Una de les coses més meravelloses que té ser un nen, és la capacitat que tenim, quan som petits, d'emocionar-nos, d'il·lusionar-nos, de ser feliços amb allò que ens agrada. Per exemple, amb el futbol. Quan ets nen, i ets futbolero, vius aquest esport al màxim, amb la innocència pròpia de l'edat i entregats al màxim als teus colors, al teu equip... o als teus jugadors preferits. Servidor, culer des que vaig néixer, va créixer durant la travessia del desert, a principis de la dècada dels 80, quan no guanyàvem un títol ni p'atrás, quan guanyar al Madrid en Lliga era el màxim triomf de la temporada. Servidor, suposo que com molts, va créixer idolatrant els que veia cada setmana al Camp Nou amb mon pare. Encara faltaven uns anys pel Barça de Cruyff o Guardiola, l'Iniestazo a Stamford Bridge o la remuntada contra el PSG. Per això, servidor era fan dels Lobo Carrasco, Diego Armando Maradona, Steve Archibald i el seu gol amb l'orella o Gary Lineker.
Ara, però, toca parlar d'un altre jugador anglès. Quan ets petit, una altra de les coses maques que passen sovint és que de vegades, no saps ben bé per què, et fas fan de jugadors que no són del teu equip. Tipus que juguen en un altre equip, al qual li agafes simpatia per efecte rebot. Futbolistes que t'apassionen, que et cauen bé, i de qui omples l'habitació amb pòsters i fotografies, somiant que algun dia, si venen a jugar contra l'equip de la teva ciutat, vegin un cartell teu a la grada demanant-los-hi la samarreta i te la donin al final del partit... La notícia que ara vull comentar té a veure amb ídols d'infantesa. I amb samarretes. Concretament, amb samarretes de nen, massa petites per posar-hi segons quin nom. Nom (o cognom, en aquest cas), que té moltes lletres. Com el del lateral del Liverpool i la selecció anglesa Trent Alexander-Arnold. Mirin, si no, quant d'espai ocupa el seu nom a la part del darrera de la samarreta amb el número 66 a sota.
Un jugador descomunal. Tot potència i talent, una bala per la seva banda, un dels jugadors franquícia dels reds. Nascut precisament a Liverpool, des de ben petit que té passió pel color vermell de l'equip on juga des de les categories inferiors. Amb ells, ha guanyat la Premier o la Champions, i és un dels jugadors més estimats pels aficionats del Liverpool. Pels grans i pels més petits. Però Alexander-Arnold no només té fans menuts a la ciutat dels Beatles... També a Barcelona. Aquí, hi ha un nen de 9 anys que l'idolatra. N'ha posat damunt la pista un dels millors periodistes esportius que tenim a casa nostra, el Sique Rodríguez, de la Cadena Ser, director i presentador de l'excel·lent Què t'hi jugues. El periodista ha compartit amb els seus seguidors una foto i una carta. Les del petit Teo, de 9 anys. El jove fan d'Alexander Arnold va demanar al Pare Nöel la seva samarreta i es va voler estampar el nom. Però com que era molt petita, talla nen, i no li cabia sencer, doncs a mitges, i va posar només 'Arnold'. El millor, però, la carta que li ha escrit. Unes paraules en anglès que emocionen. Mirin, primer, el tuit del Sique:
Espero que això li arribi a @TrentAA o al seu germà @94tylerarnold
— Sique RodríguezGairí (@SiqueRodriguez) January 23, 2023
El Teo (9 anys) és molt fan d'ell. Va demanar la samarreta i es va voler estampar el nom. Com que no li cabia sencer, doncs a mitges
Em sembla meravellosa la carta q li va fer. Ell sol amb el traductor de google pic.twitter.com/bLuDrjM8NJ
Com ell demana, i ens sumem a la petició, tant de bo li arribi la carta al bo d'Alexander-Arnold. Què hi diu en ella el Teo?: "Hola, Trent Alexander-Arnold. Em dic Teo, tinc 9 anys i visc a Barcelona. El Pare Nöel em va portar la samarreta oficial del Liverpool i vaig voler posar-hi el teu nom perquè ets el meu jugador preferit. Però no he pogut, perquè m'han dit que és massa llarg i que no pot ser. He preguntat de posar només 'Arnold', i després he pensat d'escriure aquesta carta perquè potser podrien fer lletres més petites per a les samarretes dels nens a Espanya. O posar només 'Arnold', o 'Trent', però seria una bona idea poder posar el teu nom oficial". Absolutament commovedor. I hi ha més, una petició, com a bon aficionat del Liverpool: "Espero que guanyeu contra el Madrid a la Champions League i que vagi molt bé a la Premier League. Adéu". Meravellós.
Com diu l'himne del Liverpool, el mític You'll never walk alone que canten els aficionats abans de cada partit, "Walk on, walk on, with hope in your heart, and you'll never walk alone", és a dir, 'segueix endavant, segueix endavant, amb esperança al teu cor i mai caminaràs sol'. Esperem que l'esperança del Teo es faci realitat, i Alexander-Arnold camini al seu costat, convidant-lo a Anfield o, sobretot, fent-li arribar una samarreta amb el seu nom complet.