enriqueixen, com el director d'El Nacional.
El Més 3/24 fuig dels esports o els successos, és com un oasi on només hi ha política i cultura, per què?
El plat principal és política catalana, espanyola i internacional en menys intensitat. Avui per exemple parlarem de Joe Biden però els tertulians han de poder canviar de registre. Volíem parlar de llibres de política o assaig però les editorials ens envien llibres, tenen molta gana que se'n parli. Jo faria teatre tot el dia, m'agrada molt, però sobretot fem llibres que és el que tinc a les mans. Els llibreters demanen qui portarem perquè l'endemà es queden curts d'exemplars.
Ets com Oprah Winfrey: quan recomanes un llibre s'esgota
Soc morenet i gras (riu) No és buscat. Parlem de llibres com una cosa normal del dia a dia. No com un gueto ni "Si no en sabeu prou, escolteu". A vegades no l'encertes.
Graset un veterà de la CCMA
Una de les diferències amb els programes clàssics de Terribas o Cuní és que ara hi ha xarxes socials criticant-vos en directe i al minut. Com hi conviviu?
Dins el programa tenim un gran debat sobre si sobreimpressionar els tuits que rebem. Som dels pocs que ho fem. Fomenta la participació, hi ha gent que es vol veure en pantalla i si és constructiu és bo, com a la ràdio s'obrien telèfons. Ara, però twitter està molt enverinat. Hi ha molt insult, gent que veu conxorxes per tot arreu. L'insult no aporta res. Volem fugir d'un debat crispat.
I quan els crítics són els polítics, diputats que et retreuen que carregues a la dreta o a l'esquerra?
Tothom hi està convidat. A vegades convides algú a qui el perfil majoritari d'espectador de TV3 no agrada: "Quin massatge li ha fet!". La meva manera de fer és així, fa anys que entrevisto polítics i ells ja van a una acadèmia, "Loca Academia de Política", i fan servir missatges enllaçant subordinades que responen el que volen. No m'hi poso pedres al fetge, repregunto però busco crear un clima perquè la gent se senti a gust, expliqui, parli. Hi ha altres estils, altres companys que tenen el do de ser més agressius, més punyents. Jo a aquella hora de la nit vull ser més agradable. Voldria un sofà en lloc d'aquelles cadires.
Hi ha vingut tothom?
Va a èpoques però sí, ha vingut Cs, PP, PSC... De Madrid poc, no els convidem perquè dins TV3 hi ha una divisió: Els matins és un producte cabdal que arrossega i té tirada per ministres, després va l'Ustrell que té molts mitjans i moltes connexions en directe al Congreso...
Un dels pitjors moments ha estat la mort d'un dels vostres tertulians, el Manuel Cuyàs.
A Catalunya Ràdio convidava els subdirectors dels diaris de paper, Salvador Cot, Lola García, Cuyàs... Ara amb els digitals ha canviat però amb en Cuyàs ens vèiem un cop a la setmana. A ell se li va morir un germà a la mateixa època que a mi se me'n va morir un altre. Em va sorprendre la seva mort, com la de Pepe Rubianes, (col·laborador de Graset a El món s'acaba). No sabia que estaven tan greu. Em pensava que estava millor de la malaltia.
Manuel Cuyàs, 3/24
Ets de llàgrima fàcil?
Vaig plorar amb la mort d'en Cuyàs quan em va trucar el Basté. soc una bleda. Ric i ploro molt. M'emociono. I al programa Al cotxe parlant dels meus fills. Feia dos dies que se m'havia mort una cosina. I com que en aquest programa et passegen durant una hora fins que plores (riu).
Quin dia t'ha costat fer el programa?
El dia més dur va ser quan el feia i estava morint-se el meu germà. Sabia que el Pep es moria als 70 anys. Jo entrevistava el Bassas pel seu llibre i sabia que desconnectaria una mica perquè el meu germà estava morint-se a l'hospital i jo sabia que en acabar el programa el meu germà ja no hi seria.
Una curiositat del Més 3/24 és que si et poses malalt no tens número 2, no tens cover, com el Carles Costa al TN vespre.
Jo no em poso mai malalt, xic! (riu). Em poso malalt quan no faig el programa, com quan van envair el Capitoli el Dia de Reis. A casa m'estava morint. Hi ha un bon planter al 3/24. Algú s'hi posaria. A un programa d'autor la pauta la marca el presentador.
Xavier Graset, TV3
A la TV pública no hi ha presentadors-opinadors. En qui t'emmiralles?
El Cuní l'he vist treballar, era jefe meu a Catalunya Ràdio. La Terribas, en Puyal, l'Andreu Buenafuente en un altre registre. Alguna cosa d'ells veus que t'agrada. Però el que fem és tal com raja.
Quan acabarà el Més 3/24?
No tinc temps de pensar-ho. Visc entre Reus i Barcelona, tinc la canalla allà, baixo un parell de cops per setmana per portar-los a l'escola. El programa és un complement però el mira molta gent. M'agradaria fer-ne mil més (riu).
Comences el programa amb una frase d'algú altre, una cita escrita. Amb quina frase voldries ser recordat?
'Riu que la vida és curta i la tristor te la furta', diu la cançó (estrofa de Dili, dili di de La Trinca). O Xavier Graset era de pas però va intentar fer camí.