Toni Vall, a banda d'un crític de cinema excel·lent, a qui hem vist fent recomanacions i explicant-nos-ho tot, sovint a TV3, sobre les pel·lícules, els actors, actrius i directors, és un romàntic. Un romàntic i un nostàlgic d'una època que lamentablement, cada vegada queda més enrere. Client habitual dels Encants, col·leccionista de troballes antigues i amb un simbolisme d'èpoques passades, guarda cartells de cinema, entrades, butaques i infinitat d'objectes relacionats amb la cultura. A més, troba a faltar, com molts altres, aquella època en la qual Barcelona estava plena de cinemes a tots els barris. O de botigues, cafeteries i comerços amb personalitat i història, i no com ara, que tots semblen iguals, que està ple de cadenes que trobes a totes les parts del món i d'una globalització que porta a l'extinció de l'encant local.

Toni Vall TV3
Toni Vall TV3

El Toni, més enllà de veure pel·lícules i més pel·lícules, és un apassionat d'anar a voltar per tot arreu, i també, de seure en alguna terrassa, badar, contemplar el que té al seu davant o estar relaxat amb una bona lectura. De fet, la imatge que il·lustra aquesta peça correspon a un dia que justament, estava esmorzant en una terrassa d'un bar. Vall, que acostuma a verbalitzar via xarxes quan alguna cosa li toca el voraviu, ha viscut diferents situacions en bars i terrasses. Algunes de bones, com quan gairebé li cau una llàgrima en comprovar que encara hi ha clàssics com el 'Bauma' on "Quin gust demanar un entrepà i que el pa estigui fregat amb tomàquet i no empastifat amb pestilent tomàquet ratllat". D'altres, de no tan bones, com quan es va indignar de mala manera quan va anar al bar de l'Auditori de Barcelona i el preu final que va pagar va ser una indecència: ""Al bar de l’Auditori, un cacaolat i una canya petita de cervesa dolenta val 6,40€. Un autèntic atracament. Per què aquest abús?".

Ara n'ha tornat a viure una de freda, aquesta vegada, en una terrassa del carrer Enric Granados de Barcelona, cantonada París. I aquesta vegada, no ha estat cap preu abusiu el que l'ha fet empipar, sinó la intolerància que ha lamentat per part d'una senyora que hi havia al costat d'on ell estava assegut, i que, tal com descriu de manera gràfica, estava fumant "un porro immens". Què ha fet ell? Dir-li: "Li fem saber que molesta. L’apaga, però no s’estalvia alliçonar-nos sobre la llibertat, l’espai públic, la contaminació, etc...". Què ha fet el Toni aleshores, davant la turra de la senyora? Engegar-la a dida: "L’envio a pastar fang. Conclusió: si us voleu fregir les neurones, FUMEU A LA VOSTRA P CASA"... Se li ha entès tot.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!