Woody Allen no descansa mai del tot. Ni quan dorm. Mentre mig món es posa al llit per desconnectar, el director novaiorquès viu en permanent estat d'alerta. El seu major enemic no és la crítica ni la taquilla: és el seu propi cos. I, més concretament, el termòmetre.
La realitat és que Allen conviu des de fa anys amb una obsessió molt concreta: controlar la seva temperatura corporal de forma constant. No un cop al dia, ni quan es troba malament. Cada hora. De vegades fins i tot abans. El termòmetre és gairebé una extensió de la seva mà i forma part de la seva rutina diària amb una disciplina fèrria.
Viure amb por i amb sabates posades
I és que la por d'emmalaltir i, sobretot, de morir marca molts dels seus costums. Tant, que el cineasta dorm amb les sabates posades. Sí, com sona. Res de sabatilles còmodes ni peus descalços. Per si passa alguna cosa. Per si cal sortir corrent. Per si el cos falla. Aquest nivell de control voreja el surrealista, però en el seu entorn ho veuen com una cosa normal. Woody necessita comprovar que tot segueix en ordre. Que la temperatura no ha pujat una dècima. Que el cos respon. Que segueix allà. Si no ho fa, l'ansietat es dispara.
No és una dèria puntual ni una excentricitat per cridar l'atenció. És un ritual que es repeteix dia rere dia i que condiciona la seva manera de viure. El termòmetre marca el ritme, fins i tot més que el rellotge.
Un geni amb rituals extrems
El curiós és que aquest nivell d'obsessió conviu amb una ment creativa que ha donat algunes de les pel·lícules més icòniques del cinema modern. Mentre en pantalla analitza neurosis alienes amb ironia, fora de càmera gestiona les seves pròpies sense cap glamour. Qui el coneix assegura que aquestes rutines no han fet més que augmentar amb els anys. Més controls, més precaucions, més por. Allen no improvisa. Tot està pensat per minimitzar riscos, encara que això signifiqui viure en una mena de vigilància permanent.
Així doncs, mentre altres artistes presumeixen d'excessos, Woody Allen destaca pel contrari: per la seva obsessió amb seguir viu minut a minut. Termòmetre en mà, sabates posades i ull avís