La Federació Espanyola de Futbol organitza la Copa del rei i té pànic que la Final la torni a jugar el Barça, vigent campió de la competició i l'equip que més cops l'ha aixecat a la història, i que a més la jugui contra un equip basc. Al rei Felip VI li rebentarien les orelles quan el públic de La Cartuja a Sevilla xiulés l'himne i la seva presència a la Final. Volien l'Atlético e Madrid i això explica aquells sis minuts de VAR revisant el gol legal de Cubarsí a l'anada que hauria suposat un 4-1 que quedava igualat amb el 3-0 de la tornada. Sis minuts de vergonya que han amagat, els àudios del VAR d'aquella discussió no s'han fet públics, perquè diuen que el fora de joc semiautomàtic va fallar i van tirar les línies "manualment". No cal afegir massa més. Els culers orgullosos de com l'equip es va buidar per igualar un 4-0 i marxen a casa amb dues sensacions: amb l'equip de Flick fins a la fi del món. I la Supercopa destrossant el Madrid a la final va ser molt més gloriosa que aquesta copa del rei que Xavi Valls, ahir absent del seu programa Onze, titlla així a twitter:
Els dies de partit no s'emet Onze perl Canal Esport 3 sinó que TV3 emet el postaprtit que anomdenen El vestidor. El matx va fer un descomunal 57,2% de share a Catalunya (41,2% a TV3 i 16% a La 1) i El vestidor de TV3 va fer un 24,4%. Els espectadors no volien tancar la tele, orgullosos del seu equip. Xavi Valls es mossegava la llengua sense programa i va fer un tuit demolidor: "S’ho han deixat tot 💪Orgull ❤️Res a retreure👏👏Queda la Lliga i la Champions. Que es fotin la Copa del Borbó on els hi càpiga #LaCopaelshiregalem". El tuit ho té tot: orgull culer, confiança en els dos títols més importants, qualificar el torneig de "copa del Borbó" i recordar que "els hi regalem" amb un afegit directe: "Que se la fotin per on els càpiga", per no dir pel cul. Valls no es guarda res, buida el pap, captant el sentiment de milions de culers al món.
Quina diferència amb Àlex Castells, que va retransmetre la remuntada amb una fredor i poca passió que feia feredat. Els espectadors que van preferir anar a la cuina quan Raphinha xutava el penal, perquè el Barça de penals en falla uns quants, i volien saber si havia marcat escoltant l'àudio de TV3 van creure que l'havia fallat. Era el gol clau, en l'afegit de la primera part, un 2-0 era perfecte per acabar el mig temps, però Àlex Castells, a qui alguns atribueixen en la intimitat altres colors que no són els blaugrana, es va limitar a dir "El segon, el segon" en lloc d'un GOOOOOOOOL que hauria aixecat els espectadors del sofà. A TV3 se li nota que fa anys que no té els drets televisius perquè els falta passió. No era un Barça-Espanyol per haver de dissimular. Valls coneix més els seus espectadors.
Al final TV3 s'emporta l'audiència, perquè veure el partit en locució de Juan Carlos Rivero a La 1 és ser sadomasoquista, madridista o les dues coses alhora. L'Atlético s'emporta la Final del seu rei i el Barça s'emporta la convicció que l'equip no té rival a Espanya i pot arribar on vulgui el senyor Hansi Flick. El rei és ell.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!