Laura Bozzo ha embogit. Bé, potser ja no estava massa en el seu seny, però l'última de les seves eixordadores esbroncades dins la casa de Gran Hermano VIP ha deixat el món paralitzat. Arran d'un conflicte entre el seu estimadíssim Albert Infante i el model Michael Terlizzi, la presentadora esclatava contra l'italià. No és hiperbòlic. Poesia pura com "salgan de acá porque voy a romper la p*ta casa" o "que se vaya porque lo mato" han sortit per la seva boca. Tot perquè el de Milà rebutja tenir més que una amistat amb el ballarí de Mataró. Surrealista.

"A ese hijo de p*ta lo persigo por toda la casa con un cuchillo". Potser aquesta és la més controvertida —i amenaçadora alhora que preocupant— d'entre totes les interpel·lacions de la peruana. Amb tot, ella després es justificava al·legant que la injustícia amb les persones de la comunitat LGTBIQ+, vers qui ella ha vist "tanto abuso", l'enerva profundament. 

També explicava, un cop ja li havien baixat els dimonis, que "las expresiones en Ámerica y en España son muy diferentes". Com bé recull un tuitaire, segurament som nosaltres els confosos i així és com et conviden a una tarda de cerveses a l'altra banda del toll. Lost in translation. Més perduts en la translació que en la traducció. 

La millor part de tota la història la recuperem a EN Blau, i és que sembla que es tracta d'un cas reincident. Bozzo té un passat violent. Qui ho havia de dir, amb la tranquil·litat que la caracteritza. Bromes a banda, tot ens remet a una intervenció pública de la comunicadora el 2019, quan en un programa de l'estil El juego de tu vida confessava haver atacat el seu ex Cristian Zuárez amb un ganivet quan es va assabentar que li havia estat infidel després de quinze anys emparellats. L'esgarrifós objectiu: tallar-li el pajarito. Sense èxit, és clar.

El programa sap que no pot prescindir d'ella i li ha donat un toc d'atenció. "Te dirigiste a él con expresiones que son absolutamente inaceptables dentro de Gran Hermano VIP", li comunicava Lara Álvarez en nom de l'organització el passat 17 d'octubre. Entenem el disgust en temps de blanquejos i la recerca constant d'un entreteniment familiar, però tampoc quedem gaire sorpresos. La parsimònia i Laura Bozzo mai han anat de bracet i no és cap novetat.

Cas paradigmàtic d'allò que si ya saben cómo me pongo, para qué me invitan