El rosse fa el carinyo i el rosse fa el desamor. Coincidir a la feina enamora i coincidir massa a la feina desenamora. És molt normal allitar-se amb un company o companya del lloc de treball i també passa entre famosos. Al cinema gairebé tots els actors s'emboliquen amb altres intèrprets, De Brangelina a Marc Clotet. A la TV catalana passa ben bé igual: Arús i Angie, Jair Domínguez i Neus Rossell, Cristina Riba i Artur Peguera... i a Polònia es van agradar Carme Ruscalleda (Agnès Busquets) i el pinxe de cuina de Ferran Adrià (Roger de Gràcia). Van casar-se, van tenir un fill amb el nom més normal de tots els famosos catalans, l'ara adolescent Pep, i es van divorciar. Ara viuen cadascú per la seva banda, Agnès Busquets té nou nòvio actor i Roger de Gràcia lluita amb una malaltia mental, una fòbia social crònica.
L'actriu ha concedit una entrevista al pòdcast La Ronda perversa produït per Radiofònics on ha explicat que el moment més dur de la seva vida va ser explicar-li al seu fill adolescent que els seus pares ja no s'estimen prou per a continuar casats. Quina experiència vital t'ha deixat una taca a l'ànima que no marxa? Agnès Busquets: "El dia que li vaig dir al meu fill que em separava. He perdut la mare, el meu pare està fotut, tinc amigues que s'han mort... però la taca que no marxarà mai és la cara del meu fill, la reacció del meu fill quan tenia 9 anys i li vam dir que ens separàvem. Va ser molt bèstia, de cop i volta va tenir una reacció molt irada, assegut al seu llit. I un cop es va calmar, recordo la seva mirada al buit i vaig veure en aquell nen petit i vulnerable una mirada adulta, els ulls adults de 'ah la vida va d'això'. Compartim taca a l'ànima, tant de bo no. En aquell moment bua què bèstia, la vida va per aquí, de cop i volta se't desmunta la família. Continuem sent família però tota la vida li han explicat que viurem junts i serem feliços... Doncs no". Molt dur.
I com es fa això, quina estratègia van fer servir per no traumatitzar massa el nen de 9 anys Pep de Gràcia: "Això ho vam programar, feia molt temps que havíem decidit separar-nos. Vam conviure tres mesos sense ser parella, no li vam dir al nen fins que vam tenir cadascú la vida organitzada a casa seva. T'aconsellen que ho facis previ a unes vacances, vam dir-li abans de les vacances de Setmana Santa. Aleshores li vam ensenyar la casa on aniria un dels dos, vam fer-ho amb carinyo, vam fer coses junts per mantenir l'equip. Els papes no som nòvios però seguim estimant-te. Vam plorar tots molt, ell assegut al seu llit. La sensació d'estroncar-li la vida a algú que té menys culpa d'aquell sarau". Vídeo:
Bona estratègia dins el trauma. Bon consell per a pares amb fill únic preadolescent a qui anunciar que viurà en dues cases amb els pares divorciats. El pa nostre de cada dia, però un pa igual d'indigest. Pobret Pep de Gràcia. Puta la gràcia.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!