Aquest pròxim diumenge 14 de desembre, tots els catalans tenim una cita marcada en vermell al calendari. Perquè aquest diumenge tindrà lloc el programa més important de l'any, el més solidari: La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio. Tothom posant-hi el seu granet de sorra, tant els espectadors com els professionals dels mitjans públics catalans, per fer que aquesta 34a edició del programa més imprescindible de la graella sigui tot un èxit i es pugui aconseguir una xifra final emocionant. Una edició que enguany es dedicarà a la divulgació i l'impuls de la recerca en càncer, una de les principals causes de mort a Catalunya i a tot el món. Una La Marató 2025 que tornarà a mobilitzar els catalans per una malaltia que té un profund impacte social i que va fer que l'any passat morissin a Catalunya 17.000 persones a causa del càncer; 46 persones cada dia i dues cada hora, i se'n van diagnosticar 42.851 casos.
L'encarregat de conduir el programa per TV3 serà el Ramon Pellicer, que entre d'altres coses, ha tingut una trobada emocionant amb quatre persones molt estimades de casa nostra que parlaven de com els va afectar haver tingut un càncer. Un intercanvi d'impressions, de sensacions, d'emocions, que ha commogut, i on vam veure què hi tenien a dir quatre persones que li han vist les orelles de prop al llop i que han patit càncer en el passat: les presentadores i periodistes Núria Bacardit i Fina Brunet, l'actor i doblador Pep Anton Muñoz i el dissenyador Juan Avellaneda.
No són els únics, malauradament, que han patit aquesta malaltia. A TV3 també hi ha hagut excel·lents persones i professionals que han tingut càncer i que de cara a aquesta Marató de diumenge han volgut dir-hi la seva, per ajudar els que ara ho pateixen i a les seves famílies amb el seu testimoni. Una d'aquestes periodistes que ha parlat del seu cas és algú de qui els que hem tingut la sort de conèixer podem constatar que la seva bonhomia, la seva bondat com a persona,és proporcional al seu talent explicant les coses que passen davant d'una càmera. Parlem de la Txell Ortiz.
Com diuen al 3Cat, "Malgrat tots els anys de trajectòria informant-nos amb ella… probablement aquesta sigui la seva crònica més personal. Amb el seu cas, la nostra companya Txell Ortiz visibilitza com la prevenció salva vides, i els efectes psicològics del càncer". Una Txell que posa la pell de gallina reconeixent que "jo entro a quiròfan i les meves filles no saben pràcticament de què m'operen". De fet, el mateix metge ja li va dir: "Això no pinta bé". Ortiz, que ara té 46 anys, ha tingut un càncer de còlon. Després d'un viatge als Estats Units on es va trobar fatal, a la tornada va ser clau dir: "No sé què em passa, però m'he de fer una colonoscòpia". Tot va anar molt ràpidament, des de la colonoscòpia fins a l'operació pràcticament no van passar ni dos mesos, "és el que em va ajudar a agafar el càncer a temps".
Després de l'operació, li van dir que no s'hi estigués a casa, tot i que li fes mal, i que no abandonés les passejades que a ella li donen la vida, a la vora del mar, "era una mica on em refugiava cada matí". Quina va ser la part més dura per a la Txell? Quan feia un any de l'operació i s'havia de fer la revisió, "i el temor de 'ho hauré fet bé? S'ha escampat?'. Aquí és quan jo he de posar fil a l'agulla amb un terapeuta i és quan ploro més, quan trec tot el sentiment que havia portat com tancat a dins un any. He passat de que ni la gent del meu entorn ho sabés, de no poder pronunciar la paraula càncer, a ser en un escenari presentant un acte on el que es vol justament és promoure la divulgació i quina recerca s'està fent al voltant d'aquest tipus de càncer que a mi em va afectar, el colorectal".
Un testimoni commovedor que paga molt la pena. Celebrem que la Txell estigui recuperada i diumenge, ja ho saben, tots amb La Marató de TV3.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!