El doble concert al Palau Sant Jordi ha posat el colofó a la segona temporada d'"Eufòria", l'èxit de la temporada a TV3. Han acabat amb un doble espectacle de més de dues hores cadascun. I amb gairebé total connexió entre el públic i els artistes. El concert ha tingut el mateix problema que té el programa i que un músic ha volgut denunciar públicament: un programa de música sense música en directe. Només les veus sonen de debò, les notes musicals estan gravades. No hi ha músics, ni instruments, hi ha una base i els cantants hi posen la veu a sobre. Com al programa. I Arnau Tordera, veu de la consciència, diu que això a un concert de pagament ja passa de taca d'oli:

Arnau Tordera cantant Obeses ACN
Arnau Tordera cantant Obeses ACN

És una manera habitual de funcionar dels programes musicals amb famosos, prou feina tenen perquè un VIP o un anònim canti com per preparar una banda de músics, assajos, que afinin i que soni bé Ni el llunyà OT tenia música en directe, ni programes com Eufòria, Tu cara me suena o Dúos en tenen. Són gent fent karaoke sobre un fons musical. El concert del Sant Jordi també i Arnau Tordera diu que és impertinent i això menysprea la feina dels músics. "Davant el que probablement és l'aparador més gran del país per sensibilitzar les noves generacions els hi hem tornat a ensenyar que els músics, els instrumentistes, són una cosa accessòria i innecessària i que un concert és cantar sobre una base enregistrada. Una llàstima".

Arnau Tordera no té pèls a la llengua contra altres músics

L'iconoclasta vocalista d'Obeses fa una pregunta gens innocent: "Si a Serrat li treus tots els seus arranjadors i els músics de sessió que li han cobert sempre les espatlles, què en queda?". A Serrat sempre l'ha perseguit la llufa que no canta bé. Com amb Joaquín Sabina, a Serrat se'l té per més bon lletrista, compositor i poeta que cantant. Les àvies deien que "la veu li tremola massa" i semblava que o eres de Lluís Llach o eres de Serrat. Ser artista és més que arribar a unes determinades notes, però Arnau Tordera burxa en la idea que Serrat ha sabut reinventar-se afegint bons músics i productors. El que és segur és que les seves cançons de la primera etapa són millors que les de l'última etapa. Per gustos colors. Els fans de Serrat es van abraonar contra Tordera. Ara no, ara és indiscutible que té raó.

Una altra polèmica amb Eufòria

A la Gala Final, Nil Moliner va passar pel "peatge" de cantar 30 segons d'una cançó en català, un petit fragment de 'Som ocells', però després ja es va passar a una cançó sencera, llarga, de tres minuts i en castellà, Dos primaveras, que era la que volia promocionar perquè és del seu últim treball. El programa ho va vendre com un "medley" per intentar ocultar el que estava passant: l'artista volia promocionar un tema seu en castellà i TV3 no va saber veure la contradicció. Eufòria s'enorgulleix de fer cantar els joves (siguin concursants, fans o espectadors) en català però per la Gala final, el moment culminant, un artista català consagrat diu que canta en castellà, que això ven més i aconsegueix arribar a més gent. Aquest és el missatge que rebien els concursants, futurs artistes de la cançó catalana. El panorama era desolador. Pífia descomunal de TV3 i Veranda TV.