Virginia Maestro va ser un d'aquells fenòmens inesperats que va deixar Operación Triunfo en una de les seves etapes més seguides i controvertides. Va guanyar l'edició del 2008 sense semblar, a priori, la candidata perfecta per a un talent dissenyat per fabricar estrelles pop. Precisament per això, la seva victòria va marcar un abans i un després. Avui, amb 43 anys, la seva imatge poc té a veure amb la d'aquella jove d'aire fràgil, mirada tímida i veu xiuxiuejant que va conquerir el públic des de la discreció.
En una llista llarga de triomfadors que es dilueixen amb el temps, Virginia continua sent recordada pel que va representar dins del programa: una raresa. La seva proposta musical, més propera a l'indie i amb un punt nostàlgic, xocava frontalment amb l'engranatge comercial del format. No encaixava en el motlle, i tot i així va aconseguir imposar-se. O potser precisament per això.
Qui ho va saber veure des del primer moment va ser Risto Mejide. Temut pels seus comentaris demoledors, el jurat va trencar el seu propi personatge amb Virginia. La va defensar quan ningú més ho feia, la va elogiar sense ironia i la va protegir davant les crítiques internes i externes. Aquell suport explícit va generar debat, incomoditat i titulars, però també va ser decisiu perquè acabés alçant-se amb la victòria. Aquella edició va quedar gravada com una de les més intenses del concurs.
Virginia Maestro va créixer apartada del focus mediàtic
Després del programa, Virginia va optar per un camí poc habitual. Va seguir fent música, sí, però lluny del soroll mediàtic. Va publicar discos, va fer concerts i va construir una carrera coherent amb la seva identitat artística, sense recórrer a realities ni a exposicions innecessàries. Una elecció conscient que la va mantenir fora del focus, però fidel a si mateixa.
En l'àmbit personal i professional, la seva relació amb Risto no es va allargar més enllà del seu primer disc. Amb el pas del temps, també ha canviat el seu aspecte. Avui llueix rossa, amb un rostre més adult i una imatge molt diferent de la que molts conserven en la memòria. La transformació és evident, gairebé desconcertant per a alguns, però hi ha alguna cosa que roman intacte: el seu estil serè, elegant i personal
Potser ja no ocupa portades ni sona a les llistes comercials, però Virginia continua cantant. I, sobretot, continua sent la mateixa artista que mai no va voler assemblar-se a ningú més.