Una petita passa i, alhora, un gran salt cap a l’Estat propi. La presència de la cultura catalana en els organismes internacionals és una qüestió prioritària en la construcció de la República. A hores d’ara, l’accés de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a la Unió Europea de Radiodifusió (UER) encara es troba en plena discussió en els despatxos d’aquesta organització que aplega les radiotelevisions públiques del continent. No obstant això, el portaveu de l’organisme europeu David Goodman confirma a El Nacional les portes obertes d’Europa a la participació de Catalunya en un dels concursos d’Eurovisió: “Si una emissora no membre de l’organisme expressa el seu interès a unir-se en aquest espectacle, considerarem la seva entrada tenint en compte els terminis de la producció preestablerts. No obstant això, atès que no hem rebut la sol·licitud formal de TV3 i, a aquestes alçades, la participació catalana no serà possible enguany”.
A més d’aquest vistiplau, la CCMA comptaria amb una primera proposta per representar el país en el festival d’orfeons: In Crescendo, vencedors de la segona edició del concurs musical de TV3 Oh Happy Day. “Seria un honor i una oportunitat única per mostrar el que fem i per posar-nos a prova després de tant esforç”, matisa Miquel Fernández, responsable i integrant d’aquesta coral granollerina. Des de la seva participació en un dels formats de la Corporació que el grup coneix com es treballa en un programa de televisió. “Rebríem l’encàrrec amb totes les ganes, dedicació i estima”, anuncia l’agrupació, que pretén presentar la seva pròpia candidatura a l’emissora catalana: “Prepararíem, minuciosament, una peça de 4 minuts en català, la qual recolliria les cançons i els gèneres més representatius de tota Catalunya, com solem fer, habitualment, en els nostres espectacles”.
La pilota és ara al terrat de Televisió de Catalunya, que podria competir ja el 2021, en el biennal Festival de Cors d’Eurovisió, amb la senyera i en igualtat de condicions respecte a la resta de participants que ja hi han confirmat la seva assistència: Alemanya, Bèlgica, Escòcia, Eslovènia, França, Gal·les, Letònia, Noruega, Suècia i Suïssa. No és el primer cop que la UER accepta la participació d’un “no membre” en els seus certàmens. Kosovo va establir un precedent el 2011 quan –per un acord amb els noruecs, els organitzadors aquell any d’Eurovision Young Dancers, una altra competició eurovisiva menor, en aquest cas, de dansa– va participar-hi com a país, a través de la seva radiotelevisió, acreditant la seva sol·licitud de pertinença a la xarxa europea, petició que roman en estudi des de 2008 i que podria resoldre’s definitivament el pròxim mes de juny.
El projecte d’Eurovisió que rumia TV3
Fa un any que la carpeta eurovisiva sobrevola la Corporació. El dossier, que es troba en els departaments de Comunicació i Estratègia, delimita el pla cap a Eurovisió i inclou tres punts bàsics pel desenvolupament d’aquesta activitat diplomàtica. “L’objectiu de Catalunya passa per guanyar el festival o, si més no, fer-hi un bon paper”, revelen fonts de TV3 a El Nacional, que admeten que “el pressupost dependria sempre en funció dels recursos econòmics de l’emissora”, tot i que la inversió mínima per competir en el certamen oscil·la cap als 300.000 euros. Quant al format per seleccionar el representant català pel concurs de la cançó, fonts de la cadena recomanen “la creació d’un programa que doni veu a les noves generacions de cantants en llengua catalana, sigui proper a l’audiència i viable econòmicament, que defensi els valors de la CCMA i no copiï Operación Triunfo”.
L’audiència d’Eurovisió, que creix progressivament a Catalunya any rere any, seria una de les raons a l’hora d’engegar el projecte. Fonts de TV3 confirmen que cobririen el festival “si genera interès en la societat catalana” i, de fet, la direcció del Telenotícies va pitjar l’accelerador del seguiment informatiu del certamen d’ençà de l’edició de 2017. Segons dades de la consultora especialitzada en audiències Barlovento, un milió de catalans gaudeixen del concurs des de casa seva. La Catalunya interior segueix amb entusiasme l’espectacle, més encara que la Catalunya urbana. Per nuclis de població, la competició desperta major simpatia en les ciutats d’entre 50.000 i 150.000 habitants, un tipus de públic que representa prop de dos terços del total dels interessats del nostre país en aquest esdeveniment internacional. Concretament, al marge de Barcelona, Girona va ser, l’any passat, on més es va sintonitzar el programa.
Audiències de les edicions 2003, 2008, 2017 i 2018 d’Eurovisió a Catalunya, en les quals un artista català ha representat a l’Estat espanyol en el festival (Manuel Rivero).
El full de ruta contempla un pla B. Andorrans i catalans podrien tornar plegats a Eurovisió, com quan TV3 es va implicar el 2004 amb Andorra Televisió en la primera candidatura del Coprincipat i l’estrena del català en el festival. “Nosaltres necessitàvem recursos i Catalunya la condició d’Estat”, reconeix Agustí Mas, membre de la delegació andorrana, que considera que l’experiència es podria tornar a repetir si les coses es deixessin clares i hi hagués concessions per ambdues bandes: “Gràcies a la generositat pirinenca, fa 15 anys vam aconseguir crear una òptica catalana del certamen i la UER, ara, poc hi tindria a dir si hi participéssim conjuntament sota una sola bandera, sempre que no afectés l’orgull nacional andorrà”. El director de l’emissora dels Pirineus, Xavier Mujal, no descarta reeditar la fórmula: “Ho valoraríem en cas de decidir la nostra tornada a l’espectacle”.