El Barça va ser el guanyador de la Gala de la Pilota d'Or enduent-se sis grans premis: millor portera Cata Coll, millor jugador jove Lamine Yamal, millor jugadora jove la madrilenya Vicky López, millor entrenador de futbol femení Pere Romeu, Joan Laporta pel club amb el millor equip femení i Alexia Putellas Pilota d'Or Un èxit descomunal només comparable amb les 8 Pilotes d'Or d'un jugador de La Masia anomenat Leo Messi i amb l'hisòric podi de 2010 quan tres de la Masia van ser els finalistes: Xavi, Iniesta i Messi. France Football viu del Barça i per pura enveja esporàdicament premia jugadors com Kane que no té ni la meitat dels mèrits de Lamine la temporada passada. Com a mínim van fer justícia amb el Barça femení i per primer cop van reconèixer que té el millor equip, la millor jugadora, la millor migcampista jove, el millor entrenador i la millor portera del món, la mallorquina Catalina Coll.
A Londres es va parlar més català que mai, tots els guardonats catalans es van adreçar al món en la seva llengua, fins i tot Lamine Yamal que no té el català com a llengua materna va cridar Visca el Barça i va recordar Mataró. Però la que més vas emocionar va ser Cata Coll amb accent mallorquí, salant i encisant: "Mamà sempre dius que poc a poc i bona lletra. Crec que no hi ha millor frase per dir avui, Papà per sempre estar i no demanar mai res a canvi, Alba crec que tinc sa sort de dir que soc la teva germana, sa meva parella per aguantar-me cada dia en els dies que no fa ganes i entendre'm sempre, aquest premi avui duu es meu nom però no arribaria fins aquí tota sola sense tota aquesta gent. Aquest premi és de sa meva famili, és de Mallorca, de ses meves companyeres, del Barça i sa seva secció així que moltes gràcies per tot". La frase de la seva mare Cata Coll se la va fer brodar en daurat al vestit blanc i li va donar sort. És una frase molt catalana que no té traducció al castellà: "Pop a poc i bona lletra", cal fer les coses de mica en mica i amb convicció, sense defallir:
Cata Coll va parlar abans en castellà: "És un privilegi compartir aquest trofeu amb tots vosaltres i sobretot amb un espanyol. Donar-li les gràcies al Barcelona per deixar-me defensar aquest escut, al cos tècnic per ajudar-me a millorar, a la selecció, per deixar-me representar el meu país, a tota la meva família, a les meves companyes, perquè una portera pot salvar una final, però sense elles no hi seria. A totes aquestes porteres que han obert el camí i a totes les nenes que somien ser-ho. El més important és ensenyar a les nenes que poden ser aquí". Movistar ha fet el ridícul i no ha traduït els discursos en català per als seus espectadors castellanoparlants. No ho tenien previst i no tenen un doblador català. Paguen un servei car per un producte dolent. Ells sabran. Laporta, Romeu, Alexia, Lamine i Cata, catalaníssims fins a la màniga del vestit. L'únic blanc a la Gala va ser el vestit de la portera culer campiona del món, d'Europa, de Lliga i de tot. El Reial Madrid continua plorant eclipsat, acomplexat i sotmès pel millor club del món, el Futbol Club Barcelona. Com cada any.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!