Julia Roberts i Richard Gere van triomfar amb Pretty Woman, una de les pel·lícules que més s'ha projectat a televisió i que és un icona per a milions de persones. Des de llavors tots dos intèrprets no han deixat d'encadenar projectes sent dos dels grans protagonistes del cinema de Hollywood. Fa uns dies l'actor va ser de gira a Espanya per presentar la seva nova pel·lícula i a més inaugurar el Nadal a Múrcia, una cosa sorprenent i insòlita, totalment inesperada. No és el primer actor que està enamorat d'aquest país.
Richard Gere ha enregistrat juntament amb la seva filla Alejandra Gere un documental sobre els “sense sostre”. I ell, que és un actor de mètode, va viure al carrer uns dies per conèixer la realitat d’aquestes persones. Tot formava part del rodatge del seu documental "El que ningú vol veure", que ha realitzat de la mà de l’organització Hogar Sí i en el qual es visibilitza la dura realitat de les persones sense llar a Espanya.
Richard Gere es va posar a la pell dels sense sostre
"Ningú em va prestar cap atenció. Era pitjor que ser invisible, és com ser un forat negre. Hi ha una opció contradictòria, el món et diu que no existeixes". I ha insistit: "És pitjor que ser invisible. Perds per complet la noció de tu mateix. Podria ser qualsevol de nosaltres, qualsevol de nosaltres en aquest món podria acabar al carrer. Per això és important per a nosaltres no marginar-los".
Richard i Alejandra Gere han comptat amb un total de quatre protagonistes per al seu documental. Són quatre perfils totalment diferents l'un de l'altre, d'aquesta manera es demostra que no hi ha un perfil definit per a les persones sense llar. Donen una dada aterridora, ja que hi ha 37.000 persones sense llar a Espanya.
Gràcies a l’ajuda de ‘Hogar, Sí’ en col·laboració amb els Serveis Socials els quatre han aconseguit tenir un llit, una clau a la butxaca, una bústia. Tornar a existir, deixar de ser invisible, explica el Pepe, no és fàcil.
Als 76 anys, Richard Gere s'ha compromès amb la causa i juntament amb la seva dona s'han proposat erradicar aquest gran problema a Espanya. “La meva dona i jo ens hem proposat acabar amb les persones sense llar en sis anys”.
El seu documental és només el primer pas, amb aquest projecte busca visibilitzar la realitat de les persones sense llar a Espanya i impulsar accions concretes.
El 2014, per a un documental, en Richard es va caracteritzar de vagabund, i aleshores ja ningú li demanava fotografies. “Era estrany. Mentre era en el personatge podia veure moltes persones a dues illes de distància i em jutjaven per com vestia. El tractaven com un apestat. “Ser indigent et sotmet a una experiència deshumanitzant. Moure's pels albergs implica el malson burocràtic de ser processat, com un delinqüent, per tenir un lloc on dormir. Per tenir èxit, l'enfocament s'ha de centrar en habitatges més permanents”, va acabar dient.