La Unió Europea de Radiodifusió (UER) ha tancat la porta d’accés a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), almenys de moment. Catalunya haurà d’intentar-ho d’una altra forma si vol participar en aquesta organització que aplega les radiotelevisions públiques del continent i s’encarrega d’Eurovisió. El Consell Executiu de l’ens internacional ha avaluat la sol·licitud de la Corporació, que s’acollia als exemples de les emissores d’Escòcia i Gal·les per entrar a Europa: “La normativa no preveu que una televisió regional d’una comunitat autònoma que pertany a un Estat membre de la UIT o del Consell d’Europa participi en la UER de manera independent, només en cas que aquesta representi a una nació”, explica Claire Rainford, cap de comunicació de l’organisme, que emplaça la CCMA a seguir treballant en la xarxa europea en el marc de Catalunya Música.
Esgotada l’anterior via, a hores d’ara, cabrien dues possibilitats més per reactivar el camí cap a la UER. La primera, una nova sol·licitud, demanant d’estendre la participació de la cadena catalana de música clàssica (operativa des del 2009) al conjunt de la Corporació, és a dir, una mena d’estatut de membre observador que li permetria, limitadament, servir-se de la majoria dels serveis de l’organització. L’altra, batre de rems amb la resta d’emissores de l’Estat per accedir a la xarxa europea a través de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA), una proposta que es va anunciar el passat mes de juny en el 30è aniversari de la mateixa federació. Mentre es decideix TV3, sis veus i estils diferents del panorama musical català ja rumien representar Catalunya a Eurovisió. Són Andrea Motis, Jordi Ninus, Obeses, Anna Roig, Roger Argemí i El Petit de Cal Eril.
Andrea Motis
(Barcelona, 1995). Estrella del jazz català
“Eurovisió és entreteniment però, en condicions idònies, la música no hauria d’estar sotmesa a concurs. Si m’ho demanessin directament no descartaria representar Catalunya per primera vegada. Em motivaria anar-hi presentant una cançó original en català en el terreny del jazz, que requerís una habilitat, tempo, entonació i musicalitat especials, una bocada d’alegria per a tots aquells que tinguin uns gustos musicals més enllà dels típics”.
Jordi Ninus
(Cardedeu, 1982). De bateria a artista pop creador de "Junts" un dels himnes estiuencs del 2016
“Recordo que, de petit, Eurovisió era una tradició a casa i, ara, ho contemplo com una plataforma bestial. Mai m’ho he plantejat, però participar-hi seria un repte personal i professional. Fer-ho em faria respecte, però si el públic m’escollís o bé TV3 em fes una proposta en ferm, em llençaria de cap a la piscina. La meva candidatura vindria acompanyada de vitalitat, positivisme i naturalitat i afrontaria l’aventura amb il·lusió i serenitat”.
Arnau Tordera
(Tona, 1986). Líder del grup Obeses
“Eurovisió ha anat oblidant part del seu sentit inicial, la cançó, apostant més pels elements visuals. La política en les votacions i una forta homogeneïtzació estètica i lingüística amenacen també aquest aparador pel talent i la bellesa. Dalt de l’escenari faríem el mateix que oferim a Catalunya quan ens vénen a veure, el millor dels espectacles possible, amb excel·lència artística, en la nostra llengua i amb l’honestedat com a principi”.
Anna Roig
(Sant Sadurní d’Anoia, 1981). Cantant i compositora
“Per Eurovisió hi han passat grans artistes i cançons, però està evolucionant cap a una cosa molt més comercial. Ara mateix no hi participaria, però potser sí que escriuria una cançó perquè algú altre la interpretés. En cas d’escriure-la, recuperaria l’esperit del guanyador de fa dues edicions, Salvador Sobral, quan vaig tenir la sensació que en el festival se li tornava a donar valor a la música, amb una peça bonica, senzilla i autèntica”.
Roger Argemí
(Igualada, 1998). Va fer un duet amb el guanyador d’Eurovisió 2015, Måns Zelmerlöw
“Eurovisió és un certamen de molta música, però la diversitat i tolerància que s’hi reivindica any rere any és molt més important que la competició en si. Porto moltes edicions veient el concurs i m’encantaria involucrar-m’hi com a compositor. Com a representant, m’hauria de preparar a consciència. La meva candidatura seria molt mainstream, radiofònica i actual, seguint l’estil dels suecs, amb tocs R&B, funky i cert minimalisme”.
Joan Pons
(Guissona, 1981). Líder del grup El Petit de Cal Eril
“Eurovisió ens sembla una cosa molt carrinclona. Però, d’altra banda, ens sembla perfecte que s’hi facin coses cursis. La vida seria un xic més avorrida sense aquest festival tan xaró. Preferiríem no passar el tràngol de ser escollits, però segurament sí que representaríem TV3 al certamen si ens ho demanés la gent o la mateixa televisió, tot i que ho veiem bastant improbable. Ho faríem amb una cançó pop metafísic en català occidental”.