TV3 ha estat sovint considerada com la millor TV de tot l'Estat. Si es mira en termes d'audiència, així és. No hi ha cap altra cadena que faci tants anys que és líder i a tanta distància de la resta. Jordi González ho ha dit molt clar aquesta nit de dissabte: "En TV, el millor és el que té més audiència". Això diuen les xifres, però hi ha un altre mecanisme per saber que una tele és bona: els formats. I a TV3 cada dia que passa hi ha més programes seus que acaben sent copiats, adaptats o directament comprats per TV estatals. TV3 té l'immens mèrit de ser la més vista amb un pressupost infinitament inferior a la competència. Només 2Cat té menys diners, la resta de TV en castellà que es veuen a Catalunya inverteixen molts més diners. I malgrat això, TV3 les derrota. I no només s'explica pel factor lingüístic. Si els espectadors a Catalunya només consumissin una TV perquè és en català, 2Cat competiria amb TV3 frec a frec. El mèrit de TV3 és invertir els diners en productes de qualitat. I molts són imitats. Cada vegada més.
TV3 ha vist com els seus grans programes d'èxit han estat adaptats en castellà per cadenes estatals. Espai Terra era el programa mediambiental que TV3 emetia abans del TN vespre i que ara es fa a TVE abans del Telediario 2. Mateix tema, mateixa ubicació, es diu Aquí la Tiera. Joc de cartes de Marc Ribas es fa a La Sexta amb Alberto Chicote anomenat Duelo de restaurantes. El cas més flagrant és El foraster de Quim Masferrer que a TVE s'anomena El paisano i han presentat fins a cinc còmics consecutius: Pabo Chiapella, Eva Hache, Edu Soto, Jorge Cadaval i Leo Harlem. Sempre i en tots els casos els programes que a TV3 han estat líders quan s'adapten a Espanya passen sense pena ni glòria. La culpa en bona part la tenen presentadors inadequats. No és per catalanofòbia, Edu Soto és català. És per no confiar que el presentador de TV3 sigui prou bo o conegut malgrat haver demostrat que ho fa bé i lidera. En TV el que funciona millor no canviar-ho però a TVE ho continuen fent, el programa de Minoria absoluta L'any que vas néixer ara es fa en castellà però el presenta un periodista pagat d'ell mateix, Carlos del Amor, i no Xavi Bundó. Divendres passar La 1 va estrenar un altre format de TV3: Quanta guerra! d'Eloi Vila. Es diu ¡Cuánta guerra!
Aquest no és un format que TV3 hagi comprat a l'estranger i adaptat, com El foraster o Joc de cartes, sinó que el va inventar TV3. La fórmula és senzilla però que requereix molta feina i el resultat és molt efectiu: un convidat VIP que s'emociona recordant els seus avis morts a la guerra civil o a l'exili resseguint la seva història amb l'ajuda de l'expert en llàgrimes de TV3, Eloi Vila, que escolta millor que pregunta. Va ser l'èxit més gran d'audiència d'aquella temporada, rondant el 22%. TV3 ha emès tres temporades amb Eloi Vila, que venia de fer Trinxeres, un altre programa de TV3 sobre records de la Guerra Civil i que s'ha especialitzat fins afer un monòleg teatral, De bales i cigrons corcats. TVE li encarrega a Minoria absoluta de Toni Soler que adapti el programa de TV3 per La 1 però amb un canvi de presentador. Estrany perquè Vila sembla haver nascut per al paper. I encara més estrany després de comprovar que no han triat una cara coneguda: la periodista Conchi Cejudo.
La periodista Conchi Cejudo (@ConchiCejudo) recorre la memoria familiar en '¡Cuánta guerra!'. Distintas personalidades descubren su pasado a través de la Guerra Civil que vivieron sus abuelos 🪖 📺 #LoHacemosPúblico el próximo viernes 23 de octubre a las 22:00 h. en @La1_tve https://t.co/19Z7Knp68Z
— RTVE Comunicación y Participación (@RTVE_Com) October 16, 2026
Conchi Cejudo no havia presentat mai un programa de TV però va fer una secció similar a la Cadena SER els caps de setmana dins el matinal A vivir que son dos días de Javier del Pino. Es deia ‘Vidas enterradas’ i era com un serial documental sobre la vida i la mort de persones assassinades durant la Guerra Civil i el franquisme. Té presència, solvència i sapiència. I els agrada més que Eloi Vila. El drama és que a TV3 el mateix programa feia 21% i a La 1 els dos primers programes de ¡Cuánta guerra! han fet un 7% i un 9,5% a Catalunya, i un 9,3% i un 9,4% a Espanya. Fora Eloi Vila. No és catalanofòbia. És no voler anar sobre segur.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
